Concili de Trullo

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'esdevenimentConcili de Trullo
Tipus sínode
Data 691 –  692
Modifica les dades a Wikidata

El concili de Trullo (pel lloc on es va celebrar), també anomenat Concili Quintisext (Quinisextum), es va celebrar a Constantinoble el 692. Les disposicions aprovades per aquest concili es consideren, pels ortodoxos, no com un nou concili ecumènic, sinó com un complement a les decisions dels Concilis Ecumènics de Constantinoble en 553 i 680-681.

Història[modifica]

El concili va ser convocat per l'emperador Justinià II per processar les decisions de desenvolupament cànons disciplinaris del V i VI Concili Ecumènic: d'ací pren el nom de "Concili Quintisext" (Cinquè i Sisè). Va ser convocat per al coneixement de l'església occidental i van assistir 215 bisbes orientals: el bisbe Basilio de Creta, que depenia de Roma, signà els canons conclusius de l'addició de representar el Papa, encara que no tingui un mandat.

També es coneix com "de Trullo" o "Trullano" perquè va tenir lloc al palau imperial (el "Trullo" era la cúpula de la sala en la qual es tractaven els assumptes d'Estat).

En el I cànon, el concili va reiterar les condemnes contra les heretgies establertes pels concilis anteriors (especialment els del sisè concili ecumènic contra el monotelisme).

Els altres 101 cànons són exclusivament disciplinaris i alguns ja s'havien anunciat prèviament. Amb el segon cànon, el concili va rebre els 85 cànons apostòlics, poc probable que se li atribuïssin al papa Climent I, dels quals només 50 van ser aprovats pels papes successius.

Altres cànons posteriors ja havien estat rebutjats repetidament pel Papa: per exemple, el tercer cànon del Concili de Constantinoble i el XXVIII cànon del Concili de Calcedònia va afirmar la superioritat del bisbe de Constantinoble sobre tots els altres bisbes, a més del Papa, i per tant, el seu dret a nomenar bisbes d'Alexandria , Antioquia i Jerusalem (els altres tres patriarques). El concili de Trullo volia declarar la superioritat del patriarca de Constantinoble sobre el pontífex romà. D'altra banda, el concili eliminà les normes a favor del celibat dels sacerdots, que sempre havien estat contràries a la pràctica vigent a l'Est des dels temps apostòlics; en particular la prohibició dels clergues casats de tenir fills, sota pena de suspensió. També va condemnar algunes petites diferències litúrgiques recentment afirmades a l'església llatina com contràries als usos apostòlics.

També van ser els temes sobre la veneració d'imatges: en particular, el cànon 73 recorda la importància de la Santa Creu i la seva veneració, el cànon 82 prescriu per representar Crist en forma humana i no simbòlica, com l'Anyell.

Amb un relleu particular de manera que la primera definició completa dins d'un concili és la definició de "pecat" com "malaltia de l'esperit" dins del cànon 102. La mateixa tarifa també estableix les condicions per a la pràctica del "Akrivie" i "oikonomìa" com a fonament de la pràctica curativa del pecador dins de l'espiritualitat oriental.