Corynopoma riisei

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Corynopoma)
Infotaula d'ésser viuCorynopoma riisei Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN175961354 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreCharaciformes
FamíliaCharacidae
GènereCorynopoma
EspècieCorynopoma riisei Modifica el valor a Wikidata
Gill, 1858
Nomenclatura
Sinònims
  • Corynopoma veedonii (Gill, 1858)
  • Nematopoma searlesii (Gill, 1858)
  • Stevardia albipinnis (Gill, 1858)
  • Stevardia aliata (Eigenmann, 1914)[1]
Espècies

Corynopoma riisei és una espècie de peix de la família dels caràcids i de l'ordre dels caraciformes.[2]

Morfologia[modifica]

Els mascles poden assolir 4,8 cm de llargària total, tot i que els exemplars criats en captivitat arriben als 7.[3][4] Opercles amb prolongacions allargades que poden arribar fins a l'aleta dorsal. Presenta dimorfisme sexual: el mascle té les aletes més grans (en particular la dorsal i l'anal) i la part inferior de l'aleta caudal allargada.[5]

Hàbitat i distribució geogràfica[modifica]

Viu a les zones de clima tropical (entre 22 °C - 28 °C de temperatura)[3] de Sud-amèrica: les conques dels rius Meta -incloent-hi Colòmbia-[6][7] i Negro,[8] i els rius costaners de l'illa de Trinitat[9][10] i del nord de Veneçuela.[6][11]

Captivitat[modifica]

Accepta tota mena d'aliments, pot viure en aquaris mixtos i, pel que fa a la reproducció, cal un mascle per cada 3 o 4 femelles en un recipient de 50 litres com a mínim, amb plantes de fulles fines, a una temperatura de 24 °C aproximadament i un pH comprès entre 6,5 i 7. Durant la fresa, el mascle diposita els espermatòfors a l'altura de l'orifici sexual de la femella i queden emmagatzemats fins a la maduració dels ous i la posta (d'aquesta manera, la femella és capaç de pondre ous diverses vegades sense la presència del mascle, ja que, durant cada posta, és alliberada una part dels espermatozoides). La posta dels ous, adhesius, té lloc entre les plantes de l'aquari i la incubació té una durada de 20-36 hores. És convenient retirar de manera regular les plantes dipositàries de la posta per a situar-les en un recipient de cria. Els alevins poden ésser alimentats amb nauplis d'artemies o de ciclops.[5]

Observacions[modifica]

La primera importació d'aquesta espècie va tindre lloc l'any 1932 per part d'Otto Winkelmann als Estats Units.[5]

Referències[modifica]

  1. Catalogue of Life (anglès)
  2. The Taxonomicon (anglès)
  3. 3,0 3,1 Riehl, Rüdiger. Aquarium atlas. Melle, W. Germany: MERGUS, 1991. ISBN 3-88244-050-3. 
  4. FishBase (anglès)
  5. 5,0 5,1 5,2 Petrovický, Ivan, Peces de acuario. Pàgs. 44-45. Madrid: Tikal. Enciclopedia de la ciencia. 2010?. ISBN 978-8492678303
  6. 6,0 6,1 Weitzman, S. H., 2003. Glandulocaudinae (Characins, tetras). Pàgs. 222-230. A R. E. Reis, S. O. Kullander i C. J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
  7. List of Freshwater Fishes for Colombia - FishBase (anglès)
  8. Species in Negro - FishBase (anglès)
  9. Kenny, J. S., 1995. Views from the bridge: a memoir on the freshwater fishes of Trinidad. Julian S. Kenny, Maracas, St. Joseph, Trinitat i Tobago. 98 p. Pàgs. 42 i 51.
  10. List of Freshwater Fishes for Trinidad and Tobago - FishBase (anglès)
  11. List of Freshwater Fishes for Venezuela - FishBase (anglès)

Bibliografia[modifica]

  • Axelrod, Herbert Richard, 1996. Exotic Tropical Fishes. T.F.H. Publications. ISBN 0876665431.
  • Breder, C. M. i D. E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey. 941 p.
  • Eschmeyer, William N., 1990. Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco, Califòrnia, Estats Units. iii + 697. ISBN 0940228238.
  • Eschmeyer, W. N. Catalog of Fishes (en anglès). Acadèmia de les Ciències de Califòrnia, 1998. ISBN 978-0-940228-47-4. 
  • Géry, J., 1977. Characoids of the world. T.F.H. Publications, Inc., Nova Jersey. 672 p.
  • Helfman, G., B. Collette i D. Facey, 1997. The Diversity of Fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts (Estats Units). ISBN 1405124946.
  • Lima, F. C. T., L. R. Malabarba, P. A. Buckup, J. F. Pezzi da Silva, R. P. Vari, A. Harold, R. Benine, O. T. Oyakawa, C. S. Pavanelli, N. A. Menezes, C. A. S. Lucena, M. C. S. L. Malabarba, Z. M. S. Lucena, R. E. Reis, F. Langeani, L. Cassati i V. A. Bertaco, 2003. Genera Incertae sedis in Characidae. P. 106-168. A: R. E. Reis, S. O. Kullander i C. J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
  • Mills, D. i G. Vevers, 1989. The Tetra encyclopedia of freshwater tropical aquarium fishes. Tetra Press, Nova Jersey. 208 p.
  • Moyle, P.; Cech, J. Fishes: An Introduction to Ichthyology (en anglès). 4a edició. Prentice Hall, 2000. ISBN 9780130112828. 
  • Nelson, J. S., 2006: Fishes of the world. Quarta edició. John Wiley & Sons, Inc. Hoboken, Nova Jersey, Estats Units. 601 p. ISBN 0471250317.
  • Robins, C. R., R. M. Bailey, C. E. Bond, J. R. Brooker, E. A. Lachner, R. N. Lea i W. B. Scott, [1991]. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p. Pàg. 52.
  • Wheeler, A., 1985. The World Encyclopedia of Fishes, 2a edició, Londres: Macdonald. ISBN 0356107159.