Defensa siciliana, variant Scheveningen

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Defensa siciliana, variant Scheveningen
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 nd c8 bd d8 qd e8 kd f8 bd g8 __ h8 rd Chess zver 26.png
a7 pd b7 pd c7 __ d7 __ e7 __ f7 pd g7 pd h7 pd
a6 __ b6 __ c6 __ d6 pd e6 pd f6 nd g6 __ h6 __
a5 __ b5 __ c5 __ d5 __ e5 __ f5 __ g5 __ h5 __
a4 __ b4 __ c4 __ d4 nl e4 pl f4 __ g4 __ h4 __
a3 __ b3 __ c3 nl d3 __ e3 __ f3 __ g3 __ h3 __
a2 pl b2 pl c2 pl d2 __ e2 __ f2 pl g2 pl h2 pl
a1 rl b1 __ c1 bl d1 ql e1 kl f1 bl g1 __ h1 rl
Chess zhor 26.png
Moviments 1.e4 c5 2.Cf3 d6 3.d4 cxd4 4.Cxd4 Cf6 5.Cc3 e6
ECO B90–B99
Origen del nom Scheveningen
Classificació Defensa siciliana
Chessgames.com Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

En l'obertura d'una partida d'escacs, la variant Scheveningen[1] de la defensa siciliana és una línia de la siciliana oberta caracteritzada pel fet que les negres col·loquen el «petit centre» amb peons a d6 i e6. Existeixen nombroses transposicions que condueixen a la Scheveningen. Un ordre de jugades possible és el següent:

1. e4 c5
2. Cf3 d6
3. d4 cxd4
4. Cxd4 Cf6
5. Cc3 e6

L'aparent modest centre de peons d6–e6 dóna a les negres una barrera defensiva sòlida, control de les caselles crítiques d5 i e5, i conserva flexibilitat per trencar al centre tant amb ...e5 com amb ...d5. Les negres poden procedir amb un ràpid desenvolupament i l'obertura ofereix contrajoc i un considerable marge per a la creativitat.

Aquesta variant ha estat molt utilitzada per Garri Kaspàrov, i molts d'altres distingits Grans Mestres.


Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Origen[modifica]

La variant va captar l'atenció internacional per primer cop durant el torneig d'escacs del 1923 a la ciutat de Scheveningen a la costa del Mar del Nord a prop de L'Haia. Durant el torneig la variant es va jugar diverses vegades per diferents jugadors, inclòs Euwe jugant contra Maróczy.

Atac Keres: 6.g4[modifica]

Solid white.svg a b c d e f g h Solid white.svg
8 a8 torre negra c8 alfil negre d8 dama negra e8 rei negre f8 alfil negre h8 torre negra 8
7 a7 peó negre b7 peó negre f7 peó negre g7 peó negre 7
6 c6 cavall negre d6 peó negre e6 peó negre f6 cavall negre h6 peó negre 6
5 5
4 d4 cavall blanc e4 peó blanc g4 peó blanc h4 peó blanc 4
3 c3 cavall blanc 3
2 a2 peó blanc b2 peó blanc c2 peó blanc f2 peó blanc 2
1 a1 torre blanca c1 alfil blanc d1 dama blanca e1 rei blanc f1 alfil blanc g1 torre blanca 1
Solid white.svg a b c d e f g h Solid white.svg
Atac Keres després de 8.Tg1

Les blanques tenen diferents maneres d'esquema d'atac acceptables, però una de les considerades més perilloses és l'atac Keres,[2] en honor al Gran Mestre Paul Keres, que va continuar amb 6. g4. Aquest movimenta agafa avantatge pel fet que 5...e6 obstaculitza l'alfil de les negres pel control de la casella de g4, i planeja forçar portar el cavall a f6, les negres només desenvolupen peces, per amenaçar i forçar a les negres en posició passiva. També fan que les blanques es llancin per un atac al flanc de rei. Les negres normalment contnuen amb 6... h6 per para l'expensió de les blanques. Prèviament jugades com 6...Cc6 o 6...a6 eren també recomanables per les negres però a la pràctica han demostrat que l'ofensiva de les blanques és massa perillosa per ser ignorada. 7. h4 és la més forta i popular. 7.g5 hxg5 8.Axg5 Cc6 9.Dd2 Db6 10.Cb3 a6 11.0-0-0 Ad7 12.h4 dóna a les blanques igualtat a la partida com a molt. 7... Cc6 8. Tg1 (diagrama) i aquí les negres tenen dues principals línies a escollir:

  • 8... d5 9.Ab5 Ad7 10.exd5 Cxd5 11.Cxd5 exd5 12.De2+ Ae7 13.Cf5 Axf5 14.gxf5 Rf8 15.Ae3 Da5+
  • 8... h5 9.gxh5 Cxh5 10.Ag5 Cf6 11.Dd2

les dues opcions possiblement dóna a les blanques lleugera avantatge.

