Disputada únicament en categoria masculina, la competició s'inicià amb la realització d'una prova de combinada nòrdica de 18 quilòmetres d'esquí de fons i d'un salt amb esquís posterior. A partir de l'edició de 1952 realitzats a Oslo (Noruega) la prova de salt amb esquís es realitza primer i posteriorment la d'esquí de fons. En els Jocs Olímpics d'Hivern de 1956 realitzats a Cortina d'Ampezzo (Itàlia) la prova d'esquí de fons es reduí fins als 15 quilòmetres.
La tècnica de saltar ha patit modificacions al llarg del temps, així s'inicià amb el mètode Daescher, que s'abandonà en els Jocs Olímpics d'Hivern de 1988 realitzats a Calgary (Canadà) per l'actual estil en V. Així mateix la tècnica de l'esquí de fons fou en la modalitat d'estil clàssic fins aquells Jocs, passant a disputar-se les proves en estil lliure. La prova per equips s'incorporà el 1988 i la prova de 10 quilòmetres amb salt llarg s'introduí en els Jocs Olímpics d'Hivern de 2002 realitzats a Salt Lake City (Estats Units).
↑Entre 1896 i 1952 i de 1992 fins a l'actualitat. Inclou les medalles de l'equip unificat d'Alemanya (EUA, 1956-1964) i l'Alemanya de l'Oest (RFA, 1968-1988) en ser el mateix CON. No inclou les medalles de l'Alemanya de l'Est (RDA, 1968-1988).
Noruega
Alemanya [note 1]
Finlàndia
Àustria
RDA
Japó
França
Estats Units
Suïssa
Unió Soviètica
Suècia
Itàlia
Polònia
Rússia
_pictogram.svg){kind=small}
_pictogram.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
_pictogram.svg){kind=small}
_pictogram.svg){kind=small}
_pictogram.svg){kind=small}
_pictogram.svg){kind=small}