Clio

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «(84) Clio».
Imatge de Clio segons l'L'al·legoria de la pintura de Johannes Vermeer

Clio (en grec: Κλειώ, Kleiô, "aquella que els fa famosos", provinent de κλέω, Kléo, "lloar' o 'cantar") és una de les nou muses gregues, concretament la de la història.[1] Sovint se la representa duent a les mans una trompeta i un llibre de Tucídides, per lloar els fets del passat. Al cap, duu una corona de llorer, símbol de la glòria dels herois dels quals narra les aventures. A vegades, se l'acompanya d'un globus terraqüi i algun símbol del temps, per mostrar que la història abraça tots els llocs i moments. Se la considera també inventora de la guitarra.[2] Com la resta de les muses, és filla de Zeus i Mnemòsine, la memòria. Juntament amb Píer, rei de Macedònia, és mare de Jacint[3] i algunes versions afirmen que també d'Himeneu.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 376. ISBN 9788496061972. 
  2. Compte, Fernand: Mitos y divinidades de los cinco continentes. Barcelona: Larousse, 2006, p. 32.
  3. Apol·lodor. Biblioteca, I, 3, 3
  4. Servi. Expositio, VII, 30

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clio Modifica l'enllaç a Wikidata