Daniel-Henry Kahnweiler

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaDaniel-Henry Kahnweiler

Daniel-Henry Kahnweiler retratat per Juan Gris el 1921 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 juny 1884 Modifica el valor a Wikidata
Mannheim (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 gener 1979 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
6è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócol·leccionista d'art, escriptor, marxant d'art, historiador de l'art, corredor de borsa, coreògraf, editor Modifica el valor a Wikidata
Artistes relacionatsAndré Simon (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeLucie Kahnweiler (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParentsLouise Leiris (nora)
Xavier Vilató (besnebot) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Discogs: 5531339 Modifica el valor a Wikidata

Daniel-Henry Kahnweiler (Mannheim, 25 de juny de 1884 - París, 11 de gener de 1979) va ser un escriptor, col·leccionista i marxant d'art alemany nacionalitzat francès el 1937, promotor del moviment cubista als anys 1910 i 1920.

Biografia[modifica]

Fill de burgesos rics, es va criar a Stuttgart, on, en contacte amb el seu besoncle, Joseph Goldscheider, es va iniciar durant llargs passeigs a la pintura i la música. Durant l'adolescència va visitar els principals museus europeus, descobrint Boucher, Chardin, Rembrandt i, sobretot, Cranach. Als 18 anys vivia a París, on va descobrir l'impressionisme. Es va fixar especialment en Cézanne, albirant el començament d'una nova pintura. Aviat es va convèncer que volia ser un marxant d'art: «no un creador, sinó més aviat (...), un intermediari en un sentit relativament noble». Ambroise Vollard i Paul Durand-Ruel serien els seus guies, els seus mestres.

Es va convertir en el marxant i promotor dels quatre principals artistes del cubisme: Pablo Picasso, Georges Braque, Juan Gris i André Derain. Va ser el primer, al costat de Wilhelm Uhde, a percebre la ruptura i la força de Les senyoretes del carrer d'Avinyó, obra fundadora del cubisme que va veure al juliol de 1907 al taller de Bateau-Lavoir. Més endavant inauguraria la Galerie Simon, que posteriorment seria coneguda com a Galeria Louise Leiris.

Obres de Kahnweiler[modifica]

  • Huit entretiens avec Picasso (1933-1952), revista Le Point, n° 42, octubre de 1952.
  • Entretiens avec Picasso au sujet des «Femmes d'Alger» (1955), revista Aujourd'hui, art et architecture, n° 4, setembre de 1955.
  • Six entretiens avec Picasso (1933-1948), revista Quadrum, n° 2, novembre de 1956.
  • Entretiens avec Francis Crémieux, colección Mes galeries et mes peintres, Gallimard, París, 1961.
  • My Galleries and Painters, Thames & Hudson, 1971.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Daniel-Henry Kahnweiler
  • Pierre Assouline: L'Homme de l'Art. D. H. Kahnweiler, 1884-1979, Balland, 1988.
  • Pierre Assouline: En el nombre del arte, Galeria Miquel Alzqueta, 506 pàgines