Conjunt arqueològic dels dòlmens d'Antequera

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaConjunt arqueològic dels dòlmens d'Antequera
Viera and Menga Dolmens, Antequera, Spain; July 2008.JPG
modifica
TipusMonument modifica
Ubicació
Entitat territorial administrativaAntequera (Màlaga) modifica
 37° 01′ 24″ N, 4° 32′ 53″ O / 37.0233°N,4.5481°O / 37.0233; -4.5481
Format per
Dades i xifres
Superfície2.446,3 ha modifica
Patrimoni de la Humanitat Welterbe.svg 
TipusPatrimoni cultural  → ?
Data2016 (40a Sessió), Criteris PH: (i), (iii) i (iv) modifica
Identificador1501
Bé d'interès cultural
Data27 gener 2009
IdentificadorRI-55-0000900
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
The Manga Dolmen and The Viera Dolmen (en) [[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg
Data2016

Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
dolmen de El Romeral
Data2016
Bé d'interès cultural
dolmen de El Romeral
Data4 juny 1931
IdentificadorRI-55-0000900-00000

Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Peña de los Enamorados
Data2016

Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Torcal de Antequera
Data2016
IUCN categoria II: Parc Nacional
Àrea protegida Natura 2000
Identificadormodifica ES0000032 modifica
modifica

El Conjunt arqueològic dels dòlmens d'Antequera és un Bé cultural en sèrie format per tres monuments culturals (dolmen de Menga, dolmen de Viera i dolmen de El Romeral)[1] i dos monuments naturals (la Peña de los Enamorados i la muntanya del Torcal de Antequera)[2] situats en el municipi d'Antequera, a la província de Màlaga. La institució cultural responsable de la seva tutela és el Conjunt Arqueològic Dòlmens d'Antequera. El conjunt fou declarat Patrimoni Mundial de la UNESCO el 2016, com a primer conjunt megalític de l'Europa continental.[3]

Valor universal excepcional[modifica]

Perquè un bé sigui declarat Patrimoni de la Humanitat ha de demostrar que conté un valor universal excepcional, és a dir, que té una importància extraordinària que transcendeix les fronteres nacionals i és d'interès per a les generacions actuals i futures de la humanitat.

La UNESCO exigeix la justificació d'almenys un dels sis criteris marcats per al patrimoni cultural per la Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural (1972) per demostrar el valor universal excepcional del bé. La proposta dels dòlmens de Antequera es basa en un d'ells (i), i el Consell Internacional dels Monuments i Llocs Històrics en el seu informe definitiu n'incorpora dos més (iii, iv).[4]

  • Criteri (i): «representar una obra mestra de l'enginy creador humà»

El dolmen de Menga representa una obra mestra de l'arquitectura puntellada megalítica (tradició atlàntica), única per les enormes dimensions que porten al límit constructiu la tipologia de sepulcre de corredor, incorporant una solució inèdita de pilars intermedis; d'igual manera, el dolmen d'El Romeral complementa el catàleg de construccions megalítiques amb una solució bovada per aproximació de filades a base de maçoneria (tradició mediterrània).[4]

  • Criteri (iii): «aportar un testimoniatge únic, o almenys excepcional, sobre una tradició cultural o una civilització viva o desapareguda»

Tant el dolmen de Menga com el d'El Romeral presenten orientacions anòmales, com posa de manifest el professor Michael Hoskin quan constata que el 99,99% dels dòlmens de l'arc mediterrani tenen una orientació de tipus celeste, és a dir, vinculada a la sortida del sol a l'alba dels equinoccis (com el dolmen de Viera). No obstant això, Menga s'orienta al perfil antropomorf de la Peña de los Enamorados, i concretament a l'abric del Matacabras, on s'han localitzat pintures rupestres.[5] Per la seva banda, El Romeral s'orienta a la serra del Torcal, on està la cova del Toro (orientació terrestre) i al migdia del sol en el solstici d'hivern (orientació celeste). A més, en aquest eix Menga-La Peña està situat El Romeral. D'aquesta manera, els dòlmens d'Antequera construeixen un paisatge megalític únic per la singular relació intrínseca que estableixen amb els elements naturals.[4]

  • Criteri (iv): «ser un exemple eminentment representatiu d'un tipus de construcció o de conjunt arquitectònic o tecnològic, o de paisatge que il·lustri un o diversos períodes significatius de la història humana».

