Frontera entre Alemanya i Polònia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaFrontera entre Alemanya i Polònia
Border changes in history of Poland.png
Història de canvis de fronteres de Polònia, que mostra els canvis a la frontera entre Alemanya i Polònia Modifica el valor a Wikidata

Localització
 50° 52′ N, 14° 49′ E / 50.87°N,14.82°E / 50.87; 14.82Coord.: 50° 52′ N, 14° 49′ E / 50.87°N,14.82°E / 50.87; 14.82
Geografia
Part deborders of Deutschland (en) Tradueix i frontera de Polònia Modifica el valor a Wikidata
Mesura456 km Modifica el valor a Wikidata  default (Llargada
Dades històriques
Creació1945
Frontera entre Polònia i Alemanya Moderna (des de 1945)

La frontera entre Alemanya i Polònia és la frontera estatal entre Polònia i Alemanya. Té una longitud total de 467 quilòmetres[1][2] La frontera germano-polonesa moderna, establerta el 1945, segueix ka línia Oder-Neisse a la major part de la seva longitud. S'estén des del Mar Bàltic al nord a la República Txeca al sud.

Història[modifica]

Història de canvis de fronteres de Polònia, que mostra els canvis a la frontera entre Alemanya i Polònia

La frontera entre Alemanya i Polònia té els seus orígens en els inicis de l'estat polonès. Els rius Oder(Odra) i Neisse (la línia Oder-Neisse) foren una de les primeres fronteres naturals entre Alemanya i les tribus eslaves.[3][4][5][6][7] Durant diversos segles es va moure cap a l'est, es va estabilitzar al voltant del segle xiv,[8] i va desaparèixer a finals del segle xviii, amb les particions de Polònia, en les quals els veïns de Polònia, entre ells l'alemany Regne de Prússia, es van annexionar tot el seu territori.[4][9][10]

Després que Polònia recuperés la seva independència en acabar la Primera Guerra Mundial i els 123 anys de particions,[9] el 1921 es va establir una llarga frontera entre Alemanya i Polònia de 1912 km de longitud (incloent un 607 quilòmetres de frontera amb Prússia Oriental).[11] La frontera va ser formada en part pel Tractat de Versalles, en part per plebiscits (plebiscit de l'Alta Silèsia, plebiscit de Prússia Oriental), i en part pel resultat dels conflictes fronterers regionals (els aixecaments de Silèsia).[10][11][12][13] La forma d'aquesta frontera s'assemblava de manera aproximada a la que hi havia abans de la partició de Polònia.[14]

Després de la Segona Guerra Mundial, la frontera va quedar dibuixada per la línia Oder-Neisse, davant la insistència de la Unió Soviètica. Això va ser acordat pels principals Aliats de la Segona Guerra Mundial - l'URSS, els Estats Units i el Regne Unit, a la Conferència de Ialta i a la Conferència de Potsdam, sense cap mena de consultes significatives amb Polònia (o Alemanya).[15][16] Aquesta frontera va ser una compensació a Polònia pels territoris de Polònia annexionats per la Unió Soviètica, i van tenir com a resultat diverses transferències significatives, cap a l'est, de població alemanya dels "Territoris recuperats", igualant els trasllats de població polonesa dels territoris de Kresy.[4][15][17] És més o menys coincident amb la centenària frontera històrica entre els estats alemanys i polonesos de l'Edat Mitjana.[4] Va dividir diverses ciutats en dues parts - Görlitz / Zgorzelec, Guben / Gubin, Frankfurt de l'Oder / Słubice, Bad Muskau / Łęknica.[18]

La frontera va ser reconeguda per la República Democràtica Alemanya al Tractat de Zgorzelec el 1950, per Alemanya Occidental el 1970 al Tractat de Varsòvia, i per l'Alemanya unificada, l'any 1990 al Tractat de la frontera germano-polonesa de 1990.[19][20][21][22] Va ser objecte de correccions menors (intercanvi de terres) l'any 1951.[22] Les fronteres romangueren entreobertes entre 1971-80, quan els polonesos i els alemanys de l'Est podien creuar sense un passaport o un visat; però, es va tancar de nou després d'uns anys, sobretot a causa de la pressió econòmica sobre l'economia d'Alemanya de l'Est dels compradors polonesos.[23][24][25]

Arran de la caiguda del comunisme a Polònia i Alemanya, i la unificació alemanya, la frontera va esdevenir frontera de la Unió Europea. Durant un cert període, fou "la frontera més fortament vigilada d'Europa".[26] Després que Polònia s'adherís a la Unió Europea el 2004, els controls fronterers es van relaxar d'acord amb els Acords de Schengen, i el 2007 s'eliminaren els controls de passaports.[27][28]

