Dècim Juni Brut (cònsol)

Dècim Juni Brut
Nom original	(la) D. Iunius D.f.M.n. Brutus
Biografia
Naixement	segle II aC ; antiga Roma
Mort	p. segle I aC ; valor desconegut
Senador romà
	valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
	77 aC – 77 aC ; Juntament amb: Mamerc Emili Lèpid Livià
Dades personals
Religió	Religió de l'antiga Roma
Activitat
Ocupació	polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma
Període	República Romana tardana
Família
Família	Junii Bruti
Cònjuge	Postumia ; Semprònia
Fills	Dècim Juni Brutus Albí; ( Postumia)
Pares	Dècim Juni Brut Galaic i Clodia (en)
Germans	Licínia, Licinia (en) , Publius Licinius Crassus Dives (en) , Júnia i Luci Juni Brut Damasip

Dècim Juni Brut (llatí: Decimus Iunius D. F. M. N. Brutus) va ser un magistrat romà. Era fill de Dècim Juni Brut Gàl·lec i pertanyia a la família dels Brut, una branca plebea de la gens Júnia.

Va ser un membre destacat del partit aristocràtic, i ja des de molt jove es va oposar activament a Saturní. Va ser elegit cònsol l'any 77 aC amb Mamerc Lèpid com a col·lega. L'any 74 aC va estar en contra de Verres quan a aquest l'estaven jutjant. Ciceró diu que estava molt familiaritzat amb la literatura grega i romana.^[1]

La seva dona era Semprònia, una dama educada però llicenciosa que va participar en la conspiració de Catilina i va rebre els ambaixadors dels al·lòbroges a casa del seu marit quan aquest era absent de Roma (63 aC), segons diu Sal·lusti.^[2]

Referències[modifica]

↑ Ciceró. Brutus 47
↑ Sal·lusti. La conjuració de Catilina 40

Bibliografia[modifica]

Smith, William (editor). A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès), 1870, pàg. 510 (v. 1).

[1] Ciceró. Brutus 47

[2] Sal·lusti. La conjuració de Catilina 40

[1]

[2]