Concepció Vandellós i Servelló
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1902  |
| Mort | 1r abril 1990 (87/88 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | pedagoga, professora |
| Ocupador | Mútua Escolar Blanquerna Escola Proa |
Concepció Vandellós i Servelló (?, 1902 - Barcelona, 1 d'abril de 1990)[1] fou una pedagoga i mestra catalana.
Biografia[modifica]
Formació[modifica]
Va estudiar magisteri a l'Escola d'Estudis Normals de la Mancomunitat de Catalunya,[2] amb professors com Pompeu Fabra o Pau Vila.[3]
L'any 1924 va fer un curs d'estiu a l'Institut Rousseau, de Ginebra.[4]
Mútua Escolar Blanquerna[modifica]
Concepció Vandellós va ésser mestra de la Mútua Escolar Blanquerna, continuadora de l'Escola Graduada de la Mancomunitat (abans Escola Montessori), quan aquesta va haver de cessar en les seves activitats a causa la Dictadura de Primo de Rivera.[5] En el referit grup escolar va exercir el càrrec de directora de l'Acadèmia Elisenda, que era la secció de noies del grup escolar.[6]
La desfeta de la Guerra Civil[modifica]
Amb l'entrada de les tropes franquistes Concepció Vandellós va haver de deixar la seva activitat com a mestra, limitant-se a donar classes particulars i altres activitats puntuals, però restant apartada del sistema educatiu oficial.[7][6] A casa seva, a principis dels anys 1950, Carles Riba hi feia classes de literatura a un grup reduït d'alumnes, com a font d'ingressos.[8]
Escola Proa[modifica]
L'any 1966 el grup de pares que decidiren, en el marc de l'anomenada Escola activa de pares,[9] fundar l'Escola Proa, com a escola catalana i de pedagogia activa, al barri de la Bordeta, de Barcelona, varen contactar, a través d'Alexandre Galí, amb Concepció Vandellós,[10] la qual va assumir la direcció de facto de l'escola quant als cursos de primària. En la seva etapa a l'Escola Proa feu que aquesta enllacés amb l'experiència pedagògica interrompuda de Blanquerna (adopció de les seves Lliçons d'Aritmètica, que l'escola facilitava multicopiades als alumnes; celebració, a tall d'exemple, de la festa de Sant Nicolau,[6] amb la representació de l'obra de Joan Llongueres, com es feia a Blanquerna, etc.). Concepció Vandellós, a part de dirigir l'escola i d'impartir-hi classes d'aritmètica i de llengua catalana, va fer-hi de mestra de mestres, contribuint a fer renéixer el moviment pedagògic de l'escola nova, activa i catalana interromput el 1939.[6]
Les Lliçons d'aritmètica[modifica]
Quan, un cop tancat el parèntesi de la Dictadura de Primo de Rivera, l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana va decidir obrir una nova etapa de publicacions escolars amb una orientació diferent de la que havia caracteritzat la seva trajectòria anterior, va creure convenient traduir i adaptar una obra estrangera d'èxit reconegut abans que encarregar-ne una d'original.[11] Per als textos d'aritmètica es va escollir la col·lecció graduada anglesa de P.B. Ballard,[11][12] i se n'encarregà l'adaptació a M. Assumpció Esteve Llach i Concepció Vandellós.[11] L'obra, en quatre volums, sota el títol de Lliçons d'aritmètica. Graus I, II, III, IV,[13] aparegué el 1932[14] i donada la seva molt bona acceptació se'n feu una segona edició el 1934 i una tercera el 1938,[15] amb petites millores.[11] Després de la Guerra Civil l'editorial Teide en publicà una traducció en llengua castellana.[11][16]
Referències[modifica]
- ↑ «Esquela Concepció Vandellós i Servelló». La Vanguardia [Barcelona], núm. 38.907, 05-04-1990, pàg. 26 [Consulta: 16 febrer 2015].
- ↑ Núñez 1993 p. 277 («… M. Assumpció Esteve-Llach i Concepció Vandellós, antigues alumnes de l'Escola Normal de la Mancomunitat de Catalunya…»)
- ↑ Ballester 2008, p.6
- ↑ Soler 2009, p.23
- ↑ Galí 1978
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Ballester 2008, p.7
- ↑ «Testimonis directes. Entrevista a Montserrat Pi (neboda de Concepció Vandellós).». El Periódico [Barcelona] [Consulta: 17 febrer 2015]. «[referint-se a l'entrada a Barcelona de les tropes franquistes, el 26 de gener de 1939]: «Li queien les llàgrimes. A casa hi va haver tristesa, perquè ens vèiem derrotats i ja es veia que ens collarien, com finalment va passar. Va ser molt traumàtic per a la tieta, una dona molt intel·ligent que fins a la guerra havia estat directora de la part de noies de l'Escola Blanquerna. Havia escrit uns llibres de matemàtiques molt bonics, per ensenyar als nens de forma divertida. La tieta, Concepció Vandellós, va perdre la feina i va començar a fer classes a casa per a nois i noies. Va trigar bastant a tornar a l'aula, malgrat que al final va trobar un lloc a la Via Augusta.»»