Els tres monuments megalítics són reflex d'una etapa de la història de la humanitat en la qual es van construir els primers monuments cerimonials a l'Europa occidental, segons les dues grans tradicions constructives del megalitisme (llinda i volta per aproximació de filades). Es tracta d'una proposta original en la llista del Patrimoni Mundial, ja que no es un bé mixt, en què als valors culturals d'uns béns se'n sumarien els naturals dels altres, sinó d'una integració conscient i d'estret diàleg entre l'arquitectura megalítica i el paisatge. Es produeix un fenomen de "monumentalització paisatgística" pel qual les fites naturals adquireixen el valor de monuments mentre que les construccions es presenten sota l'aparença de paisatge natural.[4]

Finalment, l'autenticitat dels megàlits està contrastada quan nombrosos investigadors coincideixen en l'adscripció al neolític de Menga (arquitectura puntellada) i al calcolític del Romeral (arquitectura arcada per aproximació de filades); i la integritat també queda demostrada en mantenir tots els seus elements constitutius en bones condicions de conservació.

Antecedents[modifica]

Cronologia de la candidatura[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Conjunt arqueològic dels dòlmens d'Antequera
  1. BOJA 18.02.09 Decret 25/2009, de 27 de gener, pel qual s'inscriu en el Catálogo General del Patrimonio Histórico Andaluz com a Bé d'Interès Cultural, amb la tipologia de Zona Arqueològica, àmbit arqueològic dels Dòlmens d'Antequera al lloc web de la Junta d'Andalusia
  2. Decret 222/2013, del 5 de novembre, pel que es declaren les Zones Especials de Conservació Torcal d'Antequera (ES0000032), Los Reales de Sierra Bermeja (ES6170004), Sierra Crestellina (ES6170005) i Desfiladero de los Gaitanes (ES6170003), s'amplia el àmbit territorial del Paratge Natural Torcal de Antequera i s'aproba el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals dels Paratges Naturals Torcal de Antequera, Los Reales de Sierra Bermeja, Sierra Crestellina i Desfiladero de los Gaitanes.
  3. Camacho, Julia «L'Stonehenge espanyol, elegit Patrimoni de la Humanitat». El Periódico de Catalunya, 15-07-2016 [Consulta: 26 abril 2017].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 «Antequera Dolmens Site». Documents. UNESCO. [Consulta: 26 abril 2017].
  5. Decret 245/2011, del 12 de juliol, pel que s'inscriu en el Catálogo General del Patrimonio Histórico Andaluz com a Bé d'Interès Cultural, amb la tipologia de Zona Arqueològica, el jaciment arqueológic de la Peña de los Enamorados, en el terme municipal d'Antequera. BOJA nº150 de 02/08/2011
  6. El Parlament andalús vol que els dòlmens siguin Patrimoni de la Humanitat. Europa Press. El Mundo. 21.05.2009
  7. El Parlament aprova una declaració institucional en suport a la candidatura del lloc dels Dòlmens de Antequera com a patrimoni de la humanitatComunicat de premsa del Parlament d'Andalusia. 27.03.2015
  8. El Parlament andalús renova el seu suport a la candidatura dels Dòlmens de Antequera. Antonio Javier López. Diari Sud. 30.09.2015
  9. Els Dòlmens, en la llista del Patrimoni de la Humanitat. L'Opinió de Màlaga. 27.10.2011
