Vés al contingut

Concepción Alfaya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaConcepción Alfaya
Biografia
Naixement1886 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort1945 Modifica el valor a Wikidata (58/59 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprofessora, etnògrafa, política Modifica el valor a Wikidata
PartitAcció Republicana Modifica el valor a Wikidata

Concepción Alfaya, (Madrid, 1886 — ibidem ca. 1945) va ser una mestra, historiadora, etnògrafa i política espanyola.

Biografia

[modifica]

Batejada María de la Concepción Alfaya López, filla d'una família gallega de la zona de Cangas.[1] En 1912 va concloure la seva llicenciatura a l'Escola d'Estudis Superiors de Magisteri amb premi extraordinari. Professora successivament de les Escoles Normals de Mestres a León (1912), Conca (1913) i de Segòvia (1915); professora d'Història de la Pedagogia en la Residència de Senyoretes de Madrid, inspectora de primer ensenyament (1933) i directora de les Missions Pedagògiques a Segòvia (1931-1936). Alumna distingida de Rafael Altamira, que la introduiria en l'equip del Centre d'Estudis Històrics, va ser pensionada per la Junta per a Ampliació d'Estudis i Recerques Científiques el 1922 per estudiar a França i Bèlgica. En 1935 va sol·licitar una altra beca a la JAE per ampliar els seus treballs sobre etnografia popular i sobre l'ús de l'art en la pedagogia a Romania, Itàlia i Txecoslovàquia.[2]

A més de la seva activitat docent, Alfaya va reunir entre 1913 i 1936 els següents càrrecs i honors: tresorera de la Junta de Protecció de Menors, Membre del Centre d'Estudis Històrics, Agregada al Col·legi Nacional de Sordmuts, Membre d'Honor del Comitè de Millores de Segòvia i Membre de la secció d'Etnografia de Madrid. En 1937, sent professora de Metodologia de la Història de l'Escola de Magisteri Primari de Segòvia, la Junta de Defensa Nacional creada a Burgos pels militars revoltats, la va donar de baixa i va apartar del servei; pel que traslladant-se a Madrid es va incorporar al professorat de l'Escola Normal número 2 de la capital espanyola voltada per l'exèrcit rebel a la Segona República Espanyola.

En el capítol polític, Alfaya va ser dirigent d'Izquierda Republicana a Segòvia, i candidata per la província de Pontevedra en les eleccions a Corts Constituents de 1931, en representació del Partit Republicà viguès, integrat en l'Aliança Republicana. Va materialitzar la seva activitat política amb la creació de tallers de brodat popular i menjadors.

En 1941 va ser depurada i represaliada per la justícia franquista.[3]

Obres

[modifica]
  • Influencia del medio social en la evolución mental de los escolares (1912);
  • El mito y la historia. Su valor educativo (1918);
  • Las clases sociales en Castilla (premio en el Certamen de Estudios Castellanos (1921);
  • Noticias para la historia económica y social de España. Teorías económico-sociales (1800-1820) (1924);
  • Noticias sobre algunas transformaciones sociales de la post-guerra en Bélgica. Asistencia y beneficencia, premio de la Academia de Ciencias Morales y Políticas el 1929;[4][5]
  • Los bordados populares en Segovia (con la colaboración de su hermana Paz Alfaya López), el 1930; obra que figuró en la Exposición del Libro de Praga a petición del ministro de Checoslovaquia,[6] y que es quizá su libro más popular.[5][7]

Referències

[modifica]
  1. Marco, Aurora. Dicionario de mulleres galegas. Das orixes a 1975 (en gallego). A Nosa Terra, 2007, p. 16-17. 
  2. López Sánchez, José María. Heterodoxos españoles: el Centro de Estudios Históricos, 1910-1936 (en español). CSIC, 2006, p. 235. ISBN 9788400084639 [Consulta: 11 agost 2017]. 
  3. Publicación de la sentencia en el BOE: ORDEN de 21 de noviembre de 1941
  4. «Noticia en ABC». diario ABC de Madrid, 29-06-1927.
  5. 5,0 5,1 Sánchez, 2012, p. 72.
  6. Marin, 1991, p. 27.
  7. «Los bordados populares en Segovia» (en español). bibliotecadigital.jcyl, 1930. [Consulta: 11 agost 2017].

Bibliografia

[modifica]