Variant Clàssica: 6.Ae2[modifica]

Solid white.svg a b c d e f g h Solid white.svg
8 a8 torre negra c8 alfil negre e8 torre negra g8 rei negre 8
7 b7 peó negre c7 dama negra e7 alfil negre f7 peó negre g7 peó negre h7 peó negre 7
6 a6 peó negre c6 cavall negre d6 peó negre e6 peó negre f6 cavall negre 6
5 5
4 a4 peó blanc d4 cavall blanc e4 peó blanc f4 peó blanc 4
3 c3 cavall blanc e3 alfil blanc f3 alfil blanc 3
2 b2 peó blanc c2 peó blanc g2 peó blanc h2 peó blanc 2
1 a1 torre blanca d1 dama blanca f1 torre blanca h1 rei blanc 1
Solid white.svg a b c d e f g h Solid white.svg
Variant clàssica després de 12.Af3

Una altra variant molt popular és la clàssica[3] (també coneguda com a variant Maroczy) que comença per 6. Ae2. Va ser usada amb bons resultats per Anatoli Kàrpov, entre d'altres distingits Grans Mestres, aquesta aproximació metòdica ha guanyat molts seguidors. La línia principal continua amb 6... a6 7. 0-0 Ae7 8. Ae3 0-0 9. f4 Dc7 10. a4 Cc6 11. Rh1 Te8 12. Af3 (diagrama) arribant a una de les principals tabiyas de la Scheveningen clàssica. El pla de les blanques és construir un atac al flanc de dama, que típicament significa g2–g4–g5, Dd1–e1–h4, Ag2, Dh5, Tf3–h3, etc. Per contra les negres faran un desviament cap al flanc de dama via la columna semi oberta c, o aturar-se al centre. Abunden els sacrificis de peó posicionals per a ambdues parts i la teoria està molt desenvolupada, gràcies a dècades d'investigació per jugadors d'elit com Garri Kaspàrov, Anatoli Kàrpov, Viswanathan Anand, Vesselín Topàlov, Borís Guélfand i molts d'altres.

Atac anglès: 6.Ae3[modifica]

Solid white.svg a b c d e f g h Solid white.svg
8 a8 torre negra d8 dama negra e8 rei negre f8 alfil negre h8 torre negra 8
7 b7 alfil negre d7 cavall negre f7 peó negre g7 peó negre 7
6 a6 peó negre d6 peó negre e6 peó negre f6 cavall negre h6 peó negre 6
5 b5 peó negre 5
4 d4 cavall blanc e4 peó blanc g4 peó blanc 4
3 c3 cavall blanc e3 alfil blanc f3 peó blanc 3
2 a2 peó blanc b2 peó blanc c2 peó blanc d2 dama blanca h2 peó blanc 2
1 c1 rei blanc d1 torre blanca f1 alfil blanc h1 torre blanca 1
Solid white.svg a b c d e f g h Solid white.svg
Atac anglès després de 10.0-0-0 Ab7

L'anomenat "Atac Anglès" fou modelat per l'atac jugoslau (Rauzer) a la siciliana del Drac. Les blanques comencen amb un agressiu allau de peons al flanc de rei amb f2–f3, g2–g4, h2–h4, i sovint g4–g5. Les blanques enroquen llarg i sovint en resulta una partida molt tensa. Les negres, de totes maneres, no ha de consentir trobar-se en una defensa passiva i tenen tantes amenaces d'atac com les blanques. La línia principal 6. Ae3 a6 7. f3 b5 8. g4 h6 9. Dd2 Cbd7 10. 0-0-0 Ab7. El pla de les blanques és forçar g4–g5 i obrir les colmnes del flanc de rei per obtenir avantatge. El primer jugador també pot exercir una considerable pressió sobre la columna d. Les negres sovint consideren un sacrifici de qualitat o, almenys, un sacrifici de peó per obrir les columnes del flanc de dama per a les peces de més valor. El temps és l'essència i noves idees es van descobrint cada any. Molts jugadors d'elit incloent Aleksandr Morozévitx, Péter Lékó i Aleksei Xírov han invertit moltes hores d'estudi en aquesta variant crítica.

