Core i7

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Core i7
Unitat central de processament
Intel core i7 940 top R7309478 wp.jpg
Produït 2008
Fabricant(s) Intel
Max CPU clock 1.66 GHz a 3.33 GHz
velocitats FSB 4.8 GT/s a 5.4 GHz
Geometria 0.045 µm
Conjunt d'instruccions x86 (i386), x86-64, MMX, SSE, SSE2, SSE3, SSE4
Microarquitectura Nehalem
Sòcol(s) Socket 1366
Nom de nucli(s) Bloomfield
Modifica dades a Wikidata

Intel Core i7 és una família de processadors x86-64 d'Intel, els primers que utilitzen la microarquitectura Intel Nehalem i els successors als Core 2. Els models actuals són tots de quàdruple nucli. Anomenats en clau Bloomfield, van ser llançats oficialment el 17 de novembre de 2008 i actualment és fabricat a Arizona, Nou Mèxic i Oregon, tot i que la planta d'Oregon s'està preparant per al nou procés de fabricació de 32nm.

L'arquitectura Nehalem inclou diverses característiques noves, algunes vistes als processadors i7. Els més significacius respecte a l'anterior Core 2 són:

  • Nou socket LGA1366, incompatible amb processadors anteriors.
  • El controlador de memòria està integrat al processador. Anomenat "uncore", funciona a una velocitat diferent.
    • Triple canal de memòria, on cada canal pot soportar un o dos DIMM de DDR3. Generalment, les plaques per a i7 porten tres, quatre, sis o nou DIMM slots.
    • Suport només per a memòria DDR3, sense ECC.
  • El FSB ha estat substituït pel nou Intel QuickPath Interconnect (QPI). Les plaques han d'utilitzar un xipset que sigui compatible amb QuickPath.
  • Canvis en la memòria caché:
    • 32KB L1 per a instruccions i 32KB per a dades per nucli
    • 256KB L2 (instruccions i dades) per nucli
    • 8MB L3, per a instruccions i dades, compartida
  • Tots els quatre nuclis, el controlador de memòria i la memoria caché estan al mateix die.
  • Tecnologia Turbo-boost, que augmenta automàticament la velocitat del processador.
  • Reimplementació de l'hyperthreading. Cada nucli pot processar dos fils simultàniament, així per al sistema operatiu els quatre nuclis físics apareixen com a vuit lògics. Aquesta tecnologia era present a la microarquitectura NetBurst, però no va ser implementada als Core, ja que aquests estan basats en Pentium III.
  • Només un enllaç QuickPath, que limita a un els processadors per placa.
  • Fabricat en 45 nanòmetres.
  • 731 milions de transistors en 263 mm2
  • Tecnologies d'estalvi d'energia que permet apagar un nucli no utilitzat.
  • Soport per conjunts d'instrucció SSE4.2 i SSE4.1.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Core i7 Modifica l'enllaç a Wikidata