Les fronteres modernes de Polònia i Alemanya estan habitades per prop d'un milió dels seus respectius ciutadans a banda i banda de la frontera.[23]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Frontera entre Alemanya i Polònia
  1. (polonès) Mały Rocznik Statystyczny Polski 2007
  2. (polonès) Informacje o Polsce - informacje ogólne. Page gives Polish PWN Encyklopedia as reference.
  3. Phillip A. Bühler. The Oder-Neisse Line: a reappraisal under international law. East European Monographs, 1990, p. 6. ISBN 978-0-88033-174-6. 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 R. F. Leslie. The History of Poland Since 1863. Cambridge University Press, 1980, p. 285. ISBN 978-0-521-27501-9. 
  5. Piotr Wróbel. Historical Dictionary of Poland 1945-1996. Routledge, 27 gener 2014, p. 214. ISBN 978-1-135-92694-6. 
  6. Wim Blockmans; Peter Hoppenbrouwers Introduction to Medieval Europe 300–1500. Routledge, 3 febrer 2014, p. 166. ISBN 978-1-317-93425-7. 
  7. [enllaç sense format] http://historicaltextarchive.com/books.php?action=nextchapter&bid=1&cid=4
  8. Knoll, Paul W. «The stabilization of the Polish Western frontier under Casimir the Great, 1333-1370». The Polish Review, 12, 4, 1967, pàg. 3-29 [Consulta: 15 maig 2014].
  9. 9,0 9,1 Norman Davies. Heart of Europe: The Past in Poland's Present. Oxford University Press, 31 maig 2001, p. 216. ISBN 978-0-19-164713-0. 
  10. 10,0 10,1 Jerzy Jan Lerski. Historical Dictionary of Poland, 966-1945. Greenwood Publishing Group, 1996, p. 419-421. ISBN 978-0-313-26007-0. 
  11. 11,0 11,1 Yohanan Cohen. Small Nations in Times of Crisis and Confrontation. SUNY Press, 1 febrer 2012, p. 61-62. ISBN 978-0-7914-9938-2. 
  12. Nicholas A. Robins; Adam Jones Genocides by the Oppressed: Subaltern Genocide in Theory and Practice. Indiana University Press, 2009, p. 75. ISBN 0-253-22077-7. 
  13. Eastern Europe. ABC-CLIO, p. 25. ISBN 978-1-57607-800-6. 
  14. Manfred F. Boemeke; Gerald D. Feldman; Elisabeth Gläser The Treaty of Versailles: A Reassessment After 75 Years. Cambridge University Press, 13 setembre 1998, p. 334. ISBN 978-0-521-62132-8. 
  15. 15,0 15,1 Jerzy Jan Lerski. Historical Dictionary of Poland, 966-1945. Greenwood Publishing Group, 1996, p. 398-399. ISBN 978-0-313-26007-0. 
  16. Reuben Wong; Christopher Hill National and European Foreign Policies: Towards Europeanization. Taylor & Francis, 27 abril 2012, p. 323. ISBN 978-1-136-71925-7. 
  17. Lynn Tesser. Ethnic Cleansing and the European Union: An Interdisciplinary Approach to Security, Memory and Ethnography. Palgrave Macmillan, 14 maig 2013, p. 47. ISBN 978-1-137-30877-1. 
  18. Kimmo Katajala; Maria Lähteenmäki Imagined, Negotiated, Remembered: Constructing European Borders and Borderlands. LIT Verlag Münster, 2012, p. 204. ISBN 978-3-643-90257-3. 
  19. Britannica Educational Publishing. Estonia, Latvia, Lithuania, and Poland. Britanncia Educational Publishing, 1 juny 2013, p. 193. ISBN 978-1-61530-991-7. 
  20. Joseph A. Biesinger. Germany: A Reference Guide from the Renaissance to the Present. Infobase Publishing, 1 gener 2006, p. 615. ISBN 978-0-8160-7471-6. 
  21. Paul B. Stares. The New Germany and the New Europe. Brookings Institution Press, 1992, p. 147. ISBN 0-8157-2099-8. 
  22. 22,0 22,1 Godfrey Baldacchino. The Political Economy of Divided Islands: Unified Geographies, Multiple Polities. Palgrave Macmillan, 21 febrer 2013, p. 142–143. ISBN 978-1-137-02313-1. 
  23. 23,0 23,1 Paul Ganster. Borders and Border Regions in Europe and North America. SCERP and IRSC publications, 1 gener 1997, p. 178. ISBN 978-0-925613-23-3. 
  24. Sven Tägil. Regions in Central Europe: The Legacy of History. C. Hurst & Co. Publishers, 1 gener 1999, p. 244. ISBN 978-1-85065-552-7. 
  25. Paulina Bren; Mary Neuburger Communism Unwrapped: Consumption in Cold War Eastern Europe. Oxford University Press, USA, 8 agost 2012, p. 377-385. ISBN 978-0-19-982766-4. 
  26. Torin Monahan. Surveillance and Security: Technological Politics and Power in Everyday Life. Taylor & Francis, 2006, p. 193. ISBN 978-0-415-95393-1. 
  27. Fred M. Shelley. Nation Shapes: The Story Behind the World's Borders. ABC-CLIO, 23 abril 2013, p. 104–. ISBN 978-1-61069-106-2. 
  28. [enllaç sense format] http://www.presseurop.eu/en/content/article/234841-schengen-real-europe