Daniel-Henry Kahnweiler

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaDaniel-Henry Kahnweiler
Juan Gris Daniel-Henry Kahnweiler 1921.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 25 de juny de 1884
Mannheim
Mort 11 de gener de 1979 (94 anys)
París
Activitat professional
Ocupació Col·leccionista d'art, Corredor de borsa, coreògraf, historiador de l'art i escriptor
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Daniel-Henry Kahnweiler (Mannheim, 25 de juny de 1884 - París, 11 de gener de 1979) va ser un escriptor, col·leccionista i marxant d'art alemany nacionalitzat francès el 1937, promotor del moviment cubista als anys 1910 i 1920.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill de burgesos rics, es va criar a Stuttgart, on, en contacte amb el seu oncle-avi, Joseph Goldscheider, es va iniciar durant llargs passeigs a la pintura i la música. Durant l'adolescència va visitar els principals museus europeus, descobrint Boucher, Chardin, Rembrandt i, sobretot, Cranach. Als 18 anys vivia a París, on va descobrir l'impressionisme. Es va fixar especialment en Cézanne, albirant el començament d'una nova pintura. Aviat es va convèncer que volia ser un marxant d'art: «no un creador, sinó més aviat (...), un intermediari en un sentit relativament noble». Ambroise Vollard i Paul Durand-Ruel serien els seus guies, els seus mestres.

Es va convertir en el marxant i promotor dels quatre principals artistes del cubisme: Pablo Picasso, Georges Braque, Juan Gris i André Derain. Va ser el primer, al costat de Wilhelm Uhde, a percebre la ruptura i la força de Les senyoretes del carrer d'Avinyó, obra fundadora del cubisme que va veure al juliol de 1907 al taller de Bateau-Lavoir. Més endavant inauguraria la Galerie Simon, que posteriorment seria coneguda com a Galeria Louise Leiris.

Obres de Kahnweiler[modifica | modifica el codi]

  • Huit entretiens avec Picasso (1933-1952), revista Le Point, n° 42, octubre de 1952.
  • Entretiens avec Picasso au sujet des «Femmes d'Alger» (1955), revista Aujourd'hui, art et architecture, n° 4, setembre de 1955.
  • Six entretiens avec Picasso (1933-1948), revista Quadrum, n° 2, novembre de 1956.
  • Entretiens avec Francis Crémieux, colección Mes galeries et mes peintres, Gallimard, París, 1961.
  • My Galleries and Painters, Thames & Hudson, 1971.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Daniel-Henry Kahnweiler Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Pierre Assouline: L'Homme de l'Art. D. H. Kahnweiler, 1884-1979, Balland, 1988.
  • Pierre Assouline: En el nombre del arte, Galeria Miquel Alzqueta, 506 pàgines