Constança d'Aragó i de Castella

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaConstança d'Aragó i de Castella
KonstancieAragonska Uhry.jpg
Naixement 1179
Lisboa
Mort 23 de juny de 1222 (42/43 anys)
Catània
Cònjuge Emeric I d'Hongria i Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Modifica dades a Wikidata
Sepulcre romà de Constança d'Aragó a la catedral de Palerm.
Corona de Constança d'Aragó (Palerm, tresor de la catedral)

Constança d'Aragó i de Castella (vers 1179 - Catània, Sicília, 1222) fou una princesa de la Corona d'Aragó, reina consort d'Hongria (1198-1204) i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic (1210-1222).

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Filla del comte de Barcelona i rei d'Aragó Alfons el Cast i la seva segona muller, Sança de Castella, fou germana petita del comte-rei Pere el Catòlic. Per línia paterna era néta de Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó, i per línia materna d'Alfons VII de Castella i Riquilda de Polònia. La data de naixement de Constança no es coneix amb exactitud però es pot situar en la dècada de 1170-1180 (Szabados, 2009). Nogensmenys, alguns cronistes la situaren en dates posteriors probablement per minimitzar la diferència d’edat amb el seu segon marit, Frederic II de Sicília.

Fou educada al monestir de Sixena.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

Primeres núpcies[modifica | modifica el codi]

Es va casar amb el rei Eimeric I d'Hongria cap al 1196. Es desconeix la data exacta d’aquest matrimoni, tot i que un document de la reina Sança, datat a l’octubre de 1196, fa referència a la seva filla Constança com a reina d’Hongria. Aquest enllaç sense precedents entre membres de dos casals tan allunyats físicament té les seves arrels en les polítiques d’aliances de l'Europa del segle XII.[1] El matrimoni durà només 8 anys, perquè Emeric morí el 1204 d'una malaltia. D'aquesta unió nasqué Ladislau III d'Hongria (1199-1205), rei d'Hongria.

La Corona d'Aragó i Hongria, tot i que distants geogràficament eren políticament molt properes: totes dues partidàries de la Santa Seu i totes dues considerant-se regions fronteres de la cristiandat occidental. En el seu contracte matrimonial es pactava que si, un cop vídua, Constança romania a Hongria, rebria dos comtats amb les seves rendes. Si, per contra, marxava del país, rebria 12.000 marcs. Constança no va restar a Hongria, després de la mort sobtada del seu marit l’any 1204. La seva situació i la del seu fill de 5 anys corria perill, ja que tot i que Eimeric havia fet coronar en vida seva el seu fill com a Ladislau III, el seu germà Andreu va prendre el poder i Constança va haver de fugir amb el seu fill cap a Àustria. Poc després, Ladislau moria sobtadament i Constança tornà a Aragó, al monestir de Sixena, on la seva mare, la reina vídua Sança n'era abadessa.[1]

Segones núpcies[modifica | modifica el codi]

L’any 1208, va tornar a entrar en el joc de la política internacional per via matrimonial. Aquest cop es casà amb el jove Frederic II de Sicília, nascut l’any 1194 i posteriorment nomenat emperador del Sacre Imperi Romanogermànic. Aquesta unió va ser propiciada pel papa Innocenci III, tutor de Frederic, que pensava d’aquesta manera protegir-lo de les ambicions i interessos que l’envoltaven. D’aquest matrimoni nasqué un fill Enric VII d'Alemanya, duc de Suàbia. Contança, que des del seu segon matrimoni vivia a Sicília, va morir a Catània el 23 de juny de 1222, on va ser enterrada amb joies i una corona funerària d’estil bizantí.[1]

El 1210 es casà a Messina, en segones núpcies, amb l'emperador Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic. Poc temps després, de les noces, Frederic partí cap a Roma per a ser investit emperador pel Papa. Tornarà a Palerm després de molts anys i només per a breus períodes. D'aquesta unió nasqué Enric VII d'Alemanya (1211-1235), duc de Suàbia i germanastre de Conrad IV d'Alemanya i Manfred I de Sicília.

Mort[modifica | modifica el codi]

Constança després d'haver regnat sola durant molts anys, morí el 1222. Constança va morir a Catània el 23 de juny del 1222. Fou soterrada en un baix relleu. El sarcòfag fou col·locat en la catedral, en el cementiri dels Reis, al costat al del gran rei Roger II.

Corona[modifica | modifica el codi]

L'any 1491, fou ordenat per primera vegada una inspecció a les restes de la reina Constança, esposa de Frederic II. En obrir el sarcòfag, els presents no pogueren reprimir una expressió meravellada: sobre el cap de la Reina, en estat de discreta conservació després de més de dos segles i mig, resplendia una meravellosa, sorprenent joia. No es tractava d'una larva de corona (és a dir una imitació de la corona feta de coure) com era usual en els fèretres dels sobirans quan eren enterrats, sinó ¡una verdadera i autentica corona d'extraordinari esplendor! La corona estava intacta i ara es troba en el Tresor del Duomo.(¹)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Constança de Barcelona». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Cònsul, Arnau i Sarobe, Ramon (2009). Constança d'Aragó. L'emperadriu catalana, Revista Sàpiens (número 79). Editorial: GrupCultura03 sàpiens publicacions.
  • (¹)Guia de la Catedral de Palerm, pàg. 27 de Rodo Santoro (ISBN 88-87663-14-9)
  • Szabados, György (2009). «Constança d’Aragó, reina d’Hongria». En: Catàleg de l’exposició Princeses de terres llunyanes: Catalunya i Hongria a l’Edat Mitjana. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
  • Sepulcre de Constança de Barcelona a Palerm (Itàlia)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Constança d'Aragó i de Castella Modifica l'enllaç a Wikidata