Corts de València (1271)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Les Corts de València de 1271, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Jaume el Conqueridor a petició dels nobles, eclesiàstics i ciutadans del regne per tal de realitzar correccions, esmenes i canvis en els Furs.[1] Celebrades entre mitjan març i finals d'abril, és possible que el seu inici coincidís amb el jurament dels furs per part del rei, plasmat en el privilegi de 21 de març,[2] si les diverses esmenes hagueren estat preparades amb anterioritat pels juristes, i que continuà durant un mes i mig, fins a la resolució de la possessió il·legal de terres, absolent els infractors i ratificant els béns als posseïdors, confirmada pel privilegi de 29 d'abril,[3] amb la pretensió reial d'aconseguir dels ciutadans i de la petita noblesa l'acceptació de la territorialitat dels furs.[4]

Realitzades les correccions, esmenes i canvis en els Furs, després d'acceptar en uns casos i refusar altres, el rei jura els nous furs, i obligava a fer el mateix als seus successors quan accediren al tron i visitaren per primera volta la ciutat de València.[5] A canvi, les viles reials avançarien el pagament del monedatge, afegint una suma addicional.[6]

En aquestes Corts Jaume I té clar que a ell li correspon la tasca legislativa, i accepta, al mateix temps, que no durà a terme cap modificació dels Furs sense el consentiment de les Corts.[7] Per altra banda, intenta convertir els Furs en un dret territorial, malgrat l'oposició d'una part de la noblesa, que inclús es nega a assistir a les Corts al·legant estar sotmesos al Fur d'Aragó[8]

Referències i notes[modifica]

  1. López Elum 2001: p. 77.
  2. Aureum Opus 1515: fol. 24r (Privilegi Jacobi primi, cap. LXXXI)
  3. Baydal Sala 2011: pp. 140-142.
  4. Febrer Romaguera 2004: p. 677.
  5. López Elum 2001: p. 76.
  6. Baydal Sala 2011: p. 141.
  7. Carbonell Boria 1995: p. 62.
  8. Romeu Alfaro 1989: pp. 13 i 40.

Bibliografia[modifica]

Fonts[modifica]