Corts de Morvedre (1365)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Les Corts de Morvedre de 1365, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, i celebrades al mes d'agost de 1365,[1] mentre assetjava Morvedre, un dels darrers episodis de la guerra amb Castella, coneguda com la guerra dels dos Peres, en terres valencianes.[2]

Poques dades es conserven d'aquestes Corts, sols els quatre furs aprovats i publicats durant el setge de Morvedre, on els tres primers presenten les formalitats pròpies d'haver estat aprovats en Corts.[3][4] Aquests tres primers furs tracten sobre el destí dels territoris i béns alliberats de l'ocupació castellana, els dos primers, i de la remissió de les penes civils i criminals, el tercer, tot relacionat amb la situació bèl·lica que s'estava vivint al regne;[5] mentre el quart fur tracta de la conservació i destí de la documentació dels notaris morts.[6]

En aquestes Corts s'aprova un subsidi, amb la gestió controlada pels estaments, semblant al subsidi concedit en les Corts de Cullera-València de 1364, amb imposts sobre productes bàsics i les generalitats.[7][8]

Referències i notes[modifica]

  1. El fur III de 1365 indica clarament que estan celebrant-se unes Corts en el mes d'agost: ... en dita Cort e braços o singulars d'aquella... per tot lo present mes d'agost... (Furs e ordinacions 1482: fol. 130).
  2. Belenguer 1995: p. 226.
  3. Les formalitats estan incloses al final de molts furs, on hi ha una veritable conversa entre el rei i les Corts respecte a la aprovació total o parcial del fur: sanció reial, sanció reial amb matisos, rèplica de les Corts, i contra-rèplica del rei (Furs e ordinacions 1482: fol. 130):
    fur I. Plau al senyor rey exceptat dels strangers als quals és apparellat fer compliment de justicia e no git a aquells strangers de possessió tro fins que sia declarat per sentència diffinitiva.
    fur II. Plau al senyor rey.
    fur III. Respon lo senyor rey que li plau... exceptat empero dels crims dels quals mort o nafres són stades seguides e los quals crims no són d'aquells crims exceptats per stil de la Cort del senyor rey, ço és, traydors, sodomites, fabricadors de falses monedes; e si havien comés crim de lesa majestat.
  4. Montesa 1863: p. 492.
  5. Muñoz Pomer 1998: p. 768.
  6. Furs e ordinacions 1482: fol. 130.
  7. Candela Oliver 2003-2006: pp. 74-75
  8. Muñoz Pomer 1998: p. 769.

Bibliografia[modifica]