Vés al contingut

D'Ací i d'Allà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de publicacions periòdiquesD'Ací i d'Allà

D'Ací i d'Allà
Tipusrevista Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
LlenguaCatalà
Data d'inici1918
Data de finalitzacióJuny del 1936
Lloc de publicacióBarcelona Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
PeriodicitatMensual
ÀmbitBarcelona
Identificadors
ISSN2604-0476 i 0214-770X Modifica el valor a Wikidata
Lloc webarca.bnc.cat… Modifica el valor a Wikidata

D'Ací i d'Allà fou el primer magazín català d'estil europeu que englobava diferents temes d'actualitat, sobretot relacionats amb l'art, la literatura, l'estètica, les modes, viatges i oci, història i política, i algunes traduccions. Tant els continguts com l'estil es corresponien amb les idees de modernitat i d'avantguarda que imperaven en la Catalunya del moment. En certa manera és comparable amb revistes com Vanity Fair, Vogue o Harper's Magazine pel seu estil luxós i prestigiós en el marc de l'esnobisme barceloní de la decada dels anys vint del segle xx.[1][2][3]

Història

[modifica]

L'aparició del primer número tingué lloc al 10 de gener del 1918.[4] La periodicitat fou mensual fins al desembre del 1931. Després d’una interrupció de cinc mesos, tornà a sortir com a trimestral.[1]

Josep Carner en fou el primer director durant el primer any de vida (1918-1919). La seva empremta influencià notablement en el treball del posterior director, Ignasi M. Folch i Torres, que ho fou des del 1919 fins al 1924 i mantingué les característiques generals de publicació establertes pel model de Carner, que definien una personalitat pròpia de la revista. Tot i això, l'arribada de Carles Soldevila per encàrrec d'Antoni López i Llausàs, entre el 1924 i 1936, significà un gran canvi en el caràcter de la revista, en edició i direcció.

Durant la primera etapa (1918-1924) La revista va ser iniciativa de l'Editorial Catalana, promoguda per Francesc Cambó i constituïda per accionistes de la Lliga Catalana i Josep Pugés (i el seu germà), integrants de la Lliga Regionalista. Aquesta editorial tenia la finalitat de «catalanitzar Catalunya, Balears i València en ço que hi ha de més dignificant en un poble, que és la cultura».[5]

Inicialment el nom era D'aci d'allà. A partir del núm. 55, al juliol de 1922, aparegué amb el títol D'ací i d'allà, amb la partícula «i».

Fent referència al format, el magazín estava compost per un total de 86 a 100 pàgines: la publicitat ocupava de 7 a 10 pàgines, la fotografia omplia de 32 a 40 pàgines, els dibuixos i gravats entre 7 i 10 pàgines; i el text es podria condensar en 32 a 40 pàgines. Això ens permet quantificar aproximadament pocs espais buits als números. Les dimensions de les pàgines eren de 283 a 285 cm².

Portada de la revista, de novembre de 1921, amb il·lustració de Laura Albèniz

A partir del 1924, a l'inici de la segona etapa de la revista dirigida per Soldevila (1924-1936), D'Ací i d'Allà s'aproparà més a capes més aburgesades pel fet que el nou director introduirà intel·lectuals de classe alta a la redacció. Soldevila proporcionarà un estil peculiar i definit. Prèviament, a la primera a etapa de la revista, la tonalitat del contingut posava èmfasi en l'estètica acurada i l'art, a part dels diferents temes d'actualitat; Soldevila canviarà això lleument i donarà molt més protagonisme a la literatura, clarament, equilibrada amb altres temes com la bellesa i la moda, els esports elitistes de les classes altes (hípica i golf), el cinema americà, el teatre català, l'urbanisme i l'arquitectura… Les darreres mencions temàtiques són destacables perquè Soldevila mostra un «barcelonisme» que es plasmarà en la revista amb fets d'interès i preocupacions per la ciutat, sobretot relacionades amb l'arquitectura i l'urbanisme. És a partir del núm. 79 (juliol de 1924), que la revista perdé el subtítol de «magazine trimestral», i al 1928 tornaria com a «magazine català». A més, la nova direcció havia de suposar també el canvi d'editorial, ja que a partir de 1925 l'editor passà a ser Llibreria Catalònia. Al 1929 es donà amb la publicació un número extraordinari dedicat a l'Exposició Internacional de Barcelona.

