Companyia Nova de Gibraltar

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search


Infotaula d'organitzacióCompanyia Nova de Gibraltar
Dades bàsiques
Tipus entitat empresa
Sector exportació
Història
Fundació 1709 a Barcelona
Modifica les dades a Wikidata

La Companyia Nova de Gibraltar fou una companyia comercial catalana fundada l'1 de juliol de 1709 a Barcelona. Al capdavant de l'empresa s'hi trobava Salvador Feliu de la Penya com a administrador, a més de Joan Verivol, Josep Grases i Gralla, Josep Boïgues i Josep Valls. L'objectiu de la creació de la companyia va ser el de trencar amb l'hegemonia comercial de Cadis a l'Atlàntic. S'encarregava de l'exportació de vins a Amèrica i Europa del Nord; aiguardents a Lisboa, Amèrica, Amsterdam i Europa del Centre i Nord; llana a Tunis; o avellanes a Anglaterra, entre d'altres. Pel que fa a les importacions, els vaixells catalans tornaven carregats de blat de Sardenya i Tunis, sucre del Brasil, peix holandès, cuirs del Marroc i Amèrica, cotxinilla americana.

El llibre de comptes o Llibre major de la Companyia Nova de Gibraltar, conservat a l'Arxiu Nacional de Catalunya,[1] és un testimoni la gran activitat comercial en temps de guerra, a més de descriure'n els principals productes i comerciants que viatjaven entre continents.

Història[modifica]

Vista de Gibraltar envoltat per la flota anglesa i holandesa, l'agost del 1705.

L'1 d'agost de 1704, en plena Guerra de Successió Espanyola, Gibraltar era conquerit per deu vaixells anglesos i deu d'holandesos, sota les ordres del príncep Jordi de Hessen-Darmstadt i amb una part de la infanteria de marina formada per soldats catalans.[2] A partir d'aquells esdeveniments, un grup de comerciants catalans, encapçalats per Salvador Feliu de la Penya, va decidir trencar el monopoli reial amb Amèrica del qual gaudia Cadis -controlat en aquells moments pel bàndol dels filipistes- i crear una companyia comercial el primer dia de juliol de 1709.[3]

Inicialment la Companyia Nova de Gibraltar va ser concebuda per tres anys i amb un capital d’11.200 lliures catalanes, repartides en setze participacions de 700 lliures.[4] La companyia noliejà vaixells per al comerç amb ports atlàntics i, secundàriament, mediterranis.

Una vegada finalitzat el conflicte i signat el Tractat d'Utrecht de 1713, la companyia va seguir existint gràcies al fet que el territori gibraltareny va mantenir-se en mans angleses. Tot i així, l'activitat va romandre interrompuda en molts moments després de la caiguda de Barcelona en mans de les tropes borbòniques. L'any 1723 la Companyia Nova cessà definitivament la seva activitat.

Notes[modifica]

  1. «Llibre Major de la Companyia Nova de Gibraltar.». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: 12 setembre 2014].
  2. Romaguera, Jordi «Gibraltar i els catalans». Editorial El Llamp.
  3. Baró i Queralt, Xavier. La historiografia catalana en el segle del Barroc (1585-1709). Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 
  4. «Companyia Nova de Gibraltar». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia[modifica]

  • VILLAR, Pierre. El manual de la "Companyia Nova de Gibraltar". Editorial Genérico, 1990.
  • ROMAGUERA, Jordi. Gibraltar i els catalans. Editorial El Llamp.

Enllaços externs[modifica]