Lluís-Carles Viada i Lluch

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLluís-Carles Viada i Lluch
Luis Carlos Viada.png
Biografia
Naixement (es) Luis Carlos Viada y Lluch
1863
Barcelona
Mort 2 de febrer de 1938
Barcelona
Es coneix per cofundador de la Societat Catalana de Bibliòfils
Activitat
Ocupació Lexicògraf
Partit Comunió Tradicionalista
Modifica les dades a Wikidata

Lluís-Carles Viada i Lluch (Barcelona, 1863 - 1938) fou un escriptor i lexicògraf català, acadèmic de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Biografia[modifica]

Interessat per la literatura i la lexicografia des de ben jove, va col·laborar a La Creu del Montseny, Lo Pensament Català i Almanac de lo Teatre Catòlic. L'any 1889 dirigí a Vic el periòdic carlí La Comarca Leal[1] i el 1894 a Sarrià el setmanari El Sarrianés.[2] També va col·laborar en altres publicacions carlines com El Correo Catalán, Biblioteca Popular Carlista, El Correo Español i d'altres.[3]

Fou cofundador de la Societat Catalana de Bibliòfils, i va destacar pel seu estudi sobre lexicografia Observaciones al Diccionario de la Real Academia (1887).[4] També va publicar llibres de poesia tant en català (Flors de tardor) com en castellà (Pasionarias, Elegíacas), traduí obres de Jacint Verdaguer al castellà i va fer edicions crítiques d'obres de Miguel de Cervantes.[5] Fou admès com a acadèmic de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. En la seva darrera obra, Los que no leen a Cervantes (1935) va fer un inventari dels verbs, adverbis, substantius i frases usades al Quixot.[6]

En les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932 fou candidat per Barcelona de la llista monàrquica carlina i alfonsina Dreta de Catalunya.[7][8] L'any 1935 apareixia com a director d'Ilustración Católica (La Hormiga de Oro)[9] fins a la desaparició de la revista l'any següent després de la sublevació del 18 de juliol.[10] Va morir durant la Guerra Civil espanyola, després de rebre una pallissa per part de milicians.[11]

Obres[modifica]

  • Ensanyos poéticos (1884)
  • Observaciones al Diccionario de la Real Academia (1887)
  • Calderón propagandista del Quijote (1905)
  • L'Estampa barcelonina d'En Pere i d'En Pau Malo davant de la rectoria del Pi (1919)
  • Biografía del segundo director y propietario de El Correo Catalán, Don Luis María de Llauder, leída en el solemne acto de descubrir su retrato, celebrado en el Palau de la Música Catalana de Barcelona, a 27 de Marzo de 1927 (1927)
  • Del amor al libro. Aforismos rimados (1927)
  • Los que no leen a Cervantes (1935)

Referències[modifica]

  1. Navarro Cabanes, Josep. Apuntes bibliográficos de la prensa carlista, 1917, p. 177. 
  2. Givanel i Mas, Joan. Bibliografia Catalana: premsa. 1. Barcelona: Institució Patxot, 1931, p. 217. 
  3. Alcalá, César. Diálogos sobre la Guerra Civil, 2000, p. 66. 
  4. «Lluís-Carles Viada i Lluch». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. Obres de Lluís Carles Viada al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya
  6. Montserrat Bacardí, Imma Estany. El Quixot en català. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006, p.99. 
  7. Arqué i Carré, Josep. Derecha de Cataluña: monàrquics alfonsins contra la Segona República i la Catalunya autònoma (1931-1936). Universitat Autònoma de Barcelona, 2014, p. 60. 
  8. «La candidatura de las derechas». La Vanguardia, 06-11-1932, pàg. 28.
  9. «Ilustración Católica». La Hormiga de Oro, 29-08-1935.
  10. «Ilustración Católica». La Hormiga de Oro, 16-07-1936.
  11. «Asesinato de intelectuales cometidos por el Frente Popular, guerra de la izquierda a la cultura». La Gaceta.

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Clemente Cortejón Lucas
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla XXIII

1921-1938
Succeït per:
José María Castro Calvo