La proclamació de la la Segona República Espanyola el 1931 causà un trasbals empresarial a la revista; per això no retornà fins al 1932 amb un canvi a l'equip de Soldevila, la direcció artística de Josep Sala i una periodicitat trimestral. A partir del 1932 s'hi accentuà el caire de modernitat: es donà més importància a la imatge i al color, a les planes publicitàries, a l'exotisme; destaca el número especial sobre l'art d'avantguarda (hivern del 1934).[1]

Pel que fa al preu, el suport dels subscriptors, l'èxit de vendes i els grans tiratges feren que l'editorial proposés «un petit delme que pagareu a la cultura pàtria» (1922). Així, doncs, en la primera etapa, el preu era d'1 pesseta i més endavant passà a ser d'1,25 pessetes. Tanmateix, a la segona etapa el preu s'apujà i es pot veure a les portades com ja costava 5 pessetes.

Poc abans de la Guerra Civil se'n va publicar l'últim número, al juny del 1936.

Censura

[modifica]

Durant la Dictadura de Primo de Rivera la revista tancà. La Crònica Catalana i Crònica Estrangera foren les primeres seccions informatives de la revista que desaparegueren amb l'etapa de la dictadura de Primo de Rivera (1924-1930). Aquestes havien estat fundades per Carner i deixaven buits informatius al magazín. Més endavant la revista tancaria durant el període de la Dictadura. Amb la fi de la Dictadura, al 1932, es feu una suspensió de la revista del gener al maig.

Públic lector

[modifica]

Alexandre Cirici, crític d'art, definí en diverses ocasions el públic del magazín: «La societat de la burgesia catalana enriquida per la guerra del 1914-1918 que tenia l'oportunitat de desenvolupar el gust per viure amb un hedonisme accentuat». O béː «Grup cosmopolita format per la població culta de classes altes i mitjanes, interessades pel jazz, el cinema i la literatura, el barri xino (el Raval), l'art negre, Stravinsky... esnobisme barceloní».

Contingut

[modifica]

L'europeisme i la modernitat es van veure des dels primers números de la revista. Segons Daniel Giralt-Miracle fou «el primer magazine europeu publicat a casa nostra».

Dos exemplars del magazín D'ací i d'allà dels anys 1928 i 1930

La revista presentava novetats, com ara l'abundància de dibuixos i fotogravats, una impressió perfeccionista i les cobertes en color, moltes de les quals eren fruit de l'enginy d'algun artista reconegut. Les portades a color recordaven d'altres revistes destacables en el marc de les arts gràfiques com Blanco y Negro i La esfera, de Madrid. Per això Francesc Fontbona de Vallescar, historiador de l'art, qualificava la revista com a «decorativisme dandi», un esteticisme refinat i elegant. Cal destacar com Emili Ferrer presentava mitjançant els seus dibuixos la realitat embolcallant, creava un contingut on el món era «un gran festival», apareixia la sensualitat de l'exotisme oriental i el misteri de les noies fotografiades. La heterogeneïtat en el contingut artístic de la revista reflectia una llibertat en les opcions gràfiques així com un cert eclecticisme.

L'àmplia llista d'escriptors i d'il·lustradors que hi col·laboraren descriu l'eclecticisme intel·lectual i polític de la revista. Com a tal, tractava tant qüestions d'art i literatura, com de decoració, natura i arts aplicades. La seva edició i maquetació era acurada i luxosa, a l'estil d'altres publicacions europees o nord-americanes com Vanity Fair, Vogue o L'Illustration. En destacava, sens dubte, la qualitat i curada elaboració de les portades. Tenia, doncs, una vocació d'excel·lència que es transmetia tant pel seu aspecte com pels continguts que tractava.

Direcció

[modifica]

Col·laboradors

[modifica]

Il·lustradors

[modifica]

Escriptors

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «D’Ací i d’Allà | enciclopedia.cat». [Consulta: 25 gener 2026].
  2. ↑ Larrea Pérez, Maia; Mostazo Martín, Sonia; Muñoz Verdugo, Álvaro. «D'ací i d'allà» (en castellà). Universidad Complutense de Madrid, 2021-2022. [Consulta: 25 gener 2026].
  3. ↑ Tresserras i Gaju, Joan Manuel. D'ací i d'allà: aparador de la modernitat (1918-1936). Barcelona: Llibres de l'Índex, 1993. ISBN 978-84-87561-43-6. 
  4. ↑ «D'ací d'allà. Magazine mensual. Vol. 1, núm. 1». Arca. Arxiu de Revistes Catalanes Antigues, 10-01-1918. [Consulta: gener 2026].
  5. ↑ «D'Ací i d'Allà». Traces: base de dades de llengua i literatura catalanes. [Consulta: 25 gener 2026].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=D%27Ací_i_d%27Allà&oldid=36750539»