Corinne Masiero

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

 

Infotaula de personaCorinne Masiero

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 febrer 1964 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Douai (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, actriu de teatre Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista Francès Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables

IMDB: nm0556387 Allocine: 212188 Allmovie: p702631 TMDB.org: 1033671 Modifica el valor a Wikidata

Corinne Masiero (Douai (departament Nord), 3 de febrer del 1964) és una actriu francesa.[1] És coneguda per interpretar molts papers en cinema i televisió a l'estat francés, com ara en la sèrie de televisió Capitana Marleau, i pel seu caràcter feminista i reivindicatiu.

Biografia[modifica]

El pare de Corinne Masiero treballà en una mina i després es va dirigir una autoescola. Sa mare feia les tasques domèstiques. Tots dos eren militants comunistes i portaven la jove Corinne a les manifestacions. Als 15 anys feu un viatge per Europa en autoestop, després tornà a l'estat francés per aprovar el batxillerat; més tard va caure en l'alcohol, les drogues i la prostitució, abans de trobar el seu camí en el teatre, als 28 anys. Durant aquest moment difícil de la seua vida, es trobà sense llar i havent de viure als carrers.[2][3] El 2022, va atribuir aquests comportaments a l'incest que va patir quan era una xiqueta, i que va ocultat durant molt de temps.[4][5]

Interpretà els primers papers en pel·lícules de Rainer Werner Fassbinder, de Georges Feydeau i amb la companyia de teatre de carrer Collectif Organum.[6] Aparegué en Germinal de Claude Berri (1993), i després en La vida somiada dels àngels d'Érick Zonca (1998).

Durant anys, va interpretar papers secundaris en televisió (Ambre a disparu el 2003, Pierre et Jean el 2004). Però amb el seu rostre, el seu llenguatge, el seu caminar atípic, l'altura (180 cm), en pocs anys passa de la simple figuració a papers secundaris notoris, en telefilmes de Thierry Binisti o en els de Peter Kassovitz: Beau Masque el 2005 i Le Sang noir dos anys després.

Corinne Masiero en el set de Louise Wimmer

Corinne Masiero va aparéixer en L'Emmerdeur, de Francis Veber (2008), abans de rodar amb directors de renom com ara Xavier Giannoli, en À l'origine (2009), i Patrice Chéreau, en Persecució, al costat de Romain Duris. També treballà en la sèrie Engrenages i donant la rèplica a Robinson Stevenin en la minisèrie The Living and the Dead del 2010. El seu accent del nord li permet interpretar papers desimbolts, com ara en la sèrie Fais pas ci, fais pas ça, en el paper de l'excèntrica germana de Fabienne Lepic. La consagració li arribà al 2012 amb el seu primer “paper principal" per a Louise Wimmer, escrit i dirigit per Cyril Mennegun.[7] La seua interpretació fou molt valorada i es converteix, als 47 anys, en una de les revelacions del cinema francés,[8] un reconeixement que li obri les portes a un altre projecte, De rovell i d'os de Jacques Audiard, en què es troba cara a cara amb una altra revelació, Matthias Schoenaerts. El 2013 la nominaren al Cèsar a la millor actriu per Louise Wimmer.

Des del 2015, interpreta la capitana Marleau en France 3 i France 2, que a Catalunya s'emet en TV3.

Compromís polític[modifica]

Corinne Masiero en La festa de Macron

Des del 2003, milita en el Partit Comunista Francés[9] i en la secció "Bourrins" ('rossins') de la Coordinadora de Treballadors Intermitents i Precaris de Nord-Pas-de-Calais.(2)

El 2014, durant les eleccions municipals, es presentà pel Front d'Esquerra a Roubaix.[10]

Durant les eleccions legislatives de juny del 2017, feu costat a François Ruffin, candidat pel Somme, secundat per la França Insubmisa.[11] El 5 de maig de l'any següent participà en la manifestació opositora La fête à Macron, organitzada per François Ruffin.[12]

Amb motiu dels Cèsar 2020, denuncià el domini absolut “de la dreta blanca, catòlica, heteroburgesa”.[13] Aquesta declaració li atragué les crítiques de Gilles-William Goldnadel, que li va concedir el "Cèsar de l'estupidesa racista i anticristiana"».[14]

Durant la cerimònia dels Cèsar 2021, mentre es preparava per a lliurar el premi a la millor disfressa, es llevà les dues disfresses que portava posades una damunt de l'altra, fins a aparéixer a l'escenari totalment nua i parcialment coberta de sang falsa i consignes reivindicatives, per a il·lustrar el discurs que denunciava la manca de consideració del govern per la cultura.[15]

Nou parlamentaris del partit d'extrema dreta Els Republicans la denuncien per "exhibició sexual" en una carta del 16 de març del 2021, dirigida a la fiscalia de París pel diputat Julien Aubert.[16] Aquest informe es tanca sense més mesures per part del fiscal de París Rémy Heitz el dilluns 22 de març del 2021.

