Haswell (microarquitectura)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula equipament informàticHaswell (microarquitectura)

Modifica el valor a Wikidata
DesenvolupadorIntel Modifica el valor a Wikidata
Llançament2013 Modifica el valor a Wikidata
Característiques de CPUs
Geometria22 nanòmetres Modifica el valor a Wikidata
Conjunt d'instruccionsx86-64

Haswell és el nom en clau d'una microarquitectura de processador desenvolupada per Intel com el successor del "nucli de quarta generació" de l'Ivy Bridge (que és un retractil / tick de la microarquitectura Sandy Bridge).[1] Intel va anunciar oficialment CPU basades en aquesta microarquitectura el 4 de juny de 2013 a Computex Taipei 2013, mentre que un xip Haswell funcionava es va demostrar al Fòrum de Desenvolupadors Intel de 2011.[2] Amb Haswell, que utilitza un procés de 22 nm,[3] Intel també va introduir processadors de baixa potència dissenyats per a ultrabooks convertibles o "híbrids", designats amb el sufix "U".

Les CPU Haswell s'utilitzen juntament amb els chipsets Intel de la sèrie 8, els chipsets de la sèrie 9 i xips Intel de la sèrie C220.

Almenys un processador basat en Haswell encara es venia el 2022 el Pentium G3420.[4][5] Windows 7 a Windows 10 es van llançar per a la microarquitectura Haswell.

Disseny[modifica]

L'arquitectura Haswell està dissenyada específicament [6] per optimitzar l'estalvi d'energia i els beneficis de rendiment del pas a transistors FinFET (no planars, "3D") al node de 22 nm millorat.[7]

Haswell s'ha llançat en tres formes principals: [8]

  • Versió d'escriptori (endoll LGA 1150 i endoll LGA 2011-v3): Haswell-DT
  • Versió mòbil/portàtil (socket PGA): Haswell-MB
  • Versió BGA :
    • 47 W i 57 Classes W TDP: Haswell-H (per a sistemes "tot en un", plaques base amb factor de forma Mini-ITX i altres formats d'empremta petita)
    • 13.5 W i 15 Classes W TDP (MCP): Haswell-ULT (per a la plataforma UltraBook d'Intel)
    • 10 Classe W TDP (SoC): Haswell-ULX (per a tauletes i determinades implementacions de classe UltraBook)

Rendiment[modifica]

En comparació amb Ivy Bridge :

  • Processament vectorial aproximadament un 8% més ràpid
  • Fins a un 5% més de rendiment d'un sol fil
  • Rendiment multifils un 6% més gran
  • Les variants d'escriptori de Haswell consumeixen entre un 8% i un 23% més de potència sota càrrega que Ivy Bridge.
  • Un augment del 6% en el rendiment de la CPU seqüencial (vuit ports d'execució per nucli enfront de sis)
  • Augment del rendiment de fins a un 20% respecte a la GPU HD4000 integrada (Haswell HD4600 vs Intel HD4000 integrat d'Ivy Bridge)
  • La millora total del rendiment de mitjana és d'un 3%
  • Cap a les 15 °C més calent que Ivy Bridge, mentre que les freqüències de rellotge que superen els 4,6 GHz són assolibles

Tecnologia[modifica]

Característiques transferides del Ivy Bridge:

Noves característiques[modifica]

CPU[modifica]

GPU[modifica]

  • Suport de gràfics de maquinari per a Direct3D 11.1 i OpenGL 4.3. El controlador Intel 10.18.14.5180 és l'última versió del controlador prevista a Windows 7/8.1.
  • Quatre versions de la GPU integrada: GT1, GT2, GT3 i GT3e, on la versió GT3 té 40 unitats d'execució (EU). El predecessor de Haswell, Ivy Bridge, té un màxim de 16 UE. Versió GT3e amb 40 UE i 128 al paquet MB de DRAM incrustada (eDRAM), anomenada Crystalwell, només està disponible a les SKU H per a mòbils i a les SKU R d'escriptori (només BGA). Efectivament, aquesta eDRAM és una memòria cau de nivell 4; es comparteix dinàmicament entre la GPU i la CPU de la matriu, i serveix com a memòria cau de víctimes a la memòria cau de nivell 3 de la CPU.

