Corts de Castelló (1367)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Les Corts de Castelló de 1367, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, presidides per l'infant Joan, duc de Girona, i celebrades entre el 5 de febrer, i la darrera data coneguda, el 21 de març.[1]

A aquestes Corts assistiren 12 localitats (València, Oriola, Morella, Borriana, Castelló, Morvedre, Cullera, Alacant, Alzira, Ademús, Alpont i Castellfabib; 13 membres de l'Església (els bisbes de València, Tortosa i Sogorb, els abats de Benifassà, Poblet, la Valldigna i Santa Maria del Puig, els capítols de les seus de València, Tortosa i Sogorb, els mestres de Montesa i Calatrava, i el comanador de Montalbán); i 42 membres del braç militar, entre nobles, cavallers i generosos.[2]

En aquestes Corts s'aprova un subsidi,[3] recaptat mitjançant imposts indirectes,[4] amb la gestió controlada pels representants de les Corts, com es veu en el privilegi de 8 de maig de 1368, on el rei confirma als administradors de les imposicions del regne la seva exclusiva jurisdicció.[5][6]

Referències i notes[modifica]

  1. Montesa 1863: p. 493.
  2. Romeu Alfaro 1989: pp. 41, 58 i 66.
  3. Candela Oliver 2003-2006: pp. 74-75
  4. Muñoz Pomer 1998: p. 769.
  5. Martínez Aloy 1930: p. 148
  6. Aureum Opus 1515: fol. 139v. (Privilegi CXVI)

Bibliografia[modifica]