Corts de Castelló (1367)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Les Corts de Castelló de 1367, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, presidides per l'infant Joan, duc de Girona, i celebrades entre el 5 de febrer, i la darrera data coneguda, el 21 de març.[1]

A aquestes Corts assistiren 12 localitats (València, Oriola, Morella, Borriana, Castelló, Morvedre, Cullera, Alacant, Alzira, Ademús, Alpont i Castellfabib; 13 membres de l'Església (els bisbes de València, Tortosa i Sogorb, els abats de Benifassà, Poblet, la Valldigna i Santa Maria del Puig, els capítols de les seus de València, Tortosa i Sogorb, els mestres de Montesa i Calatrava, i el comanador de Montalbán); i 42 membres del braç militar, entre nobles, cavallers i generosos.[2]

En aquestes Corts s'aprova un subsidi,[3] recaptat mitjançant imposts indirectes,[4] amb la gestió controlada pels representants de les Corts, com es veu en el privilegi de 8 de maig de 1368, on el rei confirma als administradors de les imposicions del regne la seva exclusiva jurisdicció.[5][6]

Referències i notes[modifica]

  1. Montesa 1863: p. 493.
  2. Romeu Alfaro 1989: pp. 41, 58 i 66.
  3. Candela Oliver 2003-2006: pp. 74-75
  4. Muñoz Pomer 1998: p. 769.
  5. Martínez Aloy 1930: p. 148
  6. Aureum Opus 1515: fol. 139v. (Privilegi CXVI)

Bibliografia[modifica]