Comerç just
El comerç just és una forma alternativa de comerç que té com a objectiu canviar les relacions comercials entre els països rics industrialitzats (els consumidors) i els països en via de desenvolupament (els productors).[1] La xarxa de comerç just està formada per associacions, ONG's, cooperatives, empreses, artesans… i es basa en les normes següents:[2]
- Assegurar als treballadors uns doblers justos per la feina que fan.
- No acceptar que els nens facin feina, rebuig a l'explotació infantil.
- Igualtat entre homes i dones.
- Afavorir la realització de projectes de desenvolupament solidari en benefici de la comunitat.
- Ser respectuosos amb el medi ambient.
- No privilegiar els cultius d'exportació en perjudici dels cultius de consum local necessaris per a la població.
- Estructures democràtiques.
Segons Intermón Oxfam, per cada paquet de cafè d'una marca convencional venut a un preu de 1,95 € en preus de 2010, el productor de cafè a Etiòpia guanya uns 19 cèntims d'euro. Quan aquest mateix paquet és de comerç just, el productor guanya 48 cèntims i, a més a més, es beneficia de dividends, primes socials, formació i crèdits.[3]
Història
[modifica]Les primeres organitzacions de comerç just neixen a meitat dels anys seixanta del segle xx amb les primeres organitzacions a Bèlgica i als Països Baixos. En els anys setanta aquests primers grups es van seguir desenvolupant al mateix temps que venien productes elaborats pels camperols i artesans dels països del sud denunciaven les injustícies del model comercial internacional. Als anys vuitanta es consoliden les organitzacions importadores i augmenten les botigues de comerç just com a canal habitual de distribució. L'any 1989 es va crear la Federació Internacional de Comerç Alternatiu (IFAT) amb la voluntat de reunir a organitzacions del nord i grups productors del Sud sota una mateixa coordinadora. Als anys noranta la pràctica del comerç just es va estendre i es va configurar com un moviment que integra ONG, botigues, importadores i distribuïdores. N'és un exemple la xarxa d'Intermón Oxfam, amb més de trenta botigues a Espanya.[4]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Comerç just». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Què és el Comerç Just». Som Comerç Just i la Banca Ètica, 04-02-2013. Arxivat de l'original el 2019-07-09. [Consulta: 9 juliol 2019].
- ↑ «El cafè que no treu la son». Revista IO, núm.19, 9-2010, pàg. 24.
- ↑ «Comerç just». Intermón Oxfam. [Consulta: 28 febrer 2012].
Bibliografia
[modifica]- Montagut, Xavier; Vivas, Esther. Cap on va el comerç just? Models i experiències. Icaria, 2006. ISBN 84-7426-883-4.
- El comerç just: un altre camí per construir un món millor (pdf). Barcelona: Universitat Pompeu Fabre.
