Cretinisme

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de malaltiaCretinisme
Tipus malaltia congènita i malaltia tiroïdal
Especialitat endocrinologia
Classificació
CIM-10 E00
CIM-9 2154
Recursos externs
DiseasesDB 6612
eMedicine 919758
Modifica les dades a Wikidata
Retrat d'un home amb cretinisme

El cretinisme, és una malaltia endèmica o heretada, provocada per la manca d'hormones tiroïdals, que provoca un retard en el creixement físic i mental.

Tanmateix el cretinisme és un terme popular per anomenar una branca de les malalties d'hipotiroïdisme.

El cretinisme sorgeix d'una deficiència de la glàndula tiroide que és la que regula les hormones tiroïdals. Aquestes tenen efectes permissius sobre el creixement dels teixits musculars i neurològics. Una persona afectada per cretinisme sofreix greus retards físics i mentals. En algunes ocasions el subjecte podrà tenir l'alçada física d'un nen, quan en realitat la persona és molt major. Altres símptomes poden incloure pronunciació bastant defectuosa, un abdomen protuberant i pell cerosa.

El cretinisme es pot presentar de diverses maneres. Si una persona neix sense la glàndula tiroide també ho patirà. Així mateix, es pot desenvolupar per una deficiència de iode. Per aquesta raó, el cretinisme ha estat històricament més comú a les zones on el sòl posseeix poc iode.

Si és tractat amb promptitud amb hormones tiroïdals i amb l'addició de iode a la dieta, es poden apreciar progressos significatius (Altura i Desenvolupament Mental).

És necessari aclarir que a tota classe de cretinisme el retard mental greu i el nanisme són irreversibles encara amb tractament per més oportú que aquest sigui, per això és tan important la ràpida detecció de l'hipotiroïdisme per mitjà del tamís neonatal per evitar aquests danys i que la persona pugui portar una vida absolutament normal, cal tractar el cretinisme en el nen encara que en certs casos és inevitable la seva progressió.

Símptomes[modifica]

El nen en néixer presenta deformacions morfològiques importants:

  • Macroglòssia (la llengua massa gran per a la boca).
  • Engronsament de la pell.
  • Poc pèl i fràgil.
  • Cap peculiar (el crani és gran en proporció a la cara, amb la mandíbula gran, la qual cosa li proporciona un aspecte de 8.
  • Apetit reduït.
  • Reducció de la tolerància al fred.
  • Batec cardíac lent, ràpid o irregular.
  • Restrenyiment.
  • Confusió mental incloent depressió, psicosi o falta de memòria.
  • Retenció de líquids, especialment al voltant dels ulls.
  • Expressió facial trista i parpelles caigudes.
  • Anèmia.
  • Insensibilitat i formigueig en peus i mans.
  • Veu ronca o profunda.
  • Inflor de cames.

Prevenció[modifica]

No hi ha mesures de prevenció per evitar l'hipotiroïdisme, no obstant això hi ha exàmens en nounats per evitar el cretinisme

Diagnòstic[modifica]

En els casos més freqüents (hipotiroïdisme primari), el diagnòstic s'aconsegueix mitjançant la determinació en sang del TSH. Es confirma el diagnòstic quan aquesta hormona es troba elevada.

Els nivells d'hormones tiroïdals, T3 i T4, no són útils en etapes inicials de la malaltia, ja que poden trobar-se normals. També, algunes malalties, medicaments o condicions no tiroïdals poden alterar en forma falsa aquestes proves. Per tant, en la majoria dels casos, es recomana quantificar únicament l'hormona TSH i si es requereix quantificar les hormones T3 i T4, s'ha de quantificar la forma lliure (T3 lliure i T4 lliure) de les mateixes, per evitar les alteracions que es produeixen en els nivells totals de les hormones.

Tractament[modifica]

El propòsit del tractament és reposar la deficiència de l'hormona tiroïdal. Per al tractament de l'hipotiroïdisme s'utilitza l'hormona tiroïdal en pastilles. La persona ha de prendre-la de forma permanent, però és important verificar la dosi almenys dues vegades l'any, mitjançant la determinació en sang dels nivells hormonals tiroïdals, incloent el TSH. Hi ha casos molt rars d'hipotiroïdisme transitori.

En molts països, la levotiroxina sòdica (principal medicament per a tractar l'hipotiroïdisme) es presenta en tauletes de diversos dosatges (en total existeixen 12 diferents presentacions segons la dosi).

El dosatge varia de pacient a pacient, i pot anar des de dosis tan baixes com 25 micrograms al dia, fins a dosis tan elevades com 300 micrograms al dia, en casos resistents. No obstant això, en la majoria dels casos, les dosis de 50 micrograms a 150 micrograms al dia, poden ser suficients.

És convenient utilitzar la dosi més exacta possible, per evitar partir tauletes. En partir-les, la dosi varia segons com es parteixi la tauleta. Això porta a nivells hormonals fluctuants, que poden donar símptomes molests.

Pronòstic[modifica]

Amb tractament, a les dosis correctes per al pacient, els nivells d'hormona tiroïdal normalitzen. És important posar l'accent en la necessitat del control mèdic periòdic.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cretinisme Modifica l'enllaç a Wikidata