Corinne Masiero va rebre molts missatges de suport i assegura haver volgut defensar els professionals de l'espectacle amb la seua nuesa i donar visibilitat al cos d'una dona fora dels cànons habituals de bellesa, dels mitjans i la publicitat.[17]

El 4 d'abril del 2022 signà una columna del diari Liberation, juntament amb altres 2.000 personalitats, donant suport a la candidatura de Jean-Luc Mélenchon per a les eleccions presidencials franceses del 2022.[18]

Vida privada[modifica]

Va conéixer el director d'una companyia de teatre de carrer, Nicolas Grard, en una manifestació contra Medef. Són parella des de la dècada del 2000. Viuen a Roubaix.

Filmografia[modifica]

Cinema[modifica]

Llargmetratges[modifica]

  • 1993: Germinal, de Claude Berri: una ballarina en el ball (sense acreditar)
  • 1998: La vida somiada dels àngels, d'Érick Zonca: la dona de Hollywood
  • 2008: L'esvalotador de Francis Veber: Susana
  • 2009: A l'origine, de Xavier Giannoli: Corinne
  • 2009: Persécution, de Patrice Chéreau
  • 2011: La planque, d'Akim Isker: Liliane
  • 2012: Louise Wimmer, de Cyril Mennegun: Louise Wimmer
  • 2012: De rovell i d'os, de Jacques Audiard: Ana
  • 2012: Ombline, de Stéphane Cazes: Sonia
  • 2013: 11.6, de Philippe Godeau: Marion
  • 2013: Les reines du ring, de Jean-Marc Rudnicki: Viviana
  • 2013: Suzanne, de Katell Quillévéré: Eliana
  • 2013: La Marque des anges, de Sylvain White: Monique Méndez
  • 2013: La Marche, de Nabil Ben Yadir: Dominique
  • 2013: Lulu femme nue per Sólveig Anspach: la propietària del bar
  • 2013: Vandal, d'Hélier Cisterne: la jutgessa
  • 2013: Way Back Home (Jibeuro ganeun gil), de Bang Eun-jin: Hellboy
  • 2014: Discount, de Louis-Julien Petit: Christiane Gendron
  • 2015: Codes barres, per Christian François: Benetone
  • 2015: Simon, d'Éric Martin i Emmanuel Caussé: Laurence
  • 2015: <i>L'Hermine</i>, de Christian Vincent: Marie-Jeanne Metzer
  • 2015: Sauvages (Parella en un forat) de Tom Geens: Céline
  • 2016: Souffler plus fort que la mer, de Marine Plau: Louison
  • 2016: Carole Matthieu, per Louis-Julien Petit: Cristina Pastres
  • 2017: La consolation, de Cyril Mennegun: Françoise
  • 2018: Vent du Nord, de Walid Mattar: Verónica
  • 2018: Les invisibles, de Louis-Julien Petit: Manú
  • 2020: Lucky, d'Olivier Van Hoofstadt: Alice Deschamps
  • 2020: Effacer l'historique, de Benoît Delépine i Gustave Kervern: Cristina
  • 2022: La Marginale, de Franck Cimière: Michèle

Curtmetratges[modifica]

* 1999 : Violette au travail de Kita Bauchet

Televisió[modifica]

* 2002 : Alex Santana, négociateur, épisode Un ange noir réalisé par José Pinheiro : la vendeuse

Teatre[modifica]

Corinne Masiero el 2013 en el Festival de cinema de Cabourg
  • 1996 - 1997: Effluves, Oratori salvatge, del Collectif Organum i Thierry Poquet, gira
  • 1998: que? L'eternitat després de Guy Alloucherie, Ingmar Bergman, William S. Burroughs, John Cassavetes i Fernando Pessoa, dirigida por Guy Alloucherie, Cie Hendrick Van Der Zee, Théâtre du Prato
  • 2001: Terminal Feydeau: Léonie és per endavant, La difunta mare de Madame, Sobre la purga Bébé de Georges Feydeau, dirigida per Didier Bezace, Théâtre de la Commune
  • 2005: Big and Small de Botho Strauss, dirigida per Philippe Calvario, CDDB-Théâtre de Lorient, Teatro Bouffes du Nord
  • 2005: Lulu de Frank Wedekind, dirigida per Bruno Lajara, La Rose des vents
  • 2006: La Cigale d'Amar Oumaziz, Le Vivat (Armentières)
  • 2009: Orchampt de Harold David, dirigida per Franck Andrieux i Thomas Baelde, Le Garage/Roubaix
  • 2009 - 2010: El magnífic cornut de Fernand Crommelynck, Le Rideau de Bruxelles (Ixelles), gira
  • 2010: Elvis' Kitchen de Lee Hall, dirigida per Nicolas Ory, Théâtre du Nord, La Verrière
  • 2012: Desfilada d'estats. Ser/Aparéixer/Desaparéixer, Cabaret post-post-existencial, dirigit per Peter James, Théâtre de la Chapelle (Montreal)
  • 2017 - 2020: Une vie bien rEnger d'Adolpha Van Meerhaeghe, gira

