Crum

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Crum de Bulgària.

Crum, (en búlgar: Крум ) va ser khan de Bulgària del 802 al 814.

Mitjançant la derrota del khanat àvar el 805, Crum va estendre el territori de Bulgària cap al nord, abastant tota Transilvània, i l'est de Pannònia, on els seus dominis limitaven amb l'Imperi franc de Carlemany, que es va veure obligat a reconèixer al seu poderós veí.

Crum va unir als búlgars i eslaus de la conca del Danubi amb els de Transilvània, formant una poderosa nació que va suscitar els recels de l'Imperi Bizantí, governat llavors per Nicèfor I. A finals de la tardor de l'any 808, les forces búlgares van aniquilar l'exèrcit bizantí a la vall del riu Struma, o Strymon. Amb motiu d'aquesta victòria, els búlgars es van apoderar de Serdica (la futura Sofia, actual capital de Bulgària), on va destruir la guarnició de Bizanci. Com a resposta, l'emperador Nicèfor va conquerir la capital búlgara, Pliska, i va massacrar als seus habitants, reduint a cendres el mateix palau del khan. Posteriorment, després de reconstruir la fortalesa de Serdica, l'emperador i el seu exèrcit van tornar a Constantinoble.

Al maig de 811, un poderós exèrcit bizantí, a les ordres del mateix emperador i del seu fill Estauraci, va atacar Bulgària, i va tornar a perpetrar sanguinàries matances a la ciutat de Pliska. No obstant això, Crum va aconseguir venjar-se quan, el 26 de juliol del mateix any, va aconseguir bloquejar el congost rocós de Varbitsa, pel que travessava el confiat exèrcit bizantí, que va ser gairebé totalment exterminat. El fill de l'emperador, Estauraci, va aconseguir escapar amb vida, encara que paralitzat per una ferida que va afectar-li la columna vertebral. Segons s'explica, Crum va ordenar que el crani de Nicèfor, que havia caigut en la batalla, fos cobert i muntat en plata per tal de fer-lo servir com a copa per beure durant la resta de la seva vida.

Ni tan sols després d'aquesta els bizantins van acceptar les condicions proposades per Crum, per la qual cosa aquest va prosseguir el seu avanç, prenent diverses ciutats i fortaleses de l'Imperi. A la primavera del 812 va conquerir la ciutat de Develtos, al costat de la Mar Negra i va deportar a tots els seus habitants; poc després va assetjar la ciutat de Mesembria, actual Nesebar, que va caure en el seu poder el 5 de novembre del 812. Es va enfrontar amb l'exèrcit bizantí a Versinikia, prop d'Adrianòpolis, el 22 de juny del 813, i el va derrotar sense problemes a causa de la deserció de les tropes anatòlies, manades per un tal Lleó l'armeni, que seria el futur emperador Lleó V. Després de la desbandada de l'exèrcit imperial, els búlgars van acampar el 17 de juliol sota les muralles de Constantinoble.

Lleó V, que acabava de ser proclamat emperador tot i que la seva deserció en la batalla havia estat la causa de la derrota, va proposar a Crum negociar la pau, per a això van disposar una trobada a l'extrem nord de les muralles de la ciutat, al costat del Corn d'Or, estipulant que ambdós havien d'acudir a la cita desarmats i amb només uns pocs seguidors, també desarmats. No obstant això, es tractava d'una estratagema ordida pels bizantins per acabar amb el khan, que amb prou feines va aconseguir sortir servit de la trampa. La venjança de Crum per aquesta traïció va ser terrible: va destruir tots els barris de Constantinoble situats fora de les muralles, així com les ciutats d'Hebdomon i Selymbria, i va deportar a l'altre costat del Danubi a tots els habitants de la ciutat d'Adrianòpolis, una de les més populoses de la part europea de l'Imperi. Només la sobtada mort de Crum, el 13 d'abril del 814, va evitar que les seves devastacions arribessin encara més lluny. Va ser succeït pel seu fill Omurtag.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Crum Modifica l'enllaç a Wikidata