Vés al contingut

Dagobert II

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 14:47, 1 des 2022 amb l'última edició de Quelcom (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Plantilla:Infotaula personaDagobert II

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement652 Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort23 desembre 679 Modifica el valor a Wikidata (26/27 anys)
Mouzay (França) Modifica el valor a Wikidata
Rei dels francs Austràsia
676 – 23 desembre 679
← Clodoveu IIITeodoric III → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonarca Modifica el valor a Wikidata
Enaltiment
Festivitat23 de desembre Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolRei dels francs (676–679) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia merovíngia Modifica el valor a Wikidata
ParesSigebert III Modifica el valor a Wikidata  i Chimnechilde Modifica el valor a Wikidata
GermansBliquilda Modifica el valor a Wikidata
Estela representant el martiri de Dagobert

Dagobert II (?- Stenay, 679) fou rei merovingi d'Austràsia (676-679). Era fill de Sigebert III rei d'Austràsia, fou clausurat en secret en un convent després de la mort del seu pare, v. 656, per Grimoald I, majordom de palau, qui donà la corona al seu propi fill, Khildebert l'Adoptat. Dagobert fou enviat a Escòcia, i s'escampà per França el rumor de la seva mort. A Escòcia es casà amb Mathilda, una princesa escocesa, i després de molts anys tornà i fou reconegut rei d'Austràsia. Fou assassinat per Ebroí, majordom del palau de Teodoric III, rei de Borgonya i Nèustria. Pipí d'Héristal el succeí a Austràsia, no com a rei, sinó amb el títol de duc.[1]

Notes

[modifica]
  1. The Penny cyclopædia of the Society for the Diffusion of Useful Knowledge: v. 1-27, Volum 8 (en anglès). Londres: George Long, Society for the Diffusion of Useful Knowledge (Great Britain) Charles Knight & Co., 1837, p. 285 [Consulta: 5 febrer 2012].