Rata de Gàmbia

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Cricetomys gambianus)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Rata de Gàmbia
CrycetomysGambianus Apsilia.JPG

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Rodentia
Superfamília: Muroidea
Família: Nesomyidae
Subfamília: Cricetomyinae
Gènere: Cricetomys
Espècie: C. gambianus
Nom binomial
Cricetomys gambianus
Waterhouse, 1840

La rata de Gàmbia (Cricetomys gambianus) és una rata gegant nocturna originària d'Àfrica que pertany al genère Cricetomys. Es troba entre els muroïdeus més grans del món i creix fins a aproximadament 0,9 metres de llargada, incloent-hi la cua, que fa la meitat de la seva longitud. La seva presència s'estén a l'Àfrica subsahariana i varia geogràficament des del Senegal fins a Kenya i d'Angola a Moçambic (tot i que és absent a bona part de la República Democràtica del Congo, on es troba C. emini, una espècie molt propera). Pel que fa a les cotes d'altitud, se'n troben des del nivell del mar fins als 2.000 metres.[1]

Característiques[modifica | modifica el codi]

La rata de Gàmbia té una vista molt pobra, així que depén dels seus sentits de l'olor i l'oïda. Es caracteritza per les grans cartutxeres que té a les galtes, molt semblants a les dels hàmsters. No és realment una rata, si bé és cert que pertany a una branca singular d'origen africà de rosegadors muroïdeus. Típicament el seu pes oscil·la entre 1 i 1.4 quilograms.[2] Aquells que viuen en terres africanes conviuen en colònies de fins a vint individus, normalment en boscos i matolls, però també és comú trobar-los en monticles de tèrmits. És omnívora; s'alimenta de verdures, insectes, crancs, cargols, i altres elements, però aparentment prefereix dàtils i ametlles de palma.

A diferència de la rata comuna, les cartutxeres de les galtes li permeten emmagatzemar diversos quilograms de fruits secs cada nit. Ha desenvolupat l'habilitat d'embotir les seves cartutxeres tan plenes de fruits secs que amb prou feines és capaç d'entrar al seu cau. Aquest cau consisteix en un passatge llarg amb passadissos laterals i diverses cambres, una per dormir i les altres per a  l'emmagatzematge d'aliments. 

Les rates de Gàmbia assoleixen la maduresa sexual als 5–7 mesos d'edat. Té fins a quatre ventrades cada nou mesos, amb fins a sis cries en cada ventrada. Els mascles són territorials i tendeixen a ser agressius quan en troben d'altres.

Episodis invasius[modifica | modifica el codi]

Un individu de rata de Gàmbia capturat a Florida, (EUA).
Exemplar de HeroRAT en busca de mines antipersona.

Les rates de Gàmbia han esdevingut una espècie invasiva a Grassy Key (Keys de Florida), després que un reproductor privat permetés una fuga d'aquesta espècie a principis de la dècada del 2000.[3][4] La presència d'aquest gegant rosegador africà és també sospitosa de ser la responsable d'un esclat de verola dels micos als Estats Units, després d'estendre-la a gossets de les praderies que van ser adquirits com animals de companyia. L'any 2003, el CDC i la FDA dels Estats Units van emetre un ordre que impedia la importació dels rosegadors un cop es va reportar el primer esclat de verola dels micos. Aproximadament uns 20 individus foren afectats.[5]

Habilitats de detecció [modifica | modifica el codi]

Una ONG de Tanzània fundada per dos belgues, APOPO, s'encarrega d'entrenar les rates de Gàmbia a fi de detectar mines antipersona i tuberculosi, gràcies al sentit de l'olfacte altament desenvolupat que tenen aquests rosegadors. Aquestes rates ensinistrades reben el nom de HeroRATS.

La diferència amb els gossos és que aquestes són més barates d'entrenar; mentre que la inversió en ensinistrar una rata és d'uns 6.400€ per nou mesos d'entrenament, el mateix procés en un gos té un cost aproximat de 22.000€.[6]

Per altra banda, mentre que els cans mengen més i són més difícils de mantenir, les rates tenen prou amb 4€ mensuals durant la seva activitat. Es poden transportar a mà, s'adapten més fàcilment a un canvi d'ensinistrador i són capaces de rastrejar 200 m2 en 20 minuts sense activar les mines (degut al seu baix pes).[7]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Van der Straeten, E.; Kerbis Peterhans, J.; Howell, K.; Oguge, N (2008) Cricetomys gambianus A: UICN 2009. Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Versió 2009.1. www.iucnredlist.org Consultat el 11 juliol 2009.
  2. Kingdon, J. (1997).
  3. «More huge Gambian rats found on Grassy Key» (en anglès). keysnet.com, 25 març 2012. [Consulta: 23 agost 2015].
  4. «Florida tries to wipe out cat-sized African rats» (en anglès). Reuters, 24 maig 2007. [Consulta: 23 agost 2015].
  5. «More huge Gambian rats found on Grassy Key» (en anglès). keysnet.com, 25 març 2012. [Consulta: 23 agost 2015].
  6. «Bitcoin Donations Can Now Fund Mine-Detecting 'Super Rats'» (en anglès). coindesk, 30 desembre 2014. [Consulta: 23 agost 2015].
  7. «Ratas, para salvar vidas en Camboya» (en castellà). La Vanguardia, 22 agost 2015. [Consulta: 23 agost 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rata de Gàmbia Modifica l'enllaç a Wikidata