Lluís-Carles Viada i Lluch

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLluís-Carles Viada i Lluch

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Luis Carlos Viada y Lluch Modifica el valor a Wikidata
11 juliol 1863 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort2 febrer 1938 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Barcelona
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Es coneix percofundador de la Societat Catalana de Bibliòfils
Activitat
OcupacióLexicògraf
PartitComunió Tradicionalista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Lluís-Carles Viada i Lluch (Barcelona, 1863 - 1938) fou un escriptor i lexicògraf català, acadèmic de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Biografia[modifica]

Interessat per la literatura i la lexicografia des de ben jove, va col·laborar a La Creu del Montseny, Lo Pensament Català i Almanac de lo Teatre Catòlic. L'any 1889 dirigí a Vic el periòdic carlí La Comarca Leal[1] i el 1894 a Sarrià el setmanari El Sarrianés.[2] També va col·laborar en altres publicacions carlines com El Correo Catalán, Biblioteca Popular Carlista, El Correo Español i d'altres.[3]

Fou cofundador de la Societat Catalana de Bibliòfils, i va destacar pel seu estudi sobre lexicografia Observaciones al Diccionario de la Real Academia (1887).[4] També va publicar llibres de poesia tant en català (Flors de tardor) com en castellà (Pasionarias, Elegíacas), traduí obres de Jacint Verdaguer al castellà i va fer edicions crítiques d'obres de Miguel de Cervantes.[5] Fou admès com a acadèmic de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. En la seva darrera obra, Los que no leen a Cervantes (1935) va fer un inventari dels verbs, adverbis, substantius i frases usades al Quixot.[6]

En les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932 fou candidat per Barcelona de la llista monàrquica carlina i alfonsina Dreta de Catalunya.[7][8] L'any 1935 apareixia com a director d'Ilustración Católica (La Hormiga de Oro)[9] fins a la desaparició de la revista l'any següent després de la sublevació del 18 de juliol.[10] Va morir durant la Guerra Civil espanyola, després de rebre una pallissa per part de milicians.[11]

Obres[modifica]

  • Ensanyos poéticos (1884)
  • Observaciones al Diccionario de la Real Academia (1887)
  • Calderón propagandista del Quijote (1905)
  • L'Estampa barcelonina d'En Pere i d'En Pau Malo davant de la rectoria del Pi (1919)
  • Biografía del segundo director y propietario de El Correo Catalán, Don Luis María de Llauder, leída en el solemne acto de descubrir su retrato, celebrado en el Palau de la Música Catalana de Barcelona, a 27 de Marzo de 1927 (1927)
  • Del amor al libro. Aforismos rimados (1927)
  • Los que no leen a Cervantes (1935)

Referències[modifica]

  1. ↑ Navarro Cabanes, Josep. Apuntes bibliográficos de la prensa carlista, 1917, p. 177. 
  2. ↑ Givanel i Mas, Joan. Bibliografia Catalana: premsa. 1. Barcelona: Institució Patxot, 1931, p. 217. 
  3. ↑ Alcalá, César. Diálogos sobre la Guerra Civil, 2000, p. 66 [Consulta: 3 juny 2017]. 
  4. ↑ «Lluís-Carles Viada i Lluch». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. ↑ Obres de Lluís Carles Viada al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya
  6. ↑ Montserrat Bacardí, Imma Estany. El Quixot en català. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006, p.99. 
  7. ↑ Arqué i Carré, Josep. Derecha de Cataluña: monàrquics alfonsins contra la Segona República i la Catalunya autònoma (1931-1936). Universitat Autònoma de Barcelona, 2014, p. 60 [Consulta: 3 juny 2017].  Arxivat 2018-01-13 a Wayback Machine.
  8. ↑ «La candidatura de las derechas». La Vanguardia, 06-11-1932, pàg. 28.
  9. ↑ «Ilustración Católica». La Hormiga de Oro, 29-08-1935.
  10. ↑ «Ilustración Católica». La Hormiga de Oro, 16-07-1936.
  11. ↑ «Asesinato de intelectuales cometidos por el Frente Popular, guerra de la izquierda a la cultura». La Gaceta.

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Clemente Cortejón Lucas 		Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla XXIII
1921-1938 		Succeït per:
José María Castro Calvo
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lluís-Carles_Viada_i_Lluch&oldid=33428431»