Concili de Trul·los

Concili de Trul·los

Tipus	sínode
Interval de temps	691 - 692
← Concili de Constantinoble III Segon Concili de Nicea →

El concili de Trul·los o concili in Trullo, pel lloc on es va celebrar, o Concili Quintisext (llatí: Concilium Quinisextum; grec antic: Πενθέκτη Σύνοδος, Penthékti Sýnodos) fou un concili que es va celebrar a Constantinoble el 692. Les disposicions aprovades per aquest concili es consideren, pels ortodoxos, no com un nou concili ecumènic, sinó com un complement a les decisions dels Concilis Ecumènics de Constantinoble de 553 i 680-681.

Història

El concili va ser convocat per l'emperador Justinià II per processar les decisions de desenvolupament dels cànons disciplinaris dels concilis ecumènics cinquè i sisè. D'ací pren el nom de Concili Quintisext, és a dir ‘cinquè i sisè’. Hi van assistir 215 bisbes, majoritàriament orientals. El bisbe Basili de Gortina, a Creta, que depenia del patriarcat de Roma, signà els canons conclusius en representació del Papa, encara que no consta que en tingués el mandat.

També se'l coneix com concili in Trullo, en llatí, ja que va tenir lloc a la sala del Trul·los, una sala del palau imperial anomenada així perquè tenia una cúpula, τρούλος en grec koiné. S'hi tractaven els afers d'Estat.

Cànons i assumptes tractats

En el I cànon, el concili va reiterar les condemnes contra les heretgies establertes pels concilis anteriors, especialment les del sisè concili ecumènic contra el monotelisme.

Els altres 101 cànons són exclusivament disciplinaris, i alguns ja havien estats anunciats prèviament. Amb el segon cànon, el concili va rebre els 85 cànons apostòlics, sent poc probable que se li atribuïssin al papa Climent I, dels quals només 50 van ser aprovats pels papes successius.

Altres cànons posteriors ja havien estat rebutjats repetidament pel Papa: per exemple, el tercer cànon del Concili de Constantinoble i el XXVIII cànon del Concili de Calcedònia que afirmava la superioritat del bisbe de Constantinoble sobre tots els altres bisbes, a més del Papa, i per tant, el seu dret a nomenar els bisbes d'Alexandria, Antioquia i Jerusalem, les altres tres seus patriarcals. El concili de Trul·los pretenia declarar la superioritat del patriarca de Constantinoble sobre el pontífex romà.

D'altra banda, el concili eliminà les normes a favor del celibat dels sacerdots, que sempre havien estat contràries a la pràctica vigent a les esglésies orientals des dels temps apostòlics. En particular, va eliminar la prohibició dels clergues casats de tenir fills, sota pena de suspensió. També va condemnar algunes petites diferències litúrgiques recentment afirmades a l'església llatina com a contràries als usos apostòlics.

També van ser tractats temes relacionats amb la veneració d'imatges: en particular, el cànon 73 recorda la importància de la Santa Creu i la seva veneració, el cànon 82 prescriu representar Crist en forma humana i no simbòlica (com a Anyell).

Entre els cànons també destaca el 102, on es recull la primera definició completa, en un concili, del pecat com a «malaltia de l'esperit». El mateix cànon també estableix les condicions per a la pràctica de l'akrivie i l'oikonomìa com a fonament de la pràctica curativa del pecador en l'espiritualitat oriental.

Bibliografia

• Bury, J. B.. History of the Eastern Empire from the Fall of Irene to the Accession of Basil: A.D. 802–867, 1912. 
• Norwich, John Julius. Byzantium: The Early Centuries (en anglès). Penguin, 1990. ISBN 0-14-011447-5.