- ↑ Guardiola, Carles-Jordi. Cartes de Carles Riba. II (1939-1952). Barcelona: Edicions de la Magrana, 1991, pàg. 433. ISBN 9788474105476. «...les classes de literatura que Riba donava a casa seva, com a guanyapà. Hi assistien, ultra Narcís Bonet, Carme i Mariona Agustí, la seva cosina Concepció Badia, Montserrat i Mariona Albet, Miquel Arimany, Albert Manent, Antoni Comes, etc. Quan el nombre d'alumnes va créixer, les classes es varen fer a casa de Concepció Vandellós. (Nota 2. a la carta de 28/02/1950 de Carles Riba a Narcís Bonet)»
- ↑ «Entrevista a Josep Espinàs, ex-regidor del Districte Sants-Montjuïc». El3 - Portal de notícies de Sants-Montjuïc, 08-02-2014. [Consulta: 10 febrer 2015].
- ↑ Subirà 2008, p.25
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 Núñez 1993 p. 277
- ↑ Ballard, P.B.. Fundamental Arithmetic Pupil's Book I-IV. Londres: University of London Press, 1926-28.
- ↑ Esteve-Llach, Maria; Vandellós, Concepció. Lliçons d'aritmètica. Graus I, II, III, IV. Barcelona: Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana, 1932.
- ↑ Fitxa al Catàleg de la Biblioteca Nacional de Catalunya[Enllaç no actiu]
- ↑ Fitxa de la 3ª ed. de les Lliçons d'aritmètica a Biblioteca virtual del llibre escolar utilitzat abans de 1950 Arxivat 2015-02-23 a Wayback Machine.
- ↑ Lecciones Aritmética. C.Vandellos-M.Esteve-Llach. Editorial Teide. Fitxa al CCUC
Bibliografia[modifica]
- Ballard, P.B.. Fundamental Arithmetic Pupil's Book I-IV. Londres: University of London Press, 1926-28.
- Ballester i Perelló, Neus «Concepció Vandellós i Cervelló». Revista de l'Escola Proa [Barcelona], Any 11, núm. 34, març 2008, pàg. 6-8 [Consulta: 17 febrer 2015].
- Esteve-Llach, Maria; Vandellós, Concepció. Lliçons d'aritmètica. Graus I, II, III, IV. Barcelona: Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana, 1932.
- Galí i Coll, Alexandre «Història de la Mútua Escolar Blanquerna (1924)». "Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya" (llibre II. Ensenyament primari, 1ª part) [Barcelona], 1978. Arxivat de l'original el 17 de febrer 2015 [Consulta: 17 febrer 2015]. Arxivat 17 de febrer 2015 a Wayback Machine.
- Núñez Espallargas, Josep; Servat Susagne, Jordi «Els llibre de text de matemàtiques en llengua catalana durant el període 1899 - 1938». Temps d'Educació, 9 [Barcelona], 1er semestre 1993, pàg. 276-277 [Consulta: 17 febrer 2015]. «… M. Assumpció Esteve-Llach i Concepció Vandellós, antigues alumnes de l'Escola Normal de la Mancomunitat de Catalunya…»
- Ovejero Lain, Marlene «Millores en renovació pedagògica que s'havien fet abans de la Guerra, en l'època de la República. Particularitzant en l'àrea de Matemàtiques.». Treballs acadèmics UPC [Barcelona], 26-06-2013. Arxivat de l'original el 23 de febrer 2015 [Consulta: 17 febrer 2015].
- Soler i Mata, Joan «Influència i presència de l'Institut Rousseau de Ginebra en la pedagogia catalana del primer terç del segle XX» (html). Temps d'educació. Universitat de Barcelona, 37, 2009, pàg. 11-38 [Consulta: 17 febrer 2015].
- Subirà i Rocamora, Manuel «L'Escola Proa i la parròquia de Sant Medir». Revista de l'Escola Proa [Barcelona], Any 11, núm. 34, març 2008, pàg. 22-25. Arxivat de l'original el 17 de febrer 2015 [Consulta: 17 febrer 2015]. Arxivat 17 de febrer 2015 a Wayback Machine.
- Vandellós, Concepció «L'ensenyament de l'aritmètica a les escoles elementals». Butlletí dels Mestres [Barcelona], Any III, núm. 45, 01-04-1931 [Consulta: 17 febrer 2015].