Cola animal

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Cola animal granulada

Una cola animal és un adhesiu natural obtingut mitjançant el processat de teixits conjuntius obtinguts de diverses parts d’alguns animals.

Els materials de partida són sotmesos a una ebullició prolongada en aigua. Així es provoca la hidròlisi del col·lagen contingut en les pells, ossos, tendons i altres parts processades, adequades per a la fabricació de cola.

Les coles animals són conegudes des dels inicis de la civilització. I, per algunes qualitats, encara es fan servir en l'actualitat.

Les coles tradicionals eren productes artesans. La seva fabricació, denominació i algunes de les suposades propietats, anaven sovint acompanyades de creences infundades i supersticioses.

Història[modifica]

Hi ha troballes arqueològiques que confirmen l'ús de coles animals en el Neolític.[1]

Els egipcis de l' Imperi Nou, en la tomba de Hatxepsut per exemple, coneixien i usaven coles animals.[2][3]

Plini el Vell va descriure dues coles animals: La “taurokolla”[4] i la “ichthykolla”.[5] I el nom de l'ofici de l'artesà que fabricava cola: "Kollepsos".[6][7]

  • La "taurokolla" (en grec) o "glutinum taurinum" (en llatí) s'obtenia a partir de les orelles i els genitals dels toros.[8][9]

Durant l'Imperi Romà la cola animal fou usada abastament. Per exemple, Polibi descrigué la construcció de l'escut d’un soldat romà: fet de dues pells unides amb cola animal.[10][11]

A l'Edat Mitjana la cola animal es va emprar amb profusió. Per a unir peces de fusta, per a relligar llibres i en pintures al fresc o sobre tela.

  • De l'any 1431 hi ha un tractat de Jeahn le Begue que esmenta la cola diverses vegades.[12]

La fabricació industrial de coles animals va començar als Països Baixos cap al 1690, al Regne Unit cap al 1700 i als Estats Units d’América en el 1808.[13]

A la Catalunya actual hi ha, almenys, un fabricant de coles animals i gelatines.

Terminologia[modifica]

Les coles animals abarquen un període de temps molt llarg i, per tant, diverses cultures i països. En alguns casos no hi traducció exacta d’una mena de cola existent en un idioma, en una altra o altres llengües.

Les coles en anglès[modifica]

  • Animal glue
  • Singlass glue
  • Hide glue, Scotch glue
  • Hoof glue
  • Rabbit-skin glue

Les coles en francès[modifica]

  • Colle-forte
  • Colle dite de Flandre
  • Grosse colle, dite d’Anglaterre
  • Colle à bouche
  • Colle de pieds de veau
  • Colle de Gant et de parchemin
  • Colle de poisson.
  • Colle de Cologne.[14]

Les coles en italià[modifica]

  • Colla d’ossa a caldo, colla garavella, colla animale, colla da falegname, colla a caldo , colla Cervione
  • Cola di coniglio
  • Colla di pesce

Les coles en castellà[modifica]

  • Cola animal
  • Cola fuerte.[15]
  • Cola de vejiga[16]
  • Cola de pescado
  • Cola de piel
  • Cola de conejo[17]
  • Cola de huesos
  • Cola de Colonia.[18]

Varietats[modifica]

Cola de conill. Esquerra: granulada. Dreta: Hidratada, parcialment dissolta.

Al llarg del temps hi ha hagut moltes varietats de cola animal. Algunes només eren d’ús local (amb denominacions particulars) i altres s’exportaven i empraven arreu del món.[19]

L'aparició dels adhesius sintètics ha fet desaparèixer la majoria de coles animals. Algunes menes de cola tradicionals se segueixen usant. En lutieria , per exemple.[20]

Cola de peix o ictiocol·la[modifica]

Com el seu nom indica es confecciona a base de peix,[21] diuen que la millor és la feta amb la bufeta natatòria de l'esturió.[22][23][24]

Per al seu ús es dissol en aigua calenta, preparant-se en petites quantitats. Es presenta en pols o escates.

