Clit Meles
![]() "La mort de Clit" per Andre Castaigne (1898-1899) ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 375 aC ![]() regne de Macedònia (Regne de Macedònia) ![]() |
Mort | 328 aC ![]() Samarcanda ![]() |
Causa de mort | Homicidi ![]() |
Activitat | |
Ocupació | oficial ![]() |
Carrera militar | |
Branca militar | Exèrcit macedoni i Companys d'Alexandre el Gran ![]() |
Rang militar | general ![]() |
Conflicte | Guerres d'Alexandre el Gran i batalla del Grànic ![]() |
Família | |
Germans | Lanice ![]() |
Clit (en llatí Cleitus, en grec antic Κλεῖτος o Κλειτός "Kleitos o Kleitós") fou un general macedoni de sobrenom Meles (Μέλας, negre) Era fill de Dròpides, i germà de Lanice o Hel·lanice, la dida d'Alexandre el Gran.
Va salvar la vida d'Alexandre a la batalla del Grànic, l'any 334 aC al tallar amb un cop d'espasa el braç d'Espitridrates que anava a matar el rei. A la batalla d'Arbela el 331 aC va dirigir la cavalleria de l'ala dreta. L'any 330 aC quan els guàrdies (ἑταῖροι Companys) es van separar en dues divisions es va creure convenient no donar el comandament a una sola persona i es van nomenar dos generals, Hefestió i Clit.
El 328 aC Artabazos II va renunciar a la seva satrapia de Bactriana i Alexandre la va donar a Clit. El vespre del dia que havia de marxar per la presa de possessió, Alexandre celebrava un festival a Maracanda (Sogdiana) en honor dels Diòscurs, encara que el dia havia estat designat per honorar a Dionís, i al banquet va esclatar una disputa entre Clit i Alexandre, on Clit va dir que Alexandre era inferior al seu pare Filip, i que es menyspreaven les gestes de gent com ell en favor de persones més joves. Induït pel vi, va utilitzar un llenguatge insolent i va citar Eurípides, en un passatge on diu que els soldats guanyaven les batalles amb el seu esforç i els generals n'obtenien el mèrit de la victòria. Alexandre, amb ràbia es va abalançar cap a ell, però els seus amics el van retenir i van obligar a Clit de marxar de l'habitació. Quan van deixar a Alexandre, va agafar una llança i va anar corrent fins a la porta, on Clit, que tornava amb la mateixa ira, el va trobar i va caure mort travessat per l'arma. Alexandre després se'n va penedir, i els endevins, per consolar-lo van declarar que la seva ira havia estat causada per la ira de Dionís perquè havia negligit la seva festa. D'aquest fet en parlen molts autors, entre ells Diodor de Sicília, Plutarc, Flavi Arrià, i Quint Curci Ruf.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 2.Cleitus a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 785
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clit Meles |