Cresfontes

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula personatgeCresfontes
Tipus personatge de la mitologia grega
ésser humà que podria ser fictici
Dades
Sexe home
Família
Cònjuge Mèrope
Pare Aristomachus Tradueix
Fills Èpit
Altres
Càrrec king of Messenia Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Segons la mitologia grega, Cresfontes (en grec antic Κρεσφόντης) va ser un heroi tessali, fill d'Aristòmac.

Pertanyent a l'estirp dels Heraclides, emprengué la conquesta del Peloponès amb els seus germans Temen i Aristodem al davant dels doris, (o només amb Temen i els fills d'Aristodem, ja que aquest hauria mort abans de la conquesta). Finalitzada la guerra, els tres germans es van repartir el país. Van fer-ne tres parts i les van atorgar per sorteig. La primera la formava l'Argòlida, la segona Lacedemònia i la tercera Messènia. Cada germà havia de llençar una pedreta en un càntir ple d'aigua, i els territoris s'assignarien en aquest ordre en funció de l'ordre en què sortís la pedra de cada un d'ells. Però Cresfontes, que volia Messènia, el territori més ric, va posar a l'aigua un terròs que es va desfer ràpidament, i les pedres dels seus germans van sortir abans. Cresfontes va regnar a Messènia, Temen a Argos i Aristodem a Esparta. Distribuïts els lots de terra, cadascú va aixecar un altar a Zeus, i sobre aquests altars van trobar un signe relacionat amb el caràcter de poble sobre el que havien de regnar. Sobre l'altar de l'amo d'Argos, un gripau, sobre el de Lacedemònia una serp, i sobre el de Messènia una guineu.

Cresfontes va dividir el territori de Messènia en cinc districtes, el govern dels quals encarregà a cinc virreis. Va concedir als indígenes els mateixos drets que als doris i va escollir com a capital la ciutat d'Esteniclaros. Però aquesta disposició no va agradar als doris i Cresfontes els va assignar Esteniclaros com a residència permanent. Però els terratinents rics es van alçar en armes, ja que la ciutat centralitzava el poder, i van matar el rei i dos dels seus fills. Una tradició diu que va ser Polifontes qui va matar el rei i els seus fills.

S'havia casat amb Mèrope, filla de Cípsel, i va ser pare d'Èpit.[1]

Referències[modifica]

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 118. ISBN 9788496061972. 

Bibliografia[modifica]

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 56. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1