Cubell escorredor domèstic
Creador | Manuel Jalón |
---|---|
Creació | 1956 |
Material | Ferro i fusta |
Mida | 37 () × 33 () × 31 () cm |
Col·lecció | Museu del Disseny de Barcelona, Barcelona |
El cubell escorredor domèstic data de 1956 i és el primer dels models adaptats[1][2] per Manuel Jalón.
Es tracta d'un cubell cilíndric metàl·lic que té un artefacte escorredor format per un rodet de fusta, fixat a la part superior del cubell, i un altre rodet mòbil que s'acciona mitjançant un pedal. El tiràs s'escorre fent-lo passar entre els dos rodets. El sistema és enginyós i senzill, però té el problema del pes considerable del cubell quan s'omple d'aigua i el perill que es bolqui en pressionar el pedal. Aquests problemes es van resoldre al cap d'uns anys en els models Nobel (1969) i Bravo,[3] que van passar a ser galledes troncocòniques de plàstic que mantenien la tipologia d'escorredor de rodets. Aquests permetien una producció automàtica i massiva que en reduïa molt considerablement el cost.
Història
[modifica]Manuel Jalón Corominas, després de treballar 12 anys als EUA en el manteniment d'avions de reacció, tornant a Espanya va voler implantar la tecnologia que havia vist als EUA i va introduir a Espanya el mànec de fregar i el cubell escorredor.[2] Va fabricar les primeres unitats inspirades en el model americà (amb cub metàl·lic i rodets)[2] que posteriorment va modificar amb el con per regirar-hi els fils de cotó.[4] Posteriorment, el 1964, va desenvolupar un model que va ser registrat com "patent d'invenció amb novetat internacional".[5][6]
De Doméstico es va fer una primera sèrie de dues-centes unitats que es fabricaven artesanalment amb una producció diària d'una o dues unitats, en un petit taller de Saragossa. El problema de la disponibilitat de materials es resolia entre Barcelona (cubs metàl·lics), Manresa (procés de galvanització), Navarra (mànecs i rodets de fusta) i Bilbao (material metàl·lic).
Juntament amb el cubell escorredor, Manel Jalón va adaptar el disseny de T. W. Stewart (1893),[7] i va comercialitzar el pal de fregar, format per un mànec cilíndric de fusta massissa, polida i envernissada, i una baieta de fibres de cotó. El trenat de les fibres era l'adequat per absorbir bé l'aigua i perquè no es desfilés ràpidament en fregar i escórrer. La unió entre el mànec i la baieta es resolia amb una gran pinça metàl·lica que permetia la utilització de recanvis, aquest sistema era idèntic al patentat per Thomas W. Stewart amb la US.Pat.# 499,402 el 13 de juny de 1893 com un "nou tipus de fixació per a Mops"(vegeu imatge)[7]
Quan ambdós dissenys es van començar a comercialitzar el 1956, el primer gran problema que va sorgir va ser com convèncer els consumidors de la seva utilitat, i per això es realitzaven demostracions constantment a les fires de mostres i als aparadors dels comerços, així com revolucionàries estratègies de màrqueting que finalment els van convertir en líders de vendes a Espanya des de l'any 1958 a 1964. La dura competència del model Mery de l'industrial Joan Gunfaus Navarro va obligar a continuar la investigació cap a models més econòmics i eficaços, de manera que es van deixar de produir l'any 1967.
Producció
[modifica]- Manufacturas Rodex, SA, Saragossa, 1956-1967
Presència a museus
[modifica]Es conserva un exemplar del cubell al fons de la col·lecció del Museu del Disseny de Barcelona, d'ençà que es va incorporar el 2001 procedent d'una donació d'América Sánchez.[8]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ La_fregona_Carlos_Rivadulla
- ↑ 2,0 2,1 2,2 WWII mop bucket
- ↑ Present al fons del Museu de les Arts decoratives amb el número de registre (MADB135.789)
- ↑ reportatge d'El Mundo Magazine
- ↑ Documentació de les patents de Jalón Corominas
- ↑ Article d'ELPAÍS 1985.09.16
- ↑ 7,0 7,1 www.google.cat/patents/US499402 www.google.cat/patents/US499402 13 juny 1893[Enllaç no actiu]
- ↑ MADB136.729, MADB135.785
Bibliografia
[modifica]- Ya 1958
- Diseño Industrial en España 1998, p. 179