Conjurador de Serrallonga

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Conjurador de Serrallonga
Imatge
Dades
TipusComunidor Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XIX
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSerrallonga (Vallespir) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 23′ 55″ N, 2° 33′ 23″ E / 42.3986°N,2.5565°E / 42.3986; 2.5565
Monument històric inventariat
Data9 abril 1987
IdentificadorPA00104131
Activitat
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata

El Conjurador de Serrallonga és un comunidor del poble vallespirenc de Serrallonga, a la Catalunya del Nord.

Està situat[1] al capdamunt del turó que domina el poble pel costat nord.

Es considera[2] que es tracta del darrer conservat a la Catalunya del Nord. Va ser declarat Monument històric de França [3] el 9 d'abril del 1987.

Tradició[modifica]

Vista general de Serrallonga, amb el Conjurador dalt del turó que domina el poble

Un conjurador, o comunidor és un petit edifici construït per a invocar l'ajuda divina en casos de destret, especialment quan les males condicions climàtiques amenaçaven les collites. Antigament havien estat habituals a pobles dels Prepirineus i del Pirineu, especialment a Aragó, però la tradició s'ha anat perdent modernament. Els conjuradors acostumen a estar situats en punts dominants, amb bones vistes, i normalment són de planta quadrada, amb una obertura a cada cara. Això permetia al capellà de situar-se orientat cap a la direcció d'on venia el mal temps tot invocant els salms i pronunciant els conjurs apropiats. També es feia servir [3] per a les rogatives i per a beneir les collites. Hom [4] li ha atribuït un origen pagà que hauria estat reciclat per l'església catòlica.

A Serrallonga, el conjurador es dreça en el turó que domina la vila, lleugerament al nord-est i força proper a les cases del poble. Per bé que al web municipal [4] se'l data al segle xiv, la base de dades de monuments francesos [3] el considera del XIX; podria tractar-se d'una construcció romànica tan restaurada[5] que no se'n pogués defensar l'antiguitat. S'indica que, en les cerimònies, el prevere de Serrallonga hi anava en processó per demanar la intervenció d'un dels Evangelistes. Davant la finestra corresponent a la procedència dels núvols amenaçadors (en cas de pluges imminents), llegia l'evangeli del sant que pertoqués i, en acabat, recitava la frase en català:

« Sant Joan, Sant Mateu, Sant Marc i Sant Roc, guardeu-nos de pedra i de foc. Sant Lluc, Santa Creu i Santa Bàrbara, no ens deixeu »
Invocació [6]

El cantant Albert Bueno li dedicà la cançó [7] El conjurador de Serrallonga, amb música i lletra del cantautor.

Arquitectura[modifica]

És una construcció de planta quadrada, d'uns tres metres de costat, amb una volta piramidal i cobert amb una teulada de pissarra, rematada per una creu. Té una gran obertura al sud (mirant directament a l'església parroquial), en funcions de porta, i tres grans finestres, una a cadascuna de les façanes orientades als altres punts cardinals. Sobre cada una de les quatre obertures, d'arc de mig punt, s'obre a la façana una petita fornícula amb una estatueta d'uns dels quatre Evangelistes (Sant Joan a la cara est, Sant Lluc a la sud, Sant Marc a la cara oest i Sant Mateu a la nord). Els murs són fets de pedres irregulars de granit, tret dels marcs de les obertures i de les fornícules, que ho són de maons.[3]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Conjurador de Serrallonga
  1. El Conjurador de Serrallonga en els ortofotomapes de l'IGN
  2. «Le seul "conjurador" des Pyrénées-Orientales se trouve à Serralongue». Catalans de Paris et d'Ile de France (L'Amicale), núm. 2007-04, pàg. 9-10.[Enllaç no actiu]
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Fitxa a la base de monuments històrics francesos Mérimée [Consulta: 1 de setembre del 2014]
  4. 4,0 4,1 «Història de Serrallonga» (en francès). Arxivat de l'original el 2013-11-27. [Consulta: 1r setembre 2014].
  5. Lladó Font, Jaume «Cultura i salvaguarda del patrimoni artístic i monumental al Rosselló». Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, VII-VIII, 1993-1994, pàg. 11-50.
  6. «Le Conjurador de Serralongue, textos i fotografies, al web petit-patrimoine» (en francès). [Consulta: 1r setembre 2014].
  7. «Cançó "El conjurador de Serralonga", en un muntatge de vídeo amb imatges del poble i d'un aplec al voltant del conjurador». [Consulta: 1r setembre 2014].