Cola de conill[modifica]

S'obté de despulles d'aquest animal, principalment de les pells. És barata i de bona qualitat, encara que no cristaliza tant com la de peix.

Cola forta[modifica]

Molt adequada per als instruments musicals. S'obté barrejant cola de conill amb resines.[25]

Cola de Flandes[modifica]

Feta amb parts de cabra i ovella.[26]

Osteocol·la o cola d'ossos[modifica]

Article principal: Osteocol·la

Usos tradicionals[modifica]

Les diferents coles animals han estat emprades per a funcions diverses. El seu ús principal ha estat com a adhesiu entre diversos materials.

Fabricació d’armes[modifica]

A més de ser emprades per a enganxar algunes peces de diverses armes, les coles animals constituïen un dels components més importants en la fabricació d’arcs compostos, tan dels manuals com dels arcs de ballesta.[27]

  • Els nadius americans usaven la cola animal per a fabricar arcs [28] i escuts.[29]

Fabricació de mobles[modifica]

Molts dels mobles tradicionals, de diverses cultures i en diverses èpoques, estaven fets a partir de peces encolades amb cola animal. Cola de fusters i ebenistes.

Fabricació d'instruments musicals[modifica]

  • Els fabricants d'instruments de corda (violers, guitarrers, llauders...) des dels inicis feien servir coles animals per a unir les diverses peces dels seus instruments.

Un dels avantatges és la reversibilitat que permet aquesta mena d'adhesiu. Amb calor i humitat és possible desencolar una unió per a restaurar una part trencada o esquerdada.

Un altre avantatge és la rigidesa de la cola animal que evita pèrdues en la transmissió de les vibracions sonores. Moltes coles modernes són elàstiques (elàstiques en sentit coloquial) i "gomoses", i farien perdre potència sonora i color a l'instrument.

  • Els fabricants d'acordions i similars, empren cola de conill per a enganxar la manxa. Així la poden desenganxar fàcilment en cas de necessitat, per a fer una reparació.

Relligat de llibres[modifica]

Alguns dels sistemes tradicionals d’enquadernació de llibres usaven diverses menes de coles animals. [30]

Dauradors[modifica]

Una de les coles tradicionals per a enganxar els pans d’or, en l'operació de daurar peces per part dels dauradors, era la cola de peix.

Pintura[modifica]

En la preparació de les teles per a pintura a l'oli, la cola de conill s’usava (i encara s'usa) per a pintar o impregnar la tela de canemàs primer que cap altra operació. La cola de conill tensava la tela i la protegia de l'acció potencialment destructora de l'oli de llinosa, que atacava les fibres de cànem.[31][32]

Farmàcia[modifica]

Càpsules fetes de gelatina.

Algunes gelatines s’empraven en la farmacopea tradicional.[33][34]Els usos moderns es limiten a la fabricació de càpsules com a contenidors de substàncies farmacèutiques que cal administrar per via oral.

Alimentació i gastronomia[modifica]

Algunes varietats de cola, seguint processos adequats i les normes higièniques exigides per la llei, són usades en algunes receptes culinàries en forma de gelatina . [35][36]

Enologia[modifica]

La cola de peix és un clarificant per al vi.[37][38]

Fotografia[modifica]

Supersticions[modifica]

  • Les coles fetes a partir dels animals més forts o més vells, eren més fortes.
  • Fregar amb all les superfícies a unir feia unions més fortes.
    • Aquesta suposada superstició podria tenir una base científica. Sembla que l'all podria formar compostos, anomenats quelats, que millorarien la unió "cola-superfície a unir". Provocant unions més fortes.

