David Copperfield

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «David Copperfield (desambiguació)».

David Copperfield és una novel·la, publicada entre el 1848 i el 1849, escrita per Charles Dickens, un dels grans mestres de la Literatura Anglesa clar exponent de l'escriptura victoriana. En aquest llibre, Dickens, reprèn aspectes autobiogràfics de la seva joventut i també cal dir que, al llarg de la història, podem observar diverses crítiques de la societat anglesa i del sistema.

Història[modifica | modifica el codi]

La història comença amb la naixença de David Copperfield. Dies abans del naixement d'aquest, Betsey Trotwood, tieta del nen i germana de David Copperfield (pare), arribà a Suffolk, per tal de visitar a la pobre mare de Copperfield, que feia poc temps que era vidua. La senyora Trotwood tenia l'esperança de que la criatura fos de sexe femení, de manera que, la comunicació per part del senyor Chillip (metge) de que l'infant acabat de néixer era un baró, decebé tan notablement a Betsey, que aquesta, tota enfurismada, marxà del poble i es desentengué de l'infant per una bella tongada de temps. (En un principi, dit personatge pot aparantar ésser un monstre cruel, però això amb el temps serà totalment desmentit, ja que la senyora Trotwood resultarà ser un personatge clau en la narració).

Passa el temps. El jove Copperfield, llur mare, i Peggotty, la criada, gran amiga tant de la mare com de l'infant, viuen certament feliços. Per desgràcia, un fet, que en un principi pot semblar més aviat positiu, canvia el rumb de la fins ara tranquil·la història: la jove mare s'enamora del tirà senyor Murdstone, qui de manera únicament material, s'intenta guanyar la confiança del nen, tot i que mai ho aconsegueix, ja que el jove protagonista veu en ell certa malícia. Abans, però, del casament d'ambdós, el noiet se'n va a Yarmouth amb el senyor Peggotty (germà de la criada), on descobreix l'atractiu món de la mar, i on crea una gran amistat amb la jove Emilieta (neboda de Daniel Peggotty, òrfena des de molt petita) de qui s'enamora en un principi. Allà també coneix al jove Ham i a la senyora Gummidge, un pintoresc personatge, vidua, que encarna l'egoisme i la soledat.

Al tornar a casa, Copperfeild es troba que el senyor Murdstone reprimeix en gran manera a la seva mare, impedint a tota costa que mostri cap tipus de sentiment amorós envers el seu jove fill. El senyor Murdstone i llur germana (una dona plena de maldat i hipocresia), sempre estan argumentant que Copperfield és un noiet mal ensinistrat possedor d'una greu falta d'educació. En conseqüència d'aquest comportament per part del seu padrastre, el nen, aprofitant una situació escaient, el mossega a la mà causant-li una lesió lleu. El senyor Murdstone, amb una raó més per validar el seu hipòcrita i fals argument, fa enviar al noi a Salem House, una escola per a interns prop de Londres, on Copperfield farà dues grans amistats.

Només amb uns dies dins el col·legi (encara que no fossin com a alumne, sinó com a ajudant d'un mestre mentres els altres nois encara estaven de vacances) ja el serveixen per a veure el tirà mètode d'ensenyament del qual es fa ús allí.

Anàlisis de l'obra[modifica | modifica el codi]

La història, a diferència de totes les altres novel·les de Dickens, és narrada des del punt de vista d'un narrador en primera persona. Això és degut als molts aspectes autobiogràfics que emprèn en l'obra.

La crítica la considera una Bildungsroman (novel·la de formació), així com poden ser Grans Esperances, del mateix Dickens, Jude el fosc de Thomas Hardy, The Way of All Fresh de Samuel Butler o Retrat de l'artista adolescent de James Joyce.

Com a Bildungsroman que és, posseeix un tema principal, la disciplinació de la vida moral i emocional del protagonista del llibre (David Copperfeild, en aquest cas). Aprenem a anar en contra del "primer impuls erroni del cor indisciplinat", motiu que es repeteix a partir de totes les relacions i els personatges de la novel·la.

Als personatges, els podem classificar en "tres categories" diferents: Els que posseeixen un esperit disciplinat, els que posseeixen un esperit indisciplinat, i, finalment, els que amb el temps, fruit de l'esforç i el sacrifici, aconsegueixen asserenar llur esperit. Agnès o el Senyor Peggotty són clars exemples de la primera categoria, Uriah Hepp i Sterrforth (James) entrarien dins la segona classificació, i finalment, David Copperfeild seria el més clar exponent del tercer grup.

També cal apuntar que Dickens, a través de la seva obra, utilitza personatges i aspectes a manera de comparació i contrast entre ells, tant a nivell intel·lectual com a nivell disciplinari, de manera que ens fa veure, de forma més clara, els defectes i virtuts de tots els personatges. Una comparació escaient és Agnès Wickfield i Dora Spenlow: Dora és immadura (fruit d'una vida faltada d'esforç i d'aprenentatges) i és incapaç de manejar situacions compromeses, començant a plorar desesperadament, mentres que Agnès resta calmada, segura de si mateixa fins i tot en les situacions més tenses, quasi mai sotmeten-se als sentiments.

Personatges (principals)[modifica | modifica el codi]

  • David Copperfield jr.
  • Clara Copperfield (Clara Murdstone a l'inici de l'obra, fins a la seva mort, també als albors de la novel·la)
  • Senyora Peggotty (durant part de la història, senyora Barkis, ja que es casa amb el senyor Barkis, qui morirà a mitjans de la novel·la)
  • Betsey Trotwood
  • Senyor Dick
  • Tomàs Traddles
  • Senyor Wickifield
  • Agnès Wickfield (al final Agnès Copperffield)
  • Wilkins Micawber
  • Emma Micawber
  • James Steerforth
  • Rosa Dartle
  • Daniel Peggotty
  • Ham Peggotty
  • Emília
  • Uriah Heep
  • Doctor Strong
  • Anna Strong
  • Edward Murdstone
  • Jane Murdstone
  • Senyora Gummidge
  • Dora Spenlow (Dora Copperfield durant una part de l'obra, ja que es casa amb David Copperfield, tot i morir cap al final de l'escrit)
  • Senyor Creakle
  • Senyor Chillip

Publicacions[modifica | modifica el codi]

David Copperfield fou publicada en 19 entregues mensuals de 32 pàgines i dues il·lustracions cadascuna. Els dibuixos foren fets per Hablot Knight Browne, més conegut com Phiz.

  • I - Maig del 1849 (capítols 1-3);
  • II - Junny del 1849 (capítols 4-6);
  • III - Juliol del 1849 (capítols 7-9);
  • IV - Agost del 1849 (apítols 10-12);
  • V - Setembre del 1849 (capítols 13-15);
  • VI - Octubre del 1849 (capítols 16-18);
  • VII - Novembre del 1849 (capítols 19-21);
  • VIII - Desembre del 1849 (capítols 22-24);
  • IX - Gener del 1850 (capítols 25-27);
  • X - Febrer del 1850 (capítols 28-31);
  • XI - Març del 1850 (capítols 32-34);
  • XII - Abril del 1850 (capítols 35-37);
  • XIII - Maig del 1850 (capítols 38-40);
  • XIV - Juny del 1850 (capítols 41-43);
  • XV - Juliol del 1850 (capítols 44-46);
  • XVI - Agost del 1850 (capítols 47-50);
  • XVII - Setembre del 1850 (capítols 51-53);
  • XVIII - Octubre del 1850 (capítols 54-57);
  • XIX-XX - Novembre del 1850 (capítols 58-64).
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: David Copperfield