  10. La Junta presenta la candidatura dels Dòlmens de Antequera com a Patrimoni mundial de la Unesco. EFE-Antequera. El Mundo.02.03.2014
  11. El Consell de Patrimoni recolza la candidatura del dolmen de Antequera. María Rosers. L'opinió de Màlaga. 17.03.2014
  12. Andalusia defensa davant el Consell de Patrimoni Històric la candidatura dels Dòlmens de Antequera. Europa Press. 26.03.2014
  13. El Lloc dels Dòlmens de Antequera, candidatura oficial d'Espanya a Llista de Patrimoni Mundial en 2015. Nota de premsa del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport.28.03.2014
  14. La Unesco contrasta en Antequera l'expedient del Lloc dels Dòlmens. Rocío Luque. L'Opinió de Màlaga. 21.09.2015
  15. La Unesco visita els dòlmens de Antequera per avaluar la seva candidaturaEFE-Màlaga. El Mundo. 21.09.2015
  16. Antequera exhibeix davant l'avaluadora de la Unesco el valor únic dels dòlmens. Regina Sotorrío. Diari SUD. 25.09.2015
  17. Un comitè d'experts examinarà la candidatura dels Dòlmens el 2 de desembre. L'Opinió de Màlaga. 30.10.2015
  18. La Unesco examina a París la candidatura dels Dòlmens de Antequera. Rocío Luque. L'Opinió de Màlaga. 02.12.2015
  19. Icomos constata el valor universal excepcional dels Dòlmens per ser Patrimoni de la Unesco. Europa Press. 02.12.2015
  20. La Unesco demana millores a l'entorn dels Dòlmens de Antequera per declarar-los Patrimoni de la Humanitat. Antonio Javier López. Diari SUD. 02.12.2015
  21. Culminen el document amb els requeriments de Icomos perquè els Dòlmens siguin Patrimoni Mundial. Europa Press. Diari SUD. 20.02.2016
  22. Dòlmens de Antequera: en el 'sprint' final de l'operació Unesco. Amalia Bulnes. El Diari. 26.12.2015
  23. Els Dòlmens de Antequera, gairebé Patrimoni de la Humanitat. EFE-Antequera. El Mundo. 19.05.2016
  24. Tres raons per protegir els Dòlmens de Antequera. Mª Eugenia Merelo. Diari SUD.21.05.2016
  25. UNESCO. «Publicació de la convocatòria de la 40 sessió del Comitè de Patrimoni Mundial d'UNESCO» (en anglès), 27-06-2016. [Consulta: 10 juliol 2016].
  26. Error en el títol o la url.UNESCO. «» (en anglès), 10-07-2016. [Consulta: 10 juliol 2016].
  27. Bujalance, Pablo «Un patrimoni viu». , 10-07-2016 [Consulta: 10 juliol 2016].
  28. Merelo, Mª Eugenia «Els dòlmens miren al món». , 10-07-2016 [Consulta: 10 juliol 2016].
  29. Aguilar «30 anys de compromís amb els Dòlmens». , 10-07-2016 [Consulta: 10 juliol 2016].
  30. Ruiz González «La Antequera mil-lenària, patrimoni de la humanitat». , 10-07-2016 [Consulta: 10 juliol 2016].
  31. Flores «Entrevista a Bartolomé Ruiz, director del Conjunt Arqueològic Dòlmens de Antequera: L'harmonia política ha estat fonamental per a tot el procés.». , 10-07-2016 [Consulta: 10 juliol 2016].
  32. Guerrer, Antonio J. «Després de 35 anys de la visita de M´Bow, Els Dòlmens seran Patrimoni Mundial». , 10-07-2016 [Consulta: 10 juliol 2016].
  33. Sánchez Romero «L'últim treball d'Hèrcules». , 12-07-2016 [Consulta: 12 juliol 2016].
  34. López «Els Dòlmens de Antequera ja són Patrimoni de la Humanitat». , 15-07-2016 [Consulta: 15 juliol 2016].
  35. «Felicitats Antequera! Un any com a Patrimoni Mundial». [Consulta: 15 juliol 2017].