Corts de València (1281)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Les Corts de València de 1281, Corts Generals del regne de València, foren convocades el mes de maig per Pere el Gran, a petició dels tres estaments,[1] per a resoldre els assumptes que afectaven al regne de València. Iniciades el 9 de juny, continuaren l'11 de novembre.[2]

Primerament foren convocats els representants de les localitats d'Alzira, València, Xàtiva, Ontinyent, Bocairent, Llíria, Sogorb, Gandia, Dénia, Alcoi, Cullera, Sagunt, Borriana, Castelló de la Plana, Morella, Peníscola i Cocentaina; seguidament foren convocats els nobles que no acompanyaven el monarca, com Artal de Luna, Bernat Guillem d'Entença i Ximén de Urrea, entre altres; i posteriorment els convocats foren els nobles i eclesiàstics que posseïen heretats al regne.[2]

Pels enfrontaments amb la noblesa, el rei acorda la reforma i adaptació dels furs amb l'estament reial.[3] Les esmenes als furs es refereixen a alguns aspectes sobre el funcionament de la cúria, i a les denúncies d'adulteri.[4]

Referències i notes[modifica]

Bibliografia[modifica]