Conrad Blanch i Fors

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaConrad Blanch i Fors
 President Centre Excursionista de Catalunya

1993 - 1998
 Director Grandvalira

1993 - 2008
Dades biogràfiques
Naixement 1951 (66/67 anys)
Barcelona
Alma mater Institut Químic de Sarrià
Escola Superior d'Administració i Direcció d'Empreses
Activitat professional
Ocupació Enginyer químic i alpinista
Ocupador Institut Químic de Sarrià
Comitè Organitzador de les Olimpíades de Barcelona
Escola Superior d'Administració i Direcció d'Empreses
Grandvalira
Modifica dades a Wikidata

Conrad Blanch Fors (Barcelona, 1951) és un enginyer químic i un alpinista català.[1][2]

Blanch es va formar com a enginyer químic a l'Institut Químic de Sarrià i va obtenir un màster en direcció d'empreses per Esade. Professionalment, va treballar en una important empresa química, i ha estat professor ajudant de finances a Esade, i de gestió a l'Institut Químic de Sarrià. Casat i pare d'un nen i una nena, pertany al Centre Excursionista de Taradell i al Centre Excursionista de Catalunya.[3]

La seva activitat alpinística l'ha portat a conèixer tots els massissos espanyols i europeus, realitzant ascensions a tots ells i a diversos projectes extraeuropeus d'importància.[3] El 1976 Blanch va participar en les expedicions a Kenya i Tanzània, on va assolir els cims del Kilimanjaro, Mawenzi, Batian, Punta Peter, Punta John, Punta Dutton, tots ells d’altituds entre 5.000 i 6.000 metres. El 1977 va fer ascensions a l’Hindu Kush, assolint el Noshaq de 7.492 metres. L'any següent, el 1978, va ascendir a la serralada dels Andes a Bolívia. A partir dels anys vuitanta va dirigir i assessorar diverses expedicions. Així, el 1980 amb la primera expedició catalana al Gasherbrum II de 8.035 metres, a la serralada del Karakoram, o el segon intent català a l’Everest el 1983. El 1985 fou cap de l’expedició catalana que conquerí per primera vegada l’Everest, per l’aresta nord-oest del vessant tibetà.[4] En el seu moment va ser sots-director general d’operacions del Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. És coautor del llibre Hem fet el cim, publicat el 1986, i autor de diversos articles sobre alpinisme en diverses revistes de muntanya. També ha estat monitor d'alta muntanya.[3] Entre els anys 1993 i 2008 va dirigir l'estació d'esquí Soldeu-el Tarter (Grandvalira), a Andorra. Entre els anys 1993 i 1998 fou el president del Centre Excursionista de Catalunya.[1][2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Conrad Blanch Fors». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 9 març 2018].
  2. 2,0 2,1 «Conrad Blanch Fors». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 9 març 2018].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Los once hombres del Everest-83». La Vanguardia (Hemeroteca), 17-07-1983 [Consulta: 9 març 2018].
  4. «La “2ª Expedició Caixa de Barcelona a l’Everest” consiguió alcanzar la cima del coloso del Himalaya de 8.848 m. de altitud». La Vanguardia (Hemeroteca), 29-08-1985, pàg. 4 [Consulta: 9 març 2018].