Conversió de l'aigua en vi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Les noces de Canà de Giotto, segle XIV

La conversió de l'aigua en vi durant les noces de Canà és el primer miracle de Jesús a l'Evangeli segons Joan.[1][2]

A la narració bíblica, Jesús i els seus deixebles varen ser convidats a un casament i quan s'acabà el vi, Jesús va realitzar un miracle per a convertir l'aigua en vi.

Tradicionalment, la localització exacta de Canà ha estat subjecte a debat entre els estudiosos bíblics i els arqueòlegs i són candidats uns quants pobles de Galilea. La historicitat de la narració és rebutjada per un cert nombre d'historiadors crítics.[3]

Narració bíblica[modifica | modifica el codi]

A  Joan:2-1 es recull que, mentre Jesús estava assistint a un casament a Canà amb els seus deixebles es va acabar el vi per a la festa. La mare de Jesús (sense nom a l'Evangeli de Joan) li diu al seu fill, "No tenen cap vi", i Jesús li responia, "Dona, i jo què hi tinc a veure? Encara no ha arribat la meva hora." Llavors la seva mare va indicar als criats, "Feu tot el que ell us digui".[ Joan:2-3] Jesús va ordenar als criats que omplissin gerros d'aigua i en traguessin alguns i el portessin al cambrer administrador principal. Després de tastar-lo, i sense saber d'on venia, aquest va felicitar al nuvi per poder comptar amb el millor vi que mai havia servit. Joan:2-6 Joan afegeix allò: "Jesús va fer així el primer dels seus senyals, a Canà de Galilea, així manifestà la seva glòria, i els seus deixebles van creure en ell". Joan:2-11

Interpretació[modifica | modifica el codi]

Les noces de Canà de Marten de Vos, c. 1596

Encara que cap dels evangelis sinòptics no enregistren l'esdeveniment, la tradició cristiana principal sosté que aquest és el primer miracle públic de Jesús.[4] Tanmateix, a l'evangeli de Joan té una importància simbòlica considerable: és el primer dels set miracles "senyals" pels quals es testifica l'estatus diví de Jesús, i al voltant dels quals s'estructura l'evangeli.

És encara una tema de debat entre teòlegs si la història parla d'una transformació material real d'aigua a vi, o és una al·legoria espiritual. Interpretat al·legòricament, les bones notícies i l'esperança recollida a la història és present a les paraules de l'organitzador de la festa quan, en tastar el bon vi, digué: "Tothom serveix primer el vi bo, i llavors, després que els convidats han begut molt, treuen el de qualitat inferior. Però aquí han mantingut el bon vi fins ara".[ Joan:2-10] Això es podria interpretar dient simplement que és sempre més fosc abans de l'alba, però les bones coses són en camí. La interpretació més habitual, tanmateix, és que això és una referència a l'aparició de Jesús, que l'autor del Quart Evangeli considera com ser-se el bon vi.[5]

La història ha tingut importància considerable en el desenvolupament de la teologia pastoral cristiana. La narració de l'evangeli on Jesús és convidat a un casament, al qual va assistir, i va fer servir el seu poder diví per salvar la celebració del desastre es consideren com evidència de la seva aprovació a favor del matrimoni i les celebracions terrenals, per contrast, per exemple, al punt de vista més auster de Sant Pau com s'observa als 1 Corintis 7. També s'ha fa servir com a argument contra el Moviment per la Temprança, d'arrels radicals cristianes.[6]

El miracle també es pot veure com l'antítesi del primer miracle públic de Moisès convertint aigua (el riu del Nil) en sang. Això establiria un enllaç simbòlic entre Moisès com el primer salvador dels jueus a través de la seva fugida des d'Egipte i Jesús com el salvador espiritual de totes les persones.[7]

Visió dels mormons[modifica | modifica el codi]

En contra del corrent principal de l'actual creença Mormona, el líder mormó Orson Hyde ensenyava que el matrimoni a Cana era el propi casament de Jesús, que Jesús era un polígam i que les germanes Maria Magdalena i Marta així com una altra Maria eren les seves esposes.[8][9][10] Aquestes ensenyances mai no s'han acceptat com a part de la doctrina mormona oficial de l'Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies i no es considera veritable per la immensa majoria dels mormons d'avui.[11][12][13] El crític antimormó Floyd McElveen argumenta en contra d'aquesta hipòtesi basada en Joan 2:8-10 que manifesta que el mestre de cerimònies de la festa (desconeixedor del miracle) felicitava "el nuvi" pel vi, no a Jesús i que tal com se cita a Joan 2:2: "També hi fou convidat Jesús, juntament amb els seus deixebles", i un no es convida al seu propi casament.[14]

