Frontera entre Polònia i Lituània

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Corredor de Suwalki)
Frontera entre Polònia i Lituània
250px
Característiques
Entitats Lituània Lituània Polònia Polònia
Extensió104 kilòmetres[1]
Història
Establiment1918
Reconeixement actual1990
Coordenades54° 22′ N, 22° 47′ E / 54.36°N,22.79°E / 54.36; 22.79

La frontera entre Polònia i Lituània existeix des del restabliment de la independència de Lituània l'11 de març de 1990. Fins llavors, la frontera era idèntica a la de la República Popular de Polònia i la República Socialista Soviètica de Lituània dins de la Unió Soviètica. La longitud de la frontera és de 104 kilòmetres.[2][3] Transcorre des del sud-est del trifini Lituània-Polònia-Rússia al trifini a Belarús-Lituània-Polònia.

És l'única frontera terrestre que els Estats bàltics, membres de la Unió Europea i de l'OTAN comparteixen amb un país que no és membre de la Comunitat d'Estats Independents.[4]

Per a la planificació militar de l'OTAN, la zona fronterera es coneix com el Corredor de Suwalki[5] (Suwalki Gap en anglès i Przesmyk Suwalki en polonès, per la propera ciutat de Suwałki), atès que representa un estreta franja de terra plana difícil de defensar que es troba entre Belarús i l'enclavament rus de Kaliningrad i que connecta els Estats bàltics membres de l'OTAN amb Polònia i la resta de l'OTAN.[6] Aquest punt de vista es reflecteix en un exercici de l'OTAN de 2017, que per primera vegada es va centrar en la defensa del corredor d'un possible atac de Rússia.[7]

Història[modifica]

L'actual frontera entre Polònia i Lituània existeix des del restabliment de la independència de Lituània l'11 de març de 1990.[8] Fins llavors, la frontera era idèntica a la de la República Popular de Polònia i la República Socialista Soviètica de Lituània dins de la Unió Soviètica. Aquesta frontera es va establir en la postguerra de la Segona Guerra Mundial.[9][10] Hi va haver una frontera diferent entre aproximadament el Segona República de Polònia i Lituània en el període de 1918-1939. Després del conflicte fronter entre Polònia i Lituània, des de 1922 endavant va ser estable, i tenia una longitud de 521 kilòmetres.[11][12] Durant l'època de les particions de Polònia, hi havia fronteres entre el tsarat de Polònia (voivodat d'Augustów) i les terres lituanes de l'Imperi Rus (governació de Kovno i governació de Vilna). Des de la Unió de Lublin (1569) a les particions, no hi havia frontera entre Polònia i Lituània, ja que tots dos països en formaven part d'una sola entitat federada, la Confederació de Polònia i Lituània.[13] Durant l'edat mitjana, el regne de Polònia i el Gran Ducat de Lituània compartien una altra frontera.[14]

Lituània i Polònia es van unir a l'espai Schengen en 2007. Això significava que tots els controls de passaports van ser retirats al llarg de la frontera al desembre de 2007.

Evolució de les fronteres[modifica]

Antics passos fronterers[modifica]

Antic pas fronterer Ogrodniki–Lazdijai

En el període 1991-2007, hi havia tres passos fronterers per carretera i un per ferrocarril entre Polònia i Lituània.[15]

L'1 de maig de 2004, quan tant Polònia com Lituània es van unir a la Unió Europea, aquesta frontera esdevingué una frontera interior de la Unió Europea.[16] El 21 de desembre de 2007, Polònia i Lituània es van adherir als acords de Schengen.[17] Després d'aixpo, travessar la frontera esdevé més fàcil, ja que les fronteres internes de la UE estan obertes a tot el tràfic amb poca necessitat de control. Encara hi ha, tanmateix, duanes ocasionais i controls policials contra el tràfic de mercaderies restringides, que només afecten l'1% dels viatgers.[18][19][20]

Carretera

Ferrocarril

Referències[modifica]

  1. «Lituània». The World Factbook. Central Intelligence Agency.
  2. «Warunki Naturalne I Ochrona Środowiska». A: Mały Rocznik Statystyczny Polski 2013 (en polish, english). Główny Urząd Statystyczny, 2013, p. 26. 
  3. (polonès)«Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2009-06-25. [Consulta: 3 agost 2018].. Page gives Polish PWN Encyklopedia as reference.
  4. Vladimir Shlapentokh. The Legacy of History in Russia and the New States of Eurasia. M.E. Sharpe, 1 gener 2001, p. 100. ISBN 978-0-7656-1398-1. 
  5. «Suwalki Gap». [Consulta: 1r març 2022].
  6. Bearak, Max «This tiny stretch of countryside is all that separates Baltic states from Russian envelopment». The Washington Post, 20-06-2016 [Consulta: 20 juny 2016].
  7. Sytas, Andrius «NATO war game defends Baltic weak spot for first time». Reuters, 18-06-2017 [Consulta: 18 juny 2017].
  8. «LR AT AKTO Dėl Lietuvos nepriklausomos valstybės atstatymo signatarai». Lietuvos Respublikos Seimas. Arxivat de l'original el 2003-07-01. [Consulta: 3 agost 2018].
  9. Peter Andreas; Timothy Snyder The Wall Around the West: State Borders and Immigration Controls in North America and Europe. Rowman & Littlefield, 1 gener 2000, p. 187. ISBN 978-0-7425-0178-2. 
  10. Yaël Ronen. Transition from Illegal Regimes under International Law. Cambridge University Press, 19 maig 2011, p. 138. ISBN 978-1-139-49617-9. 
  11. Polska w cyfrach[Enllaç no actiu] [in:] E. Romer Atlas Polski współczesnej, 1928[Enllaç no actiu]
  12. Michael Brecher. A Study of Crisis. University of Michigan Press, 1997, p. 252–255. ISBN 0-472-10806-9. 
  13. Halina Lerski. Historical Dictionary of Poland, 966–1945. ABC-CLIO, 19 gener 1996, p. 308. ISBN 978-0-313-03456-5. 
  14. Stephen R. Burant and Voytek Zubek, Eastern Europe's Old Memories and New Realities: Resurrecting the Polish-lithuanian Union, East European Politics and Societies 1993; 7; 370, online Arxivat 2020-10-24 a Wayback Machine.
  15. Kancelaria Sejmu RP. «Internetowy System Aktów Prawnych». sejm.gov.pl.
  16. Stephen Kabera Karanja. Transparency and Proportionality in the Schengen Information System and Border Control Co-Operation. Martinus Nijhoff Publishers, gener 2008, p. 39. ISBN 90-04-16223-2. 
  17. «Europe's border-free zone expands». BBC News, 27-12-2007 [Consulta: 11 abril 2015].
  18. «Nowe polsko-litewskie drogi po wejściu do Schengen». DELFI, 28-07-2012.
  19. «Wspólne patrole na polsko-litewskiej granicy :: społeczeństwo». Kresy.pl. Arxivat de l'original el 2016-09-15. [Consulta: 3 agost 2018].
  20. «Przemyt papierosów przy polsko – litewskiej granicy [ZDJĘCIA]». bialystok.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Frontera entre Polònia i Lituània