Consonant bategant retroflexa sonora
| Codificació | |
|---|---|
| Unicode (hex) | U+027D |
| X-SAMPA | r` |
| Kirshenbaum | *. |
La consonant bategant retroflexa sonora és un so de consonant relativament poc comú en les llengües parlades. El símbol de l'alfabet fonètic internacional és [ɽ]. Aquest símbol representa una [r] la part inferior de la tija acaba en un ganxo a la dreta. A l'API, la [r] representa una vibrant alveolar.
Segons la llengua, pot ser simple [ɽ], aspirat [ɽʱ], etc.
Característiques[modifica]
Aquestes són les característiques de la consonant bategant retroflexa sonora:
- El seu mode d'articulació és bategant, és a dir, que és produïda contraient breument els músculs d'un punt d'articulació, sobre l'altre.
- El seu punt d'articulació és retroflex, és a dir, s'articula amb la punta de la llengua cap amunt contra el paladar.
- La seva fonació és sonora, és a dir, les cordes vocals vibren durant l'articulació.
- És una consonant oral, és a dir, que l'aire sols s'escapa per la boca.
- És una consonant central, és a dir, es produeix deixant passar l'aire per la meitat de la llengua, en lloc dels costats.
- El seu mecanisme de flux d'aire és egressiu pulmonar, és a dir, s'articula empenyent l'aire a través dels pulmons i a través del tracte vocal, en lloc de la glotis o la boca.
En català[modifica]
El català no posseis el [ɽ].
En altres llengües[modifica]
Alguns idiomes pronuncien [ɽ], com norvegès, el suedès, el japonès, l'haussa, l'hindi i l'urdú, el iagan, etc.
| IDIOMES | Paraules | API | Sentit | Notes |
|---|---|---|---|---|
| bengalí | গাড়ি | [ɡäɽiː] | automòbil | Postveolar apical.[1] |
| Haussa | rani | [ɽaːniː] | estació seca | Escrit amb la lletra ⟨r⟩ en grafia llatina o la lletra ⟨ر⟩ en la grafia ajami, com l'apical [r] o bategant [ɾ]. . |
| sarki | [saɽkiː] | emir, príncep | ||
| norvegès (central, oriental) | blad | [bɽɑː] | full | Al·lòfon /l / i /r/,.[2][3] |
Notes i referències[modifica]
- ↑ Mazumdar, Bijaychandra. The history of the Bengali language (en anglès). Asian Educational Services, 2000, p. 57. ISBN 8120614526.
- ↑ Kristoffersen, Gjert. The phonology of Norwegian (en anglès). Oxford University Press, 2000, p. 24. ISBN 978-0-19-823765-5.
- ↑ Heide, Eldar «Tjukk l – Retroflektert tydeleggjering av kort kvantitet. Om kvalitetskløyvinga av det gamle kvantitetssystemet» (en noruec). Maal og Minne. Novus forlag, 102, 1, 2010, pàg. 3-44.