Curtisia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuCurtisia
Curtisia dentata Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN126025311 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreCornales
FamíliaCurtisiaceae
GènereCurtisia
EspècieCurtisia dentata Modifica el valor a Wikidata
C.A.Sm.[1]

Curtisia (en anglès coneguda com a Assegai tree o Cape Lancewood)[2] és un gènere de plantes amb flors que adopta la forma d'arbre i és planta nativa d'Àfrica del Sud. Aquest gènere té una sola espècie, Curtisia dentata. El gènere anteriorment s'havia classificat dins la família Cornaceae, però actualment està ubicat dins la seva pròpia família, Curtisiaceae.

Es fa servir com planta ornamental en jardins pel seu fulletge fosc brillant i pels seus fruits blancs. La seva escorça es fa servir en la medicina tradicinal africana.[3] Aquest arbre està legalment protegit a Àfrica del Sud.[2]

Nom[modifica]

Fruits de Curtisia

Repel nom comú per la llança africana Zulu Assegai la qual tradicionalment es feia de la seva fusta.

El nom del gènere, "Curtisia", prové del botànic William Curtis (fundador de The Botanical Magazine) i "dentata" del llatí dentada pels marges serrats de les seves fulles.

Característiques[modifica]

És un arbre de fins a 15 m d'alt. Les fulles estan oposades i acaben en punta. Les flors són poc vistoses i els fruits, comestibles però amargants, són d'un blanc pur i romanen molt de temps a l'arbre i es consideren decoratives.

Distribució[modifica]

Gran arbre Assegai silvestre

L'arbre Assegai creix en boscos d'Àfrica del Sud i de Eswatini, des del nivell del mar als 1.800 m d'altitud i des de Cape Town al sud a la província de Limpopo al nord. Curtisia està en declivi en algunes zones per la seva valuosa escorça considerada medicinal.

Referències[modifica]

  1. Angiosperm Phylogeny Group «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG III» (PDF). Botanical Journal of the Linnean Society, 161, 2, 2009, pàg. 105–121. Arxivat de l'original el 2017-05-25. DOI: 10.1111/j.1095-8339.2009.00996.x [Consulta: 26 juny 2013]. Arxivat 2017-05-25 at Archive-It
  2. 2,0 2,1 «Protected Trees». Department of Water Affairs and Forestry, Republic of South Africa, 03-05-2013. Arxivat de l'original el 5 de juliol 2010. [Consulta: 14 abril 2014].
  3. Curtisia dentata in BoDD – Botanical Dermatology Database

Imatges[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Curtisia