Concurs Sonzogno

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'esdevenimentConcurs Sonzogno
Tipus concurs
Data 1883 –  1903
Tema òpera
Localització Milà
Modifica les dades a Wikidata

El Concurs Sonzogno va ser creat l'any 1983 per l'editorial musical Sonzogno Editore per premiar una òpera d'un sol acte, obert a tots els joves compositors italians que encara no havien fet representar una de les seves obres. Les tres millors produccions eren seleccionades per un jurat compost per cinc importants músics i crítics italians.[1] El concurs va comptar amb quatre convocatòries fetes els anys 1893, 1889, 1892 i 1903.[2]

El dia 1 d'abril de 1883 a la revista Il Teatre Illustrato de Milà s'inseria l'anunci d'un certamen per a òperes d'un sol acte auspiciat per Edoardo Sonzogno, que recentment havia fundat l'editorial musical Sonzogno Editore que, al cap de poc temps, seria la principal rival de la Casa Ricordi.[3]

En aquesta primera edició hi va haver la participació del jove Giacomo Puccini amb Le Villi, una obra que ni tan sols es va considerar digna d'esmentar sembla ser a causa de la grafia il·legible.[4] Les obres guanyadores van ser La fata del Nord de Guglielmo Zuelli i Anna e Gualberto de Luigi Mapelli. Ni Zuelli ni Mapelli van aconseguir obrir-se camí en el món de la composició i, avui, ningú els recorda.[3]

Però sens dubte és l'edició de 1889 la que va atraure més atenció. És l'any en què el concurs va passar a la història per la clara victòria de Cavalleria Rusticana de Pietro Mascagni i el descobriment d'un nou talent de l'òpera[4] amb el que començava el Verisme.[5] En aquella edició es van examinar setanta-tres treballs (en el sisè lloc es va classificar Umberto Giordano amb Marina) i després de Cavalleria es van classificar el drama líric Labilia de Nicola Spinelli i Rudello, un altre drama compost per Vincenzo Ferroni. Les dues obres van aconseguir un cert èxit en els anys immediats i posteriors, però després van acabar en l'oblit sense que hi hagués gens d'interès real.

En l'edició de 1892 va guanyar Festa a Marina de Gellio Benvenuto Coronaro.[2]

El 1903 es va fer la quarta convocatòria del concurs presidit per Engelbert Humperdinck i dotat amb 50.000 lliures,[6] que es va atorgar per unanimitat a La cabrera de Gabriel Dupont.[7] Els altres guanyadors varen ser Franco da Venezia amb Il Domino Azurro i Lorenzo Filiasi amb Manuel Menéndez.[8]

Referències[modifica]

  1. «Cavalleria Rusticana». Note di Classica. [Consulta: 28 juliol 2019].
  2. 2,0 2,1 Padoan, Maurizio. Affetti musicali: studi in onore di Sergio Martinotti. Vita e Pensiero, 2005, p. 346–. ISBN 978-88-343-1216-2. 
  3. 3,0 3,1 «Giuseppe Verdi. Concorso Sonzogno». Vissidartepuccini. [Consulta: 27 juliol 2019].
  4. 4,0 4,1 Ricci, Simone. «Sonzogno 1889: Labilia e Rudello, le opere surclassate da Mascagni». Operalibera. [Consulta: 27 juliol 2019].
  5. «Història de Sonzogno». Sonzogno. [Consulta: 28 juliol 2019].
  6. «Crònica des de Roma». La Correspondencia de España. [Consulta: 28 juliol 2019].
  7. Morini, Mario; Nandi Ostali; Piero Ostali. Casa musicale Sonzogno: cronologie, saggi, testimonianze. Casa musicale Sonzogno, 1995. 
  8. Musica E Musicisti. Ricordi., 1904.