Cruïlles de Sicília
| Tipus | casa noble  |
|---|---|
| Estat | Comtat de Barcelona, Regne d'Aragó i Regne de Sicília |
Els Cruïlles de Sicília (Cruillas o Cruyllas, com són coneguts a Sicília) van ser una nissaga noble catalana establerta a Sicília provinent del llinatge català dels Cruïlles, relacionats amb la vila de Cruilles, a l'Empordà, Catalunya.[1] És aquesta una nissaga molt vinculada a la corona reial catalana.[2]
Se sap que els Cruïlles van arribar a Sicília durant el període de dominació catalana, després que el rei català Pere el Gran creà el Regne de Sicilia, a partir de les Vespres Sicilianes. Aquesta conquesta de Sicília fou exclusivament catalana, atès que el regne d'Aragó no hi va participar. Els Cruïlles catalans van obtenir amplis feus a la Vall de Noto, especialment entre Lentini i Vizzini.
Amb Pere el Cerimoniós, la nissaga siciliana dels Cruïlles va tenir un paper destacat a mitjans del segle xiv gràcies a l'almirall català Gilabert de Cruïlles,[3] que a més de ser nomenat pel rei cap de l'exèrcit [4][5] també fou un important diplomàtic.[6]
Una altra important personalitat d'aquesta nissaga catalana fou Berenguer de Cruïlles, nascut a Peratallada, Catalunya, el 1310 i mort a Barcelona, Catalunya, el 1362, que fou fill de Bernat de Cruïlles i de Peratallada i de Gueraua de Cabrera. Aquest personatge fou bisbe de Girona (1349–1362) i el primer President de la Generalitat de Catalunya (1359–1362).
Pel que fa a la branca siciliana de la família, l'any 1402, Giovanni (Jaume) de Cruïlles fou nomenat governador de Messina. En aquest període, una branca de la família es va traslladar a Palerm, obtenint terres com a feu sobre les quals ara es troba el districte de Palerm de Niccolò Amato di Sciacca.
Els Cruïlles o Cruyllas de Sicília, a més a més, foren barons de Francofonte. El 1396 obtingueren la baronia de Calatabiano (Catalabiano, en català), atorgada a un Berenguer de Cruïlles que fou virrei de Sicília l'any 1391, a més de camarlenc reial. Amb Gerard de Queralt, Berenguer fou ambaixador dels Martini (Martí) [7] el 1391, a la cort catalana.[8][9]
El darrer dels Cruyllas o Cruïlles de Sicília fou Giobanni (Jaume) de Cruïlles, fill de Berenguer de Cruïlles.[10] Una vegada extingida la nissaga, el títol nobiliari passa a la família dels Montcada i després a la dels Gravina.
Quan Girolamo Gravina, IV baró de Palagonia, l'any 1531 es va casar amb la Comtessa Moncada Cruyllas (Montcada Cruïlles), la darrera hereva de la família, els Gravina-Cruilla, van esdevenir propietaris d'un gran patrimoni territorial.[11] Van ser reconeguts amb el títol de prínceps de Palagonia.[12] Al segle xviii dC, s'edificà l'actual Palazzo Gravina Cruyllas,[13] seu actual del Museu Cívic Bellini i del Museu Emilio Greco de Catània. A la Capella del Sagrament, de la Catedral de Catània, hi ha un important monument a la família Cruïlles, datat del segle xviii dC.[14]
Referències[modifica]
- ↑ Borja Y Enrquez 1541 booksgoogle.it
- ↑ Casalgerardo, Mango. Nobiliario di Sicilia.
- ↑ Histoire d'Espagne depuis les premiers temps jusqu'à nos jours, Volume 8
- ↑ Goffredo Casalis, Dizionario Geografico...
- ↑ Vincenzo Mortillaro, 1866
- ↑ Víctor Balaguer, 1886
- ↑ Archivio Storico Siciliano
- ↑ Alberto Boscolo
- ↑ Homenaje a Jaime Vicens Vives
- ↑ Palizzolo Gravina, Vincenzo. Il blasone in Sicilia : ossia, Raccolta araldica pagina 157. Visconti & Huber, 1875. «Da lui un Giovanni ultimo de' Cruyllas. Si estinse nella nobilissima famiglia Gravina che la rappresenta»
- ↑ Tra rendita e investimenti: formazione e gestione dei grandi patrimoni in Italia... 1998
- ↑ Guida generale degli archivi di Stato italiani
- ↑ Touring Club italiano
- ↑ «Cattedrale di Sant'Agata» (en italià). Comune di Catania. Arxivat de l'original el 29-5-2013. [Consulta: 13 agost 2022].
Bibliografia[modifica]
- Francesco Maria Emanuele e Gaetani Villabianca. Della Sicilia nobile. Arnaldo Forni Editore.