Curiositats[modifica]

Cola d’ase[modifica]

Els xinesos manufacturaven una cola anomenada “O-kiau” , a partir de pells de bou, banyes de cérvol i pells de rucs negres. L'aigua usada en el procés era d’un pou que, suposadament, tenia propietats especials. L'autor de l'obra de referència suposa que devia tractar-se d’una aigua semblant a la de Barèges a França.[39]

Cola irlandesa[modifica]

Els irlandesos feien cola dels cartílags dels bous. Deien que la millor era la feta a partir de les orelles i els tendons. [40]

Cola de conill especial[modifica]

Un dels invents de Narcís Monturiol fou una cola animal derivada dels conills.[41]

Referències[modifica]

  1. Oldest glue discovered. By Amélie A. Walker (May 21, 1998) http://archive.archaeology.org/online/news/glue.html
  2. Reinhard Schrieber. Gelatine Handbook: Theory and Industrial Practice. John Wiley & Sons, 27 juny 2007, p. 2–. ISBN 978-3-527-61097-6. 
  3. Marion Kite. Conservation of Leather and Related Materials. Routledge, 2006, p. 192–. ISBN 978-0-7506-4881-3. 
  4. Vocabularius..., 1513, p. 158–. 
  5. Pliny (the Elder.). The Natural History of Pliny. H. G. Bohn, 1857, p. 31–. 
  6. Walter Brockmann. Adhesive Bonding: Adhesives, Applications and Processes. John Wiley & Sons, 7 gener 2009, p. 6–. ISBN 978-3-527-31898-8. 
  7. Pliny (the Elder.). C. Plinii Secundi Naturalis historiae libri XXXVII. A.J. Valpy, 1826, p. 2612–. 
  8. Titus Lucretius Carus. T. Lucretius Carus, Of the Nature of Things,. J. Matthews, 1714, p. 838–. 
  9. The Sydenham Society, 1847, p. 369–. 
  10. Polybius. The Rise of the Roman Empire. Penguin Books Limited, 28 agost 2003, p. 335–. ISBN 978-0-14-192050-4. 
  11. Polibio. Selección de Historias. Ediciones AKAL, 23 octubre 1986, p. 177–. ISBN 978-84-7600-120-2. 
  12. Mary Philadelphia Merrifield. Original Treatises, Dating from the XIIth to the XVIIIth Centuries, [o]n the Arts of Painting,: In Oil, Miniature, Mosaic, and on Glass; of Gilding, Dyeing, and the Preparation of Colours and Artificial Gems; Preceded by a General Introduction; with Translations, Prefaces, and Notes. By Mrs. Merrifield, ... In Two Volumes. John Murray, Albemarle Street, 1849, p. 306–. 
  13. Prof Maria Perla Colombini. Organic Mass Spectrometry in Art and Archaeology. John Wiley & Sons, 28 juliol 2009, p. 167–. ISBN 978-0-470-74192-4. 
  14. Auguste Tolbecque. L'art du luthier. Editorial MAXTOR, 2013, p. 57–. ISBN 979-10-208-0071-8. 
  15. Francisco de P. MELLADO. Enciclopedia moderna: Diccionario Universal de literatura, ciencias, artes, agricultura, industria y comercio. Establecimiento tipográfico de Mellado, 1851, p. 1–. 
  16. Max Doerner. Los materiales de pintura y su empleo en el arte. Reverte, 1998, p. 109–. ISBN 978-84-291-1423-2. 
  17. Constantino Gañán Medina. Técnicas y evolución de la imaginería policroma en Sevilla. Universidad de Sevilla, 1999, p. 134–. ISBN 978-84-472-0531-8. 
  18. Cristina Giannini. Diccionario de restauración y diagnóstico. Editorial NEREA, 15 març 2008, p. 56–. ISBN 978-84-96431-01-0. 
  19. Nuovo dizionario universale tecnologico o di arti e mestieri e della economia industriale e commerciante compilato dai Lenormand, Payen [a.o.] Prima traduzione italiana. G. Antonelli, 1834, p. 154–. 
  20. String Letter Publishing. Acoustic Guitar Owner's Manual. Hal Leonard Corporation, 2000, p. 82–. ISBN 978-1-890490-21-8. 
  21. F. Foy. Curso de materia médica ó de farmacologia, 1. J. Verdaguer, 1838, p. 314–. 
  22. Rosa Codina Esteve. Materials i tècniques de pintura. Edicions Universitat Barcelona, 6 octubre 2010, p. 32–. ISBN 978-84-475-3450-0. 