Geografia i arqueologia[modifica | modifica el codi]

L'"Església del casament" a Kafr Kanna, Israel, un lloc de pelegrinatge què molts cristians creuen que és el lloc del casament Bíblic

La localització exacta de Canà ha estat subjecte de debat entre els investigadors.[15] Recentment s'ha mantingut que, com que l'Evangeli de Joan s'adreçava a cristians jueus de l'època, no és probable que l'evangelista esmentara un lloc inexistent. Els pobles de Galilea candidats a ser el Canà històric són: Kafr Kanna, Kenet-l-Jalil (també anomenat Khirbet Kana) i Ain Kana a Israel i Qana al Líban.[16]

Segons l'Enciclopèdia Catòlica de 1914, una antiga tradició del segle VIII identificava Canà amb la ciutat àrab moderna de Kafr Kanna, uns 7 km al nord-est de Natzaret, Israel.[17] Investigadors actuals han suggerit alternatives, incloent-hi el poble en ruïnes de Kenet-el-Jalil (també conegut com a Khirbet Kana), 9 km més al nord, i Ain Kana, que és més proper a Natzaret i considerat per alguns com el millor candidat en termes etimològics. Mentre que el poble de Qana, al sud del Líban, es considera un candidat improbable per la seva localització, tot i ser considerat el lloc correcte per molts cristians libanesos locals.

Molts arqueòlegs antics i moderns han procurat recobrar els gerros utilitzats a Canà, però cap dada arqueològica concreta no ha confirmat la seva descoberta.

Al diari Revisió Arqueològica Bíblica, Michael Homan sosté que molts estudiosos bíblics han malinterpretat els primers textos, traduint a 'vi' quan la traducció correcta seria 'cervesa'.[18] Si a la celebració a Canà s'havia servit cervesa en comptes de vi, és molt menys probable que hi hagi proves arqueològiques dels gerros. Com diu Homan, la cervesa es consumia normalment acabada de fer, deixant menys traça dels gerros que l'hagués contingut. A més, les eines utilitzades per la seva producció són sovint iguals que les fetes servir en la fabricació de pans.


Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Conversió de l'aigua en vi
  1. H. Van der Loos, 1965 The Miracles of Jesus, E.J. Brill Press, Netherlands page 599
  2. Dmitri Royster 1999 The miracles of Christ ISBN 0-88141-193-0 page 71
  3. Bultmann, Tradició Synoptische, 396
  4. Towner, W. S. (1996). Wedding. In P. J. Achtermeier (Ed.), Harper Collins Bible dictionary (pp. 1205-1206). San Francisco: Harper
  5. Smith, D. M. (1988). John. In Mays, J. L. (Ed.), Harper's bible commentary (pp. 1044-1076). San Francisco: Harper.
  6. Geisler, N. L. (1982), A Christian Perspective on Wine-Drinking. Bibliotheca Sacra, 49
  7. Day, Bill. The Moses Connection in John's Gospel. Mariner Publishing (1997) ISBN 0-9662080-0-5
  8. Orson Hyde, Conference message, October 6, 1854, Journal of Discourses 2:82
  9. Inside Today's Mormonism by Richard Abanes 2007 ISBN 0-7369-1968-6 page 239
  10. A Disparity in Doctrine and Theology by E Roberts 2011 ISBN 1-4497-1210-X page 54
  11. Gibson, Stephen R. «Was Jesus Married?» (en anglès). Lightplanet.com. [Consulta: 20-01-2013].
  12. «Was Jesus Married?» (en anglès). Lightplanet.com. [Consulta: 20-01-2013].
  13. «Guidelines regarding how statements by past church leaders affect modern-day church doctrine» (en anglès). Newsroom.lds.org, 04-05-2007. [Consulta: 20-01-2013].
  14. The Mormon illusion by Floyd C. McElveen 1997 ISBN 978-0-8254-3192-0 page 107
  15. Jesus and archaeology by James H. Charlesworth 2006 ISBN 0-8028-4880-X pages 540-541
  16. Eerdmans Dictionary of the Bible 2000 (en anglès). ISBN 90-5356-503-5 pàg. 212
  17. «Catholic encyclopedia: Cana» (en anglès). Newadvent.org, 1908-11-01. [Consulta: 20-01-2013].
  18. Homan, Michael M.. “Did the Ancient Israelites Drink Beer?.” Biblical Archaeology Review, Sep/Oct 2010.