Vés al contingut

Lluís-Carles Viada i Lluch

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLluís-Carles Viada i Lluch

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Luis Carlos Viada y Lluch Modifica el valor a Wikidata
11 juliol 1863 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort2 febrer 1938 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Barcelona
Causa de morthomicidi Modifica el valor a Wikidata
Es coneix percofundador de la Societat Catalana de Bibliòfils
Activitat
OcupacióLexicògraf
PartitComunió Tradicionalista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Lluís-Carles Viada i Lluch (Barcelona, 1863 - 1938) fou un escriptor i lexicògraf català, acadèmic de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Biografia

[modifica]

Interessat per la literatura i la lexicografia des de ben jove, va col·laborar a La Creu del Montseny, Lo Pensament Català i Almanac de lo Teatre Catòlic. L'any 1889 dirigí a Vic el periòdic carlí La Comarca Leal[1] i el 1894 a Sarrià el setmanari El Sarrianés.[2] També va col·laborar en altres publicacions carlines com El Correo Catalán, Biblioteca Popular Carlista, El Correo Español i d'altres.[3]

Fou cofundador de la Societat Catalana de Bibliòfils, i va destacar pel seu estudi sobre lexicografia Observaciones al Diccionario de la Real Academia (1887).[4] També va publicar llibres de poesia tant en català (Flors de tardor) com en castellà (Pasionarias, Elegíacas), traduí obres de Jacint Verdaguer al castellà i va fer edicions crítiques d'obres de Miguel de Cervantes.[5] Fou admès com a acadèmic de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. En la seva darrera obra, Los que no leen a Cervantes (1935) va fer un inventari dels verbs, adverbis, substantius i frases usades al Quixot.[6]

En les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932 fou candidat per Barcelona de la llista monàrquica carlina i alfonsina Dreta de Catalunya.[7][8] L'any 1935 apareixia com a director d'Ilustración Católica (La Hormiga de Oro)[9] fins a la desaparició de la revista l'any següent després de la sublevació del 18 de juliol.[10] Va morir durant la Guerra Civil espanyola, després de rebre una pallissa per part de milicians.[11]

Obres

[modifica]
  • Ensanyos poéticos (1884)
  • Observaciones al Diccionario de la Real Academia (1887)
  • Calderón propagandista del Quijote (1905)
  • L'Estampa barcelonina d'En Pere i d'En Pau Malo davant de la rectoria del Pi (1919)
  • Biografía del segundo director y propietario de El Correo Catalán, Don Luis María de Llauder, leída en el solemne acto de descubrir su retrato, celebrado en el Palau de la Música Catalana de Barcelona, a 27 de Marzo de 1927 (1927)
  • Del amor al libro. Aforismos rimados (1927)
  • Los que no leen a Cervantes (1935)

Referències

[modifica]
  1. Navarro Cabanes, Josep. Apuntes bibliográficos de la prensa carlista, 1917, p. 177. 
  2. Givanel i Mas, Joan. Bibliografia Catalana: premsa. 1. Barcelona: Institució Patxot, 1931, p. 217. 
  3. Alcalá, César. Diálogos sobre la Guerra Civil, 2000, p. 66 [Consulta: 3 juny 2017]. 
  4. «Lluís-Carles Viada i Lluch». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. Obres de Lluís Carles Viada al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya
  6. Montserrat Bacardí, Imma Estany. El Quixot en català. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006, p.99. 
  7. Arqué i Carré, Josep. Derecha de Cataluña: monàrquics alfonsins contra la Segona República i la Catalunya autònoma (1931-1936). Universitat Autònoma de Barcelona, 2014, p. 60 [Consulta: 3 juny 2017].  Arxivat 2018-01-13 a Wayback Machine.
  8. «La candidatura de las derechas». La Vanguardia, 06-11-1932, pàg. 28.
  9. «Ilustración Católica». La Hormiga de Oro, 29-08-1935.
  10. «Ilustración Católica». La Hormiga de Oro, 16-07-1936.
  11. «Asesinato de intelectuales cometidos por el Frente Popular, guerra de la izquierda a la cultura». La Gaceta.

Enllaços externs

[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Clemente Cortejón Lucas
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla XXIII

1921-1938
Succeït per:
José María Castro Calvo