  23. Labernia, Pere. Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina,1. Espasa Germans, 1864, p. 380–. 
  24. María Josefa Arnall Juan. El llibre manuscrit. Edicions Universitat Barcelona, 2002, p. 67–. ISBN 978-84-8338-316-2. 
  25. Encyclopaedia Americana : a popular dictionary of arts, sciences, literature, history, politics, and biography, brought down to the present time, 1836, p. 525–. 
  26. Jean Antoine Chaptal. Quimica aplicada a las artes. En la Imprenta de Brusi, 1816, p. 290–. 
  27. Thomas F. Glick. Medieval Science, Technology, and Medicine: An Encyclopedia. Routledge, 27 gener 2014, p. 50–. ISBN 978-1-135-45932-1. 
  28. Meriwether Lewis; Paul Allen. [https://books.google.com/books?id=d40UAAAAYAAJ&pg=PA424 History of the expedition under the command of Captains Lewis and Clark, to the sources of the Missouri, thence across the Rocky mountains and down the river Columbia to the Pacific ocean: Performed during the years 1804-5-6. By order of the government of the United States]. Pub by Bradford and Inskeep, 1814, p. 424–. 
  29. The Natural History of Man Being an Account of the Manners and Customs of the Uncivilized Races of Men by the Rev. J. G. Wood: Australia, New Zealand, Polynesia, America, Asia, and ancient Europe. G. Routledge, 1870, p. 650–. 
  30. Manual completo del encuadernador ... aumentado con el arte del rayador de papel para libros de oficinas y de comercio. Nueva edición, corregida y aumentada por M. y S.. Librería de D. León Pablo Villaverde, 1868, p. 194–. 
  31. Rafael Cabo Such. L'Altra pintura: D'un temps, un indret i una indústria. Universidad de Alicante, 10 octubre 2016, p. 37–. ISBN 978-84-16724-20-8. 
  32. Patricia Monahan. Pintar al óleo. Ediciones AKAL, February 1999, p. 20–. ISBN 978-84-87756-50-4. 
  33. François Laurent Marie Dorvault. La botica ó Repertorio general de farmacia práctica .... Carlos Bailly-Baillière, 1859, p. 421–. 
  34. Patricio de Salazar Real Rodríguez. Curso de historia natural aplicado a la medicina. Imp. de la Compañía de Impresores y Libreros del Reino, 1855, p. 241–. 
  35. Carme Arjona Cabello. La Cuina del Serrallo: 121 receptes del barri mariner de Tarragona. Cossetània Edicions, 1999, p. 55–. ISBN 978-84-89890-25-1. 
  36. Diccionario de cocina; o, El nuevo cocinero mexicano en forma de doccionario .... I. Cumplidp, 1845, p. 439–. 
  37. Emili Giralt i Raventós. Història agrària dels Països Catalans. Edicions Universitat Barcelona, 2008, p. 418–. ISBN 978-84-475-3284-1. 
  38. Vinyes i vins: mils anys d'història : actes i comunicacions del III Col·loqui d'Història Agrària sobre mil anys de producció, comerç i consum de vins i begudes alcohòliques als Països Catalans, febrer del 1990. Edicions Universitat Barcelona, 1994, p. 254–. ISBN 978-84-475-0075-8. 
  39. Frederick Porter Smith. Contributions towards the materia medica & natural history of Chino, 1871, p. 28–. 
  40. John Warburton. History of the City of Dublin: From the Earliest Accounts to the Present Time; Containing Its Annals, Antiquities, Ecclesiastical History, and Charters; Its Present Extent, Public Buildings, Schools, Institutions, &c., to which are Added, Biographical Notices of Eminent Men, and Copious Appendices of Its Population, Revenue, Commerce and Literature. T. Cadell and W. Davies, 1818, p. 1125–. 
  41. Matthew Stewart. El somni de monturiol: L'EXTRAORDINARIA HISTORIA DE L'INVENTOR DEL SUBMARI QUEVOLIA SALVAR EL MON. Grao, 14 abril 2009, p. 256–. ISBN 978-84-7827-785-8. 

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]