Contras

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Membres de la contrarevolució el 1987

Els Contres o la contra (escurçament de contrarevolucionaris o contrarevolució) és el nom donat als diferents grups insurgents oposats al govern del Front Sandinista d'Alliberament Nacional (FSLN), al poder a Nicaragua des de la derogació, el juliol de 1979, del govern del dictador Anastasio Somoza Debayle. Encara que el moviment de la Contra agrupava diferents organitzacions amb objectius diversos i poca unitat ideològica, la Força Democràtica de Nicaragua, FDN, era la seva facció més important. El 1987 pràcticament totes les branques que formaven la contrarevolució es van unir, almenys nominalment, en la Resistència Nicaragüenca. No formen pas un grup monolític, sinó una combinació de tres elements diferents de la societat nicaragüenca.[1] El seu líder principal era el coronel Enrique Bermúdez.

El paper dels Estats Units en l'existència de les contres va ser provat per la Cort Internacional de Justícia el 1984 que va revelar que el govern dels Estats Units sota la presidència de Ronald Reagan entrenava, armava, finançava i proveïa els contres, principalment a través de la CIA.[2] Precisament, l'escàndol Iran-Contra es va desencadenar pel fet que EUA venia armes a Iran per finançar les contres.[3]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Report of the congressional committees, 1987, p. 29.
  2. «Case concerning the military and paramilitary activities in and against Nicaragua (Nicaragua v. United States of America)» (Merits),(anglès) Summaries of Judgments, Advisory Opinions and Orders of the International Court of Justice, 27 de juny del 1986, pàgines 160-171
  3. «The Iran-Contra Affair 20 Years On» (en anglès). The National Security Archive. The George Washington University, 24 de novembre del 2006. [Consulta: 28 de juliol del 2015].