Vés al contingut

Cruïlles de Sicília

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de títol nobiliariCruïlles de Sicília
Tipuscasa noble Modifica el valor a Wikidata
EstatComtat de Barcelona, Regne d'Aragó i Regne de Sicília Modifica el valor a Wikidata

Els Cruïlles de Sicília (Cruillas o Cruyllas, com són coneguts a Sicília) van ser una nissaga noble catalana establerta a Sicília provinent del llinatge català dels Cruïlles, relacionats amb la vila de Cruilles, a l'Empordà, Catalunya.[1] És aquesta una nissaga molt vinculada a la corona reial catalana.[2]

Se sap que els Cruïlles van arribar a Sicília durant el període de dominació catalana, després que el rei català Pere el Gran creà el Regne de Sicilia, a partir de les Vespres Sicilianes. Aquesta conquesta de Sicília fou exclusivament catalana, atès que el regne d'Aragó no hi va participar. Els Cruïlles catalans van obtenir amplis feus a la Vall de Noto, especialment entre Lentini i Vizzini.

Amb Pere el Cerimoniós, la nissaga siciliana dels Cruïlles va tenir un paper destacat a mitjans del segle xiv gràcies a l'almirall català Gilabert de Cruïlles,[3] que a més de ser nomenat pel rei cap de l'exèrcit [4][5] també fou un important diplomàtic.[6]

Una altra important personalitat d'aquesta nissaga catalana fou Berenguer de Cruïlles, nascut a Peratallada, Catalunya, el 1310 i mort a Barcelona, Catalunya, el 1362, que fou fill de Bernat de Cruïlles i de Peratallada i de Gueraua de Cabrera. Aquest personatge fou bisbe de Girona (1349–1362) i el primer President de la Generalitat de Catalunya (1359–1362).

Pel que fa a la branca siciliana de la família, l'any 1402, Giovanni (Jaume) de Cruïlles fou nomenat governador de Messina. En aquest període, una branca de la família es va traslladar a Palerm, obtenint terres com a feu sobre les quals ara es troba el districte de Palerm de Niccolò Amato di Sciacca.

Els Cruïlles o Cruyllas de Sicília, a més a més, foren barons de Francofonte. El 1396 obtingueren la baronia de Calatabiano (Catalabiano, en català), atorgada a un Berenguer de Cruïlles que fou virrei de Sicília l'any 1391, a més de camarlenc reial. Amb Gerard de Queralt, Berenguer fou ambaixador dels Martini (Martí) [7] el 1391, a la cort catalana.[8][9]

El darrer dels Cruyllas o Cruïlles de Sicília fou Giobanni (Jaume) de Cruïlles, fill de Berenguer de Cruïlles.[10] Una vegada extingida la nissaga, el títol nobiliari passa a la família dels Montcada i després a la dels Gravina.

Quan Girolamo Gravina, IV baró de Palagonia, l'any 1531 es va casar amb la Comtessa Moncada Cruyllas (Montcada Cruïlles), la darrera hereva de la família, els Gravina-Cruilla, van esdevenir propietaris d'un gran patrimoni territorial.[11] Van ser reconeguts amb el títol de prínceps de Palagonia.[12] Al segle xviii dC, s'edificà l'actual Palazzo Gravina Cruyllas,[13] seu actual del Museu Cívic Bellini i del Museu Emilio Greco de Catània. A la Capella del Sagrament, de la Catedral de Catània, hi ha un important monument a la família Cruïlles, datat del segle xviii dC.[14]

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]