Comtat de Poitiers
El comtat de Poitiers (sovint anomenat com a comtat de Poitou tot i que mai no va existir un comtat amb aquest nom) fou una jurisdicció feudal del regne de França, inicialment de gran extensió, centrada a Poitiers. Els comtes, designats per la cort, governaven a Poitiers d'ençà almenys al segle VII.
Llista de comtes
[modifica]Merovingis i carolingis
[modifica]| Dates | Comtes | Notes |
| Segle VII | Guerí de Trèveris | primer comte conegut de Poitiers |
| després del 735 | Hatto | germà de Hunald I d'Aquitània que el feu eixorbar quan va esdevenir duc únic d'Aquitània. |
| 778-després de 791 | Abbó[1][2] | nommenat per Carlemany. Podria haver restat comte fins vers el 811 |
| 811 et 814/815 | Ricuí[3] | després comte de Nantes, és citat com comte de Poitiers el 811 i el 814/815, però l'efectivitat del càrrec és incerta.[4] |
| 815 i 825 | Bernat I |
Guillèmides i Rainúlfides (o Ramnúlfides)
[modifica]Durant el segle IX el comtat fou disputat entre dues famílies, els Guillèmides (descendents de Guillem I de Tolosa el Sant, i els Rainúlfides, que van acabar obtenint el control.
| Dates | Comtes ramnúlfides | Comtes guillèmides | Altres comtes |
| 828-839 | Emenó († 866) destituït el 839 després d'haver donat suport a la revolta de Pipí II d'Aquitània |
||
| 839-840/843 | Renald, que podria ser Renald d'Herbauges († 843) | ||
| 840/3-844 | Bernat II el Poiteví († 844), germà d'Emenó | ||
| 844-854 | Sense comte, Ebroí, bisbe de Poitiers assumeix les funcions comtals sense portar el títol. | ||
| 854-866 | Rainulf o Ramnulf I († 866), fill de Gerard, comte d'Alvèrnia | ||
| 866-877 | Bernat III de Poitou conegut com Bernat de Gòtia († 879), fill de Bernat II el Poiteví | ||
| 878-890 | Rainulf (o Ramnulf) II († 890), fils de Ramnulf I | ||
| 890-892 | Ebles Manzer (el Bastard) († vers 934/935), fill natural de Rainulf II | ||
| 892-902 | Ademar (o Aimar) († 926), fill d'Emenó sostingut per Odó, rei de França, del que era parent |
Dinastie dels Rainúlfides
[modifica]| Dates | Comtes | Notes |
| 902-934 | Ebles Manzer (el Bastard), restablert | fill |
| 934-963 | Guillem I de Poitiers i III d'Aquitània Cap d'Estopa († 963) |
(A partir de Guillem Cap d'Estopa, tots els comtes de Poitiers foren igualment ducs d'Aquitània i portaren una doble numeració: la primera pel comtat de Poitiers, la segona pel ducat d'Aquitània. Encara que la dinastia va restar poitevina i que Poitiers fou una de les seves principals capitals, es va usar generalment la segona numeració per raons de prestigi). |
| 963-995 | Guillem II de Poitiers i IV d'Aquitània Braç de Ferro († 995) | fill |
| 995-1030 | Guillem III de Poitiers i V d'Aquitània el Gran († 1030) | fill |
| 1030-1038 | Guillem IV de Poitiers i VI d'Aquitània el Gros († 1038) | fill |
| 1038-1039 | Eudes († 1039) | fill de Guillem el Gran i germanastre de l'anterior |
| 1039-1058 | Guillem V de Poitiers i VII d'Aquitània Aigret († 1058) | fill de Guillem el Gran i germanastre de l'anterior |
| 1058-1086 | Guillem VI de Poitiers i VIII d'Aquitània († 1086) | germà |
| 1086-1126 | Guillem VII de Poitiers i IX d'Aquitània, el Trobador († 1126) | fill |
| 1126-1137 | Guillem VIII de Poitiers i X d'Aquitània el Tolosà († 1137) | fill |
| 1137-1204 | Eleonor d'Aquitània (1122 † 1204) | filla gran del anterior, casada primer amb el rei Lluís VII de França del que es va divorciar el 1152 i es va casar llavors amb el rei Enric II Plantagenet d'Anglaterra. |
Plantagenêts
[modifica]| Dates | Comtes | Notes | Escut |
| 1152-1164 | Guillem Plantagenet (1136 † 1164) | germà d'Enric II | |
| 1169-1198 | Ricard I Cor de Lleó (1157 † 1199) | fill d'Enric II i d'Eleonor d'Aquitània; rei d'Anglaterra el 1189 | 
|
| 1196-1198 | Otó de Brunswick (1176 † 1218) | nebot de Ricard Cor de Lleó, qui li va cedir el Poitou. Otó li va retornar el 1198 quan fou elegit emperador del Sacre Imperi com Otó IV | 
|
| 1198-1199 | Ricard I Cor de Lleó (1157 † 1199), altre cop | 
| |
| 1199-1204 | Joan sense Terra (1166 † 1216) | El 1204 el Poitou fou conquerit pel rei de França Felip August que el va reunir al domini reial | |
Comtes per assignació
[modifica]El comtat fou donat en assignació a alguns prínceps capets.
| Dates | Comtes | Notes | Escuts |
| 1241-1271 | Alfons de França (1220 † 1271) | fill de Lluís VIII de França el Lleó, germà de Lluís IX de França el Sant | 
|
| 1311-1316 | Felip el LLarg (vers 1293 † 1322) | fill de Felip IV de França el Bell, després rei de França el 1316 com a Felip V | 
|
| 1350-1354 | Lluís I de França (1339 † 1384) | fill de Joan II de França el Bo, després fou duc d'Anjou | .svg)
|
| 1354-1364 | Carles V (1338 † 1380) | fill de Joan II de França el Bo, va esdevenir rei de França (Carles V) el 1364 | 
|
| 1369-1416 | Joan I de França (1340 † 1416) | fill de Joan II de França el Bo, després duc de Berry | .svg)
|
| 1416-1417 | Joan II de França (1398 † 1417) | fill de Carles VI de França, delfí | |
| 1417-1422 | Carles de França (1403 † 1461) | fill de Carles VI de França, delfí, va esdevenir rei de França (Carles VII) el 1422 | |
Notes
[modifica]- ↑ Michel Dillange, Les Comtes de Poitou, Ducs d'Aquitaine (778-1204), Geste éditions, col·lecció « La Crèche », 1995, 304 pàgs, ISBN 2-910919-09-9, pàg. 29
- ↑ Charles Cawlye. Medieval lands. Foundation for Medieval genealogy, en línia a [1]
- ↑ Cité par Jean Besly. Histoire des comtes de Poitou et ducs d'Aquitaine. Niort : Robin, 1840. Veure sobre aquest comte Michel Dillange, obra citada, pàgina 29, que el dona com incert
- ↑ Citat pear Jean Besly. Histoire des comtes de Poitou et ducs d'Aquitaine. Niort : Robin, 1840.