Servidor[modifica]

  • Variant Haswell-EP, llançada el setembre de 2014, amb fins a 18 nuclis i comercialitzada com a sèrie Xeon E5-1600 v3 i Xeon E5-2600 v3.[9]
  • Variant Haswell-EX, llançada el maig de 2015, amb 18 nuclis i TSX en funcionament.[10][11]
  • Un nou disseny de memòria cau.
  • Fins a 35 Memòria cau unificada total de MB (caché d'últim nivell, LLC) per a Haswell-EP [12] i fins a 40 MB per a Haswell-EX.
  • El sòcol LGA 2011-v3 substitueix a LGA 2011 per a l'EP Haswell; el nou endoll té el mateix nombre de pins, però té una clau diferent a causa de la incompatibilitat elèctrica.[13][14][15]
  • El Xeon E3 v3 Haswells ja llançat rebrà una actualització a la primavera de 2014,[16] juntament amb un chipset PCH de la sèrie Intel C220 actualitzat.[17]
  • TDP fins a 160 W per Haswell-EP.[18]
  • Els models Haswell-EP amb deu o més nuclis admeten el mode d'operació de clúster en matriu (COD),[19] permetent que les múltiples columnes de nuclis de la CPU i les rodanxes de memòria cau d'últim nivell (LLC) es divideixin lògicament en el que es presenta com a dues memòries no uniformes. CPU d'accés (NUMA) al sistema operatiu. En mantenir les dades i les instruccions locals a la "partició" de la CPU que les està processant, disminuint per tant la latència d'accés LLC, COD aporta millores de rendiment als sistemes operatius i aplicacions compatibles amb NUMA.[20]

Referències[modifica]

  1. «Intel Developer Forum» (en anglès). Intel.com. Intel. [Consulta: 4 gener 2012].
  2. Crothers, Brooke. «Haswell chip completes Ultrabook 'revolution'» (en anglès). News.cnet.com, 14-09-2011. [Consulta: 4 gener 2012].
  3. «IDF 2008 Shanghai : Compte-rendu Processeur : de Nehalem à Haswell» (en anglès). x86 Secret. Arxivat de l'original el 2011-07-18. [Consulta: 4 gener 2012].
  4. «Haswell is back: Intel reverses decision to discontinue 22nm Pentium CPUs» (en anglès americà). TechSpot, 07-12-2019. [Consulta: 12 abril 2021].
  5. Shilov, Anton. «Intel Un-Discontinues Pentium G3420 'Haswell' CPU» (en anglès). www.anandtech.com. [Consulta: 12 abril 2021].
  6. Shrout, Ryan. «IDF 2012: Intel Haswell Architecture Revealed» (en anglès). PC Perspective, 11-09-2012.
  7. «IDF: Intel says Haswell won't use Ivy Bridge transistors» (en anglès). The Inquirer, 17-09-2012. Arxivat de l'original el 20 setembre 2012. [Consulta: 12 octubre 2013].
  8. «Intel Haswell and Broadwell Silicon Variants Detailed» (en anglès). techPowerUp, 26-12-2012. [Consulta: 12 octubre 2013].
  9. Johan De Gelas. «Intel Xeon E5 Version 3: Up to 18 Haswell EP Cores» (en anglès). AnandTech, 08-09-2014. [Consulta: 9 setembre 2014].
  10. Wasson, Scott. «Errata prompts Intel to disable TSX in Haswell, early Broadwell CPUs» (en anglès). The Tech Report, 12-08-2014. [Consulta: 12 agost 2014].
  11. Shilov, Anton. «Intel to release 18-core Xeon E7 v3 'Haswell-EX' processors in Q2 2015» (en anglès). kitguru. [Consulta: 20 novembre 2014].
  12. «Intel's Haswell-X Xeon EP Processor Surfaces in Malaysia» (en anglès). Tom's Hardware, 14-07-2013. [Consulta: 5 octubre 2013].
  13. Nath, Preetam. «[EXCLUSIVE] Intel 2014 Haswell-E to pack 8 cores, DDR4, X99 PCH and more – Page 3 of 3» (en anglès). Vr-zone.com, 10-01-2014. Arxivat de l'original el 2014-02-01. [Consulta: 21 gener 2014].
  14. «Futurology: Haswell-EP will have 14 cores and 35MB L3» (en anglès). Tech News Pedia, 21-06-2012. Arxivat de l'original el 2013-10-14. [Consulta: 12 octubre 2013].
  15. Charlie Demerjian. «Haswell-EP to use the same socket, just totally different» (en anglès). SemiAccurate, 09-07-2012. [Consulta: 12 octubre 2013].
  16. «Launch schedule of Intel Xeon server processors» (en anglès). Cpu-world.com. [Consulta: 21 gener 2014].
  17. «Intel public roadmap, 2H2013» (en anglès). [Consulta: 13 setembre 2014].
  18. «Intel Haswell-EP Xeon E5 V3 Processor Pictured – Only Compatible With LGA2011-3 Socket» (en anglès). Wccftech.com, 20-02-2014. [Consulta: 21 febrer 2014].
  19. «Intel Xeon Processor E5 v3 Product Families: Specification Update» (en anglès) p. 7–8. Intel, gener 2015. [Consulta: 3 febrer 2015].
  20. Johan De Gelas. «Intel Xeon E5 Version 3 – Up to 18 Haswell EP Cores: The Magic Inside the Uncore» (en anglès). AnandTech, 08-09-2014. [Consulta: 9 setembre 2014].