Honors[modifica]

Corinne Masiero en l'esmorzar dels nominats al Cèsar 2013

Premis[modifica]

  • Festival de Cinema de Zúric 2011: Ull d'Or a la Millor Actriu per Louise Wimmer
  • Festival de Cinema de Dieppe 2011: Premi d'Interpretació per Louise Wimmer
  • Festival de Cinema de Cabourg 2012: Cigne Daurat "coup de coeur" per Louise Wimmer

Nominacions[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Entrevista d'Elisabeth Perrin, “Corinne Masiero: ser conegut no significa absolutament res!", Revista de TV, Le Figaro, París, 7 de avril de 2019.
  • Entrevista de Julia Baudin, “Haver de manegar la meua notorietat és un problema de rics", Revista de TV, Le Figaro, París, 27 de octobre de 2019.

Notes i referències[modifica]

  1. Corinne Masiero, sur canalplus.fr (consultat el 25 de gener del 2013).
  2. Brut. «Interview Brut: Corinne Masiero» (en francès). Youtube.com, 07-01-2019. [Consulta: 15 gener 2021].
  3. Catherine Balle. «Corinne Masiero : « Je dormais dans un parc, un squat, un garage »». Le Parisien, 08-01-2019. [Consulta: 15 gener 2021].
  4. «Corinne Masiero, actrice, victime d’inceste» (en francès). Brut. [Consulta: 22 setembre 2022].
  5. «Inceste: Corinne Masiero témoigne» (en francès). France Inter, 19-09-2022. [Consulta: 22 setembre 2022].
  6. «Collectif organum» (en francès). Effluves, 1996. [Consulta: 22 novembre 2022].
  7. Thierry Chèze. «Corinne Masiero, la révélation de Louise Wimmer» (en francès). LExpress.fr, 03-01-2012. [Consulta: 1r agost 2020].
  8. «Corinne Masiero, la révélation de Louise Wimmer, vue par son réalisateur» (en francès). L'Express|lexpress.fr, 03-01-2012. [Consulta: 5 febrer 2013].
  9. «Corinne Masiero. Camarade actrice» (en francès). Libération.fr, 01-04-2013. [Consulta: 7 maig 2019].
  10. «L'actrice Corinne Masiero sur la liste Front de gauche à Roubaix». Libération (journal)|liberation.fr, 12-02-2014. Arxivat de l'original el 12 de març de 2014. [Consulta: 11 març 2014].
  11. Camille Caldini. «Prolo, gaucho, Capitaine Marleau: qui est Corinne Masiero?». France Info (offre globale)|France Info, 1 maig018. [Consulta: 8 maig018].
  12. «Capitaine Marleau prête pour « La fête à Macron » : l’autre visage de Corinne Masiero» (en francès). TV Magazine, maig 2018. [Consulta: 22 novembre 2022].
  13. BFMTV. «César 2020: Corinne Masiero fustige la mainmise « des bourgeois hétéros catholiques blancs de droite »» (en francès). BFMTV. [Consulta: 25 febrer 2020].
  14. «Goldnadel: «Et pour Corinne Masiero, le César de... la stupidité raciste et anti-chrétienne!»» (en francés), 17-02-2020. [Consulta: 9 octubre 2023].
  15. ««No culture, no future»… Corinne Masiero finit «à poil» aux César» (en francès). www.20minutes.fr. [Consulta: 13 març 2021].
  16. à 00h15, Par Le Parisien Le 17 mars 2021. «Corinne Masiero nue aux Césars : des parlementaires signalent au procureur de la République «une exhibition sexuelle»» (en francés), 16-03-2021. [Consulta: 9 octubre 2023].
  17. «Entretien avec Corinne Masiero : "J'ai reçu des messages du monde entier parce que j'ai montré mon vieux cul" - France Bleu» (en francés), 17-03-2021. [Consulta: 9 octubre 2023].
  18. Taburet, Marceau. «Présidentielle: 2 000 personnalités appellent à voter pour Jean-Luc Mélenchon» (en francès). Libération. [Consulta: 4 abril 2022].
  19. Boomerang, sur citeartistes.com, consulté le 28 avril 2021
  20. «Académie des lumières» (en francès). Prix Lumières|academielumieres.com, 20-01-2013. [Consulta: 24 gener 2013].
  21. «Nominations 2013» (en francès). academie-cinema.org, 25-01-2013. [Consulta: 25 gener 2013].