Altres variants[modifica]

Atac Fischer: 6.Ac4[modifica]

Amb l'Atac Fischer 6. Ac4,[4][5] les blanques intenten pressionar la casella d5 directament. La resposta viable per a les negres pel control del centre inclou variants com Cb8–c6–a5 o Cb8–d7–c5, complementat per a7–a6 i b7–b5–b4 al flanc de dama. Una possible línia és 6...Ae7 7.Ab3 0-0 8.Ae3 Ca6 (amb l'objectiu de la casella c5; notar que encas de 8...Cbd7, aleshores 9.Axe6!? fxe6 10.Cxe6 Da5 11.Cxf8 Axf8, i les blanques sacrifiquen dues peces per una torre) 9.De2 Cc5 10.f3. La subsegüent posició és equilibrada, amb les negres a punt per a atacar g2–g4–g5 de les blanques amb a7–a6 i b7–b5–b4 a l'altre flanc.

Variant Tal: 6.f4[modifica]

Després de 6. f4,[6] en una de les línies principals, 6... Cc6 7. Ae3 Ae7 8. Df3, les blanques busca enrocar llarg col·locant la seva torre en la seva columna semioberta d, i ajudar l'avançament del peó g amb la dama.

Línies menors[modifica]

6. g3; 6. Ab5, etc. Aquests moviments són menys difícils de complir i no són desafiants teòricament per les negres.

Qüestió de l'ordre dels moviments i la variant Najdorf[modifica]

L'Atac Keres posa les negres en una posició bastant defensiva i potencialment perillosa. Per aquesta raó, molts defensors d'aquesta defensa tendeixen a jugar l'ordre de moviments de la variant Najdorf i després jugar 6 ... e6, trasposant a la Scheveningen. L'exemple més destacat d'aquesta preferència per l'ordre de jugades de la Najdorf va ser vist al Campionat del món d'escacs de 1984, on després d'una partida on Kaspàrov va tenir dificultats a l'obertura, mai va permetre l'Atac Keres i finalment va canviar l'ordre de jugades de la Najdorf. Cal assenyalar que l'ordre de jugades de la Najdorf, alhora que descarta 6.g4, encara li dóna opcions addicionals a les blanques, i g4 és encara una possibilitat de jugada per més endavant.

Gran part de l'anàlisi modern de la Scheveningen és sota la rúbrica de la Najdorf. De fet, molts llibres que exploren la Scheveningen avui tenen la Najdorf al títol. Això, continuant la línia de pensament en la secció de l'atac anglès comentat anteriorment, és tècnicament la Variant Najdorf de la defensa siciliana amb la molt popular Atac anglès. Tingueu en compte que la "moderna" Scheveningen només cobreix línies sense un primerenc ... a6 de les negres. La "clàssica" Scheveningen inclou el primarenc ... a6. Aquesta distinció és important en l'elecció dels llibres per estudiar, com els títols que cobreixen les últimes partides on sovint deixen de banda la línia amb laprimarenca ... a6, que encara pot arribar a ser bastant interessant i complex, i encara avantatjosa per les negres, fins i tot amb el poderós atac anglès. Molts programes d'ordinador d'escacs moderns, com HIARCS, segueixen jugant la primarenca ... a6, tot i que la "moderna" sovint s'oposa a la línia en l'anàlisi definitiu, segons el llibre. Vlastimil Jansa ha defensat aquesta variant.[7][8][9]

Referències[modifica]

  1. «Sicilian, Scheveningen Variation (B80)». Chess openings. Chessgames.com. [Consulta: 19 gener 2008].
  2. «Sicilian, Keres Attack (B81)». Chess openings. Chessgames.com. [Consulta: 19 gener 2008].
  3. «Sicilian, Scheveningen, Classical (B85)». Chess openings. Chessgames.com. [Consulta: 19 gener 2008].
  4. «Sicilian, Fischer–Sozin Attack (B86)». Chess openings. Chessgames.com. [Consulta: 19 gener 2008].
  5. «Sicilian, Fischer–Sozin Attack (B88)». Chess openings. Chessgames.com. [Consulta: 19 gener 2008].
  6. «Sicilian, Scheveningen (B82)». Chess openings. Chessgames.com. [Consulta: 19 gener 2008]. (conegut com a Variant Tal)
  7. Nunn, John. «Play the Najdorf: Scheveningen Style-A Complete Repertoire for Black in this Most Dynamic of Openings (9781857443233): John Emms: Books». Amazon.com. [Consulta: 12 gener 2012].
  8. Williams, Simon. «Dynamics of Chess Strategy (9780713486087): Vlastimil Jansa: Books». Amazon.com. [Consulta: 12 gener 2012].
  9. Averbakh, Yuri. «The Best Move (9780890580417): Books». Amazon.com. [Consulta: 12 gener 2012].

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

A Wikibooks en anglès, hi ha llibres de contingut lliure i altres textos relatius a 1. e4/1...c5/2. Nf3/2...d6/3. d4/3...cxd4/4. Nxd4/4...Nf6/5. Nc3/5...e6.