Vés al contingut

Curos (NAMA 4890)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'obra artísticaCuros

Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra escultòrica Modifica el valor a Wikidata
Creaciódècada del 540 aC
Gènerenu i curos Modifica el valor a Wikidata
Movimentestil arcaic Modifica el valor a Wikidata
Materialmarbre Modifica el valor a Wikidata
Mida214 (alçària) cm
Col·lecció
LocalitzacióMuseu Arqueològic Nacional d'Atenes Modifica el valor a Wikidata

El Curos de Merenda (NAMA 4890) és una estàtua grega d'estil arcaic tardà (creat si fa no fa entre 540 i 530 abans de la nostra era). Fa 1,89 m d'altura i està fet de marbre de Paros.[1] En l'actualitat, s'exposa en la col·lecció d'escultures del Museu Arqueològic Nacional d'Atenes.[2]

Descobriment[modifica]

Està extremament ben conservat, i manté restes de pigment. El descobriren al costat de la Kore de Frasiclea, a l'actual Merenda, al 1972, a uns 40 km al sud-est d'Atenes.[1] L'àrea formava part de la necròpoli del demos àtic (Àtica) de Mirrinunte.[1][3] La Kore de Frasiclea i el curos jeien in situ en una fossa poc fonda, cara a cara, a 11 polzades de la superfície, amb un anell de plom entre els peus de les escultures.[3]

Encara s'especula sobre com van ser soterrades aquestes estàtues. Una teoria n'és que les soterraren abans de les guerres mèdiques per tal d'evitar la profanació, tot i que es van trobar en molt millor estat que el Perserschutt.[3][4]

Els erudits també especulen amb la possibilitat que les estàtues siguen la d'un germà i una germana, tallades per Aristió de Paros, el nom dels quals es trobà a la base de Frasiclea, descoberta dos segles abans, al 1729-1730. Probablement eren membres de els alcmeònides, que van patir l'exili i la profanació causats pel tirà Pisístrat.[5]

Descripció[modifica]

El curos té la cama esquerra avançada.[6] El cabell del jove, amb diademes, s'organitza amb rínxols en forma de petxina al front i penja per l'esquena, amb una diadema.[1] Al front duu rínxols en forma de petxina; a la de dalt del cap són ondulats i a l'esquena pengen vint flocs amb grans. El front és ample i pla, i els ulls menuts i ametlats executats en estil "antic".[7][1][8][7] Els braços, a penes separats de les cuixes, pengen amb els colzes una mica flexionats.[7] La mà dreta manté un puny natural amb els dits esglaonats, però li manquen la mà esquerra i tots dos peus des dels turmells cap avall i la mà esquerra des del canell.[6] També s'hi conserva el pigment roig, concretament al voltant del cabell, les celles i els mugrons.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Archaic Period». National Archaeological Museum. [Consulta: 25 març 2024].
  2. «Collections». National Archaeological Museum. [Consulta: 25 març 2024].
  3. 3,0 3,1 3,2 «2,500‐Year‐Old Statues Discovered Near Athens» (en anglès). .
  4. The Poetics of Appearance in the Attic Korai:, <https://www.degruyter.com/document/doi/10.7560/701809/html>. Consulta: 5 abril 2023
  5. Svenbro, Jesper; Lloyd. Phrasikleia: An Anthropology of Reading in Ancient Greece (en anglès). Cornell University Press, 1993. DOI 10.7591/9781501717680-004. ISBN 978-1-5017-1768-0. 
  6. 6,0 6,1 «La jove del lotus», 27-07-2013.
  7. 7,0 7,1 7,2 «MERENTA EXCAVATION-FRASIKLEIA-KOUROS (Greek RADHA KRISHNA)» (en anglés). [Consulta: 25 març 2024].
  8. Chippindale, Christopher «The Getty Kouros Colloquium: Athens, 25-27 May 1992.» (en anglés). American Journal of Archaeology, 100, 1, 01-01-1996, pàg. 185–185. DOI: 10.2307/506317. ISSN: 0002-9114.