Dècim Juni Brut (cònsol)
| Nom original | (la) Decimus Iunius Brutus  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | segle II aC antiga Roma |
| Mort | valor desconegut |
| Senador romà | |
| valor desconegut – valor desconegut | |
| Cònsol romà | |
| 77 aC – 77 aC Juntament amb: Mamerc Emili Lèpid Livià | |
| Dades personals | |
| Religió | Religió a l'antiga Roma |
| Activitat | |
| Ocupació | Polític de l'antiga Roma i militar de l'antiga Roma |
| Període | República Romana tardana |
| Partit | Optimat |
| Família | |
| Família | Junii Bruti (en)  |
| Cònjuge | Postumia (en) Semprònia |
| Fills | Dècim Juni Brutus Albí |
| Pares | Dècim Juni Brut Galaic i valor desconegut |
| Germans | Júnia |
Dècim Juni Brut (llatí: Decimus Iunius D. F. M. N. Brutus) va ser un magistrat romà. Era fill de Dècim Juni Brut Gàl·lec i pertanyia a la família dels Brut, una branca plebea de la gens Júnia.
Va ser un membre destacat del partit aristocràtic, i ja des de molt jove es va oposar activament a Saturní. Va ser elegit cònsol l'any 77 aC amb Mamerc Lèpid com a col·lega. L'any 74 aC va estar en contra de Verres quan a aquest l'estaven jutjant. Ciceró diu que estava molt familiaritzat amb la literatura grega i romana.[1]
La seva dona era Semprònia, una dama educada però llicenciosa que va participar en la conspiració de Catilina i va rebre els ambaixadors dels al·lòbroges a casa del seu marit quan aquest era absent de Roma (63 aC), segons diu Sal·lusti.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Ciceró. Brutus 47
- ↑ Sal·lusti. La conjuració de Catilina 40
Bibliografia[modifica]
Smith, William (editor). A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès), 1870, pàg. 510 (v. 1).
