De Re Militari

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

«De re militari» respon a una expressió llatina que significa «de la cosa militar», que ha estat escollida al llarg de la història per donar nom a diverses obres literàries.

Llibres[modifica]

És el títol del més cèlebre tractat de tàctica i estratègia d'Occident fins al segle XVIII, que va ser escrit per Flavi Renat Vegeci a finals de la dècada de 380[1] i el títol complet és Epitome Rei Militaris.

Cap 1462, Roberto Valturio dóna el nom De Re militari a un altre tractat militar.[2] L'original es conserva a la Biblioteca Vaticana. Hi ha una traducció disponible en anglès de tot el llibre, i una altra edició en llatí apareguda el 1535 que conté il·lustracions.

També és el nom d'un capítol de l'obra de Thomas More Utopia, escrita el 1516.

En 1519 o 1520, Nicolau Maquiavel va anomenar a la seva sèrie de discursos amb aquest nom al recopilar-los i editar-los, encara que després els canviaria el nom per L'art de la guerra.

Posteriorment, el capità Diego de Salazar va compondre un altre volum amb el mateix títol cap a l'any 1535. N'hi ha una còpia en l'Arxiu General de Simancas, a Valladolid, Espanya.[3]

Referències[modifica]

  1. Allmand, Christopher. The De Re Militari of Vegetius (en anglès). Allmand, 2011, p.1. ISBN Allmand. 
  2. Cuneo, Pia F. Artful Armies, Beautiful Battles: Art and Warfare in Early Modern Europe. BRILL, 2002, p.15. ISBN 90-04-11588-9. 
  3. Diego de Salazar. Tratado de Re Militari: hecho a manera de Diálogo. Velpin, 1590 [Consulta: 8 gener 2013]. 

Bibliografia[modifica]

  • Christopher Allmand, The 'De Re Military' of Vegetius. The Reception, Transmission and Legacy of a Roman Text in the Middle Ages". Cambridge: UP, 2011. ISBN 978-1-107-00027-8. (A preview can be sean in Google Books:
  • Charles, Michael B. Vegetius in Context. Establishing the Date of the Epitoma Rei Militaris. Historia, Einzelschriften 194. Stuttgart, 2007.
  • Rogers, Clifford J. «The Vegetian 'Science of Warfare' in the Middle Ages». Journal of Medieval Military History, vol. 1, 2003, pàg. 1–19.
  • Jahns, Max. Geschiche der Kriegswissenschaften. Vol. 2. pp. 109–125.
  • Richardot, Phillipe. Végèce et la culture militaire au Moyen Âge (Ve-XVe síecles). Paris, 1998.
  • Shrader, Charles R. "The Influence of Vegetius' De re militari." Military Affair
  • Bachrach, Bernard S. "A 'Lying Legacy' Revisited. The Abels-Morillo Defense of Discontinuity." Journal of Medieval Military History 5 (2007). 153 ff.
  • Barnes, T.D. «The Date of Vegetius». Phoenix. Phoenix, Vol. 33, No. 3, vol. 33, 3, Autumn, 1979, pàg. 254–257. DOI: 10.2307/1087436. JSTOR: 1087436. First page no charge.
  • Ebert, Friedrich Adolf. Allgemeines Bibliographisches Lexikon: Zweiter Band M-Z. Leipzig: F.A. Brockhaus, 1830, p. 1013–1014.  Google Books.
  • Madden, Sir Frederic; Henry Shaw. Illuminated Ornaments selected from Manuscripts and Early Printed Books from the Sixth to the Seventeenth Centuries. London: William Pickering, 1833, p. 13–14.  Google Books.
  • Teuffel, Wilhelm Sigismund; Schwabe, Ludwig (editor); Warr, Charles Winter (translator). History of Roman Literature: V. II The Imperial Period. London: G. Bell & Sons, 1892, p. Article 432 pages 400–404.  Google Books.

Enllaços externs[modifica]