Corvus (aparell)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Esquema d'un corvus romà

El corvus era una arma de la marina de guerra romana destinada a l'abordatge.

Segons diu Polibi,[1] el cònsol Gai Duili va inventar mecanisme per assaltar les naus enemigues. Era un màstil de set metres col·locat en la proa del vaixell una mica inclinat cap endavant. Amb dues politges, i en el mig d'una corda que passava per la primera, es podia aixecar o baixar un pont llevador que es movia cap endalt i cap avall per mitjà d'un petit trinquet. Aquest estava subjecte, i per una segona politja passava una altra corda, en l'extrem de la qual hi havia lligat un contrapès que queia al vaixell enemic, perforant la coberta i subjectant el vaixell. Quan l'arpó o el piló s'encadenava als vaixells enemics i els dos costats s'ajuntaven els soldats romans saltaven a l'abordatge. Els primers soldats que passaven col·locaven els seus escuts com a protecció als costats de la barana. La resta de soldats podien travessar el vaixell sota resguard.

Després de les Guerres Púniques i la Batalla del Cap Ecnomo al 256 aC, ja no es va tornar a utilitzar aquest invent, deixant de ser mencionat a les fonts clàssiques, degut principalment a la major perícia en altres tècniques de combat i també perquè el corvus feia perdre estabilitat als vaixells quan hi havia una tempesta.

Notes[modifica]

  1. Polibi, Història, llibre I, 22, 3.