Dámasa Cabezón de Córdoba

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaDámasa Cabezón de Córdoba
Biografia
Naixement1792 Modifica el valor a Wikidata
Salta (Virregnat del Riu de la Plata) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 març 1861 Modifica el valor a Wikidata (68/69 anys)
Valparaíso (Xile) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprofessora Modifica el valor a Wikidata
Família
PareJosé León Cabezón Modifica el valor a Wikidata

Dámasa Cabezón Martínez (Salta, 1792 - Valparaíso, 17 de març de 1861), més coneguda com Dámasa Cabezón de Córdoba, va ser una educadora xileno-argentina. Pionera en l'educació per a dones a l'Amèrica del Sud al segle XIX. Filla de l’educador espanyol José León Cabezón, va fundar instituts educatius per a noies a Santiago de Xile (1838) i a La Paz, Bolívia (1845). A Xile se la considera la creadora de la primera generació d’escoles laiques xilenes per a noies.[1]

Biografia[modifica]

Primers anys[modifica]

Dámasa Cabezón era filla de l’educador espanyol José León Cabezón i de la seva dona María Martínez Outes. El seu pare havia emigrat d'Espanya a Salta, al Virregnat del Río de la Plata, on hi va fundar una escola per als nens de la classe alta colonial.[2] El 1820, quan vivia a Buenos Aires, va donar refugi a Javiera Carrera quan va ser perseguida pel govern després d'intervenir per a salvar la vida dels seus germans.[3]

El 1828 va acompanyar al seu pare a Santiago de Xile, on rebrà la protecció de la família Carrera.[3] Aquí va començar a ensenyar llatí en una escola de línia similar a la de Santa que havia fundat també el seu pare a la ciutat.[4]

Carrera[modifica]

El 1832, juntament amb la seva germana Manuela, Cabezón va obrir a Santiago una escola per a noies que va dirigir fins al 1845.[5] Aquell any, es va traslladar a La Paz, Bolívia, on havia estat contractada pel govern de José Ballivián per a establir-hi un institut educatiu per a dones[6] en la línia del que havia fundat a Xile.[4] Aquest institut va formar, entre d'altres noies, a la futura compositora boliviana Modesta Sanginés Uriarte.[6]

Quan va tornar de Bolívia el 1848, va dirigir una escola a La Serena durant la major part de la dècada de 1850, abans de retirar-se a Valparaíso, on va morir el març de 1861.[4] La historiadora Joyce Contreras Villalobos va escriure que els intents de Cabezón van ser els primers en establir instituts laics d’educació femenina a Xile.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Contreras, 2017, p. 71.
  2. Ramos, 1910, p. 59.
  3. 3,0 3,1 «Gendering Latin American Independence» (en anglès). Universitat de Nottingham. [Consulta: 9 març 2021].
  4. 4,0 4,1 4,2 «Damasa Cabezón de Córdoba» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 9 març 2021].
  5. de la Taille, 2011.
  6. 6,0 6,1 Urquidi, 1919, p. 25.

Bibliografia[modifica]

  • Contreras, Joyce «Las transformaciones del campo cultural a mediados del siglo XIX y el surgimiento de una escritora moderna: Rosario Orrego de Uribe» (en castellà). Escritoras chilenas del siglo XIX, 2017, pàg. 68–105.
  • Ramos, Juan Pedro. Historia de la instrucción primaria en la República Argentina 1810-1910 (en castellà). vol. 1. J. Peuser, 1910. 
  • Sosa de Newton, Lily. Diccionario biográfico de mujeres argentinas (en castellà). Buenos Aires: Editorial Plus Ultra, 1986. 
  • de la Taille, Alexandrina. Tras las huellas de la educación católica femenina en el siglo XIX. Mujeres y cultura (en castellà). Vol. 1ː Historia de las mujeres en Chile. Santiago de Xile: Stuven, Anna María; Fermandois, Joaquín (eds.), 2011. ISBN 9789563476910. 
  • Urquidi, José Marcedonio. Bolivianas ilustres (en castellà). vol. II. La Paz: Escuela tipográfica salesiana, 1919.