Complex arqueològic Bactriana-Margiana

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaComplex arqueològic Bactriana-Margiana
Tipus Cultura arqueològica
Part de edat del bronze
Ubicació
EstatTurkmenistan
Provínciesprovíncia d'Ahal
BMAC.png
 38° 18′ 04″ N, 58° 09′ 19″ E / 38.3011°N,58.1553°E / 38.3011; 58.1553
Modifica les dades a Wikidata
Cultures arqueològiques associades amb la migració indoirania (segons la EIEC): * Cultura d'Andrónovo * BMAC (complex arqueològic Bactriana-Margiana) * Cultura Yaz: cultures arqueològiques associades amb la migració indoària: * Cultura del riu Swat (cultura de tombes de Gandhara) * Cultura del Cementeri H * Cultura Copper Hoard (cultura dels dipòsits de coure) * Cultura Painted Grey Ware (ceràmica grisa pintada)
Destral bactriomargiana amb dimoni de cap d'àguila i animals, entre finals del tercer mil·lenni i principis del segon mil·lenni ae
Cap de dona de la cultura bactriomargiana (entre el 2100 i el 1700 ae)
Monstre bactrià amb trompeta
Dona bactriomargiana seguda

El complex arqueològic Bactriana-Margiana és la designació arqueològica moderna de l'edat del bronze de la cultura d'Àsia Central, datat del 2400-1600 ae, i on es troba hui Turkmenistan, nord d'Afganistan, sud d'Uzbekistan i oest de Tadjikistan, i se centra sobre el riu Amudarià (l'Oxus dels antics grecs).[1]

  • BMAC: Bactriana-Margiana Archaeological Complex (en anglès).
  • Cultura del riu Oxus

El lloc va ser descobert i anomenat per l'arqueòleg uzbek Viktor Sarianidi el 1976 (nascut a Taskent, que es troba a l'interior d'aquesta zona, de 1.100 km d'est a oest, i 300 km de nord a sud). Bactriana va ser el nom grec de l'àrea de Bactra (hui Balkh), que ara és al nord d'Afganistan, i Margiana fou el nom grec del sàtrapa persa de Margu, la capital que hui és Merv, situada a Turkmenistan.

Resum[modifica]

Les excavacions de Sarianidi a partir de finals dels anys setanta van revelar nombroses estructures monumentals en molts llocs diferents, incloent-hi Delbaryín, l'oasi Dashly, Tojolok 21, Gonur, Keleli, Sapeli i Yarkutan.

Els llocs foren fortificats amb parets i portes impressionants.

Els informes de la cultura bactriomargiana foren confinats als diaris soviètics i ignorats per Occident fins als últims anys de la Unió Soviètica, com també es van ignorar els resultats del treball de Sarianidi fins que no es traduïren a l'anglés en els anys noranta.

Les dades del carboni-14 suggereixen que el complex es va crear a l'últim segle del tercer mil·lenni ae i el primer quart del segon mil·lenni ae.

Els erudits no coincideixen sobre els orígens d'aquesta cultura bactriomargiana, o el seu declivi. La seua cultura desaparegué dels registres arqueològics pocs segles després de la seua aparició.

Geogràficament, el complex Bactriana-Margiana travessa un àmplia àrea des del sud-est d'Iran fins a Balutxistan i Afganistan. Possiblement el terreny arqueològicament inexplorat de Balutxistan i Afganistan conté la resta del complex (segons Lamberg-Karlovsky, 2002).

Alguns materials de la cultura bactriomargiana ―tals com segells― s'han trobat en diversos llocs, com en la cultura de la vall de l'Indus, l'altiplà iranià, i el golf Pèrsic. Les troballes de la cultura bactriomargiana provenen del comerç internacional en antiguitats il·lícites i s'estan trobant en col·leccions i museus occidentals.

Una civilització prèviament desconeguda?[modifica]

Els habitants de la cultura bactriomargiana eren persones sedentàries que practicaven el cultiu per irrigació de blat i ordi. Encara que sembla que hi hagué una interacció amb la gent nòmada de la seua contemporània cultura d'Andrónovo resident a les estepes d'Àsia Central.

Amb la seua impressionant cultura material que incloïa arquitectura monumental, eines de bronze, ceràmica, i joieria de pedres semiprecioses, el complex bactrio-margià exhibeix molts signes de civilització.

El descobriment d'una minúscula pedra de segell amb marques geomètriques de la cultura bactriomargiana a Turkmenistan al 2001 va fer a notar que en la cultura bactriomargiana es desenvolupava una divisió molt elaborada del treball fins a la possibilitat d'una escriptura o una protoescritura ideogràfica, i per això s'hi considera una civilització. No queda clar, però, si les marques representen una veritable escriptura diferent de les pictografies aïllades. Els segells de la cultura bactriomargiana contenen motius i material diferents dels segells de la regió sirianoanatòlia, Mesopotàmia i del golf Pèrsic, i mostra en les seues formes un tipus que no deriva de cap altra regió.

La hipòtesi indoiraniana[modifica]

El complex Bactriana-Margiana va atraure l'atenció dels investigadors com un possible complement material de les cultures del conjunt indoiranià, és a dir, com a part d'una gran branca separada dels protoindoeuropeus. Així mateix, l'arqueòleg Sarianidi identificà el complex com indoiraní, encara que deixava de banda evidències concretes en els objectes trobats.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Vidale, Massimo, 2017.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Complex arqueològic Bactriana-Margiana Modifica l'enllaç a Wikidata