Cookstown

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaCookstown
An Chorr Chríochach
Cookstown looking north.jpg

Localització
54° 38′ 49″ N, 6° 44′ 42″ O / 54.647°N,6.745°O / 54.647; -6.745
EstatRegne Unit
PaísIrlanda del Nord
County of Northern Irelandcomtat de Tyrone
Capital de
Població
Total 10646 hab. (2001)
Identificador descriptiu
Codi postal BT80
Fus horari UTC±00:00
Prefix telefònic 028
Altres
Agermanament amb Plérin

Lloc web Pàgina de Cookstown
Modifica les dades a Wikidata

Cookstown (en gaèlic irlandès An Chorr Chríochach, en scots Cookestoun[1] o Cookstoon[2]) és una vila d'Irlanda del Nord, al comtat de Tyrone, a la província de l'Ulster. Fou fundada en 1620 quan els townlands de l'àrea foren llogats a l'advocat eclesiàstic anglès Alan Cooke, arquebisbe d'Armagh, a qui li havien promès les terres després de la fugida dels comtes. Fou un dels principals centres de la indústria del lli a l'oest del riu Bann i fins a 1956, es feia a la ciutat els processos de filat, teixit i blanqueig del lli.

Cookstown és famosa també pel seu carrer principal (fet a partir de c1735-c1800), de 2,01 quilòmetres de llarg i 41,15 metres d'ample, un dels més llargs i més àmplis d'Irlanda..[3]

Demografia[modifica]

Població del segle XIX[modifica]

La població de la ciutat va créixer durant el segle XIX:[4][5]

Any 1841 1851 1861 1871 1881 1891
Població 3.006 2.993 3.257 3.501 3.870 3.841
Cases 550 576 600 728 822 835

Població del segle XXI[modifica]

Segons el darrer cens (29 d'abril de 2001) hi havia 10.646 habitants a Cookstown.

  • 26,0% tenien menys de 16 anys i el 15,6% en tenien 60 o més
  • 49,7% de la població és masculina i el 50,3% era femenina
  • 52,8% eren catòlics irlandesos i el 45,1% són protestants
  • 3,9% de la població de 16–74 estaven a l'atur.[6]

Townlands[modifica]

Aquesta és la llista de townlands a l'àrea urbana de Cookstownamb la seva etimologia:[7]

  • Clare (potser de Clár que vol dir "nivell de terra")
  • Cookstown (nom anglès)
  • Coolkeeghan (potser de Cuil Caochain que vol dir "cantonada de Keighen")
  • Coolnafranky (potser de Cuil na Francaigh que vol dir "cantonada de les rates")
  • Coolnahavil (potser de Cuil na hAbhaill que vol dir "cantonada de l'horta")
  • Coolreaghs (potser de Cuil Riach que vol dir "cantonada grisa")
  • Gortalowry (potser de Gort an Leamhraigh que vol dir "camp de la plaça de l'om")
  • Loy (potser de Laigh que vol dir "turó")
  • Maloon (potser de Magh Luan que vol dir "planura dels xais")
  • Monrush (potser de Moin Rois que vol dir "torberes boscoses")
  • Sullenboy (potser de Sailean Buí que vol dir "salzes grocs")
  • Tullagh (potser de Tulach que vol dir "cim del turó")

Història[modifica]

Abans del segle XVII la ciutat havia pertangut al clan dels O'Mellan i coneguda com a Mellanagh. Després de la fugida dels comtes de Tyrone i Tyrconnell el 1607 Jaume I d'Anglaterra va confiscar les terres i les va entregar a l'arquebisbe protestant d'Armagh, Alan Cooke. El 1620 una petita part fou concedida a l'escocès James Stewart.

El 1641 la vila fou el cor d'una revolta dels nadius irlandesos contra els colonitzadors fins que foren derrotats per les tropes reials en 1643. El país quedà devastat i William Stewart of Killymoon comprà les terres d'Alan Cooke, però el 1671 les van vendre a la família Stewart. Fins al 1734 la població va ser escassa i va començar a desenvolupar-se la indústria del lli. El 1802 van encarregar a l'arquitecte anglès John Nash de reconstruir el castell de Killymoon, destruït per un incendi en 1801. Entre 1822 i 1840 la població es va quadruplicar gràcies al desenvolupament industrial, que va durar tot el segle XIX.

El 17 de juny de 1920, durant la Guerra Angloirlandesa, un destacament de l'Exèrcit Republicà Irlandès va atacar la caserna de la Royal Irish Constabulary. L'atac va fracassar i un membre de l'IRA va morir.[8] Durant el Conflicte d'Irlanda del Nord va patir molts atacs amb bombes, tot i que la convivència entre catòlics i protestants era força bona.

Personatges[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cookstown Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Cookstown District Council
  2. Ulster-Scots guide to Beaghmore stone circles – Department of the Environment
  3. "Tyrone Vintage Photographs". Emerald Isle Gifts. Consultat 27 d'agost de 2012.
  4. «Census of Ireland 1851». Enhanced Parliamentary Papers on Ireland.
  5. «Census of Ireland 1891». Enhanced Parliamentary Papers on Ireland.
  6. NI Neighbourhood Information Service NISRA
  7. «Northern Ireland Placenames Project». placenamesni.org.
  8. Chronology of Irish History 1919 - 1923 - June 1920 Seamus Fox. 2008. Dublin City University.