Defter

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Un defter (plural: defterler) o daftar era un tipus de registre fiscal i cadastre immobiliari a l'Imperi Otomà.

La informació recollida pot variar, però el Tahrir defterleri típic incloîa detalls de llogarets, habitatges, caps de família (homes adults i vídues), ètnia i religió (ja que podrien afectar les obligacions fiscals i exempcions), i l'ús del sòl.[1] El defter-i hakâni era un registre de terres, també usat amb finalitats fiscals impositives.[2] Cada vila tenia un defter i generalment un oficiant o algú en un paper administratiu per determinar si la informació havia de ser registrada. L'oficiant era habitualment alguna mena de persona culta que tenia coneixement de les regulacions estatals. El defter era usat per registrar interaccions familiars com matrimonis o herències.[3] Aquests registres són útils per als historiadors perquè aquesta informació permet una comprensió més profunda de la propietat de la terra entre els otomans. Això és particularment útil quan es tracta d'estudiar els assumptes diaris dels ciutadans otomans.

Alguns funcionaris otomans responsables d'aquests registres fiscals eren coneguts com a ' defterdars.

El terme es deriva del grec diphthera διφθέρα que vol dir llibre (que té pàgines de pergamí de cabra, que s'utilitza juntament amb el papir com a paper en l'antiga Grècia) manllevat de l'àrab دفتر: daftar vol dir llibre

El terme 'diftèria' o 'difteritis', malaltia contagiosa aguda causada pel Corynebacterium diphtheriae (bacil de Klebs-Loffler) té el mateix origen.[4]

Referències[modifica]

  1. Cosgel «Ottoman Tax Registers (Tahrir Defterleri)». Historical Methods, vol. 37, 2, 2004, pàg. 87–100 [Consulta: 1r novembre 2011].
  2. Barnes. An introduction to religious foundations in the Ottoman Empire. Brill, 1987, p. 151. ISBN 978-90-04-08652-4. 
  3. Cleveland, W. L. (2004). A history of the modern Middle East. Boulder, Colo: Westview Press.
  4. thefreedictionary.com

Lectures[modifica]

  • Halil İnalcik: Hicrî 835 tarihli Sûret-i defter-i sancak-i Arvanid. (= Türk Tarih Kurumu yayınlarından. 14,1a). Ankara 1987 (Albanie, Sandschak Vlora)
  • Selami Pulaha (Hrsg.): Defteri i regjistrimit te sanxhakut te Shkodres i vitit 1485. Tirana 1974 (Albanie, Sandschak Shkodra)
  • Aleksandar Stojanovski (Hrsg.): Opširen popisen defter za paša Sancakot (Kazite Demir Chisar, Jenice Karasu, Gumulcina i Zichna) od 1569/70 godina. (= Turski dokumenti za istorijata na makedonskiot narod. 10,1). Skopje 2004 ISBN 9989-622-51-5 (Macédoine, Sandschak Thessaloniki)
  • Dariusz Kolodziejczyk (Hrsg.): The Ottoman survey register of Podolia (ca. 1681). (= Studies in Ottoman documents pertaining to Ukraine and the Black Sea countries. 3). Cambridge MA 2004. ISBN 0-916458-78-4 (Ukraine, Podolien)
  • Fehim Nametak (Hrsg.): Opširni popis Bosanskog sandžaka iz 1604. godine. (= Monumenta turcica historiam slavorum meridionalium illustrantia. Serija 2, Defteri 4). Sarajevo 2000. ISBN 9958-743-01-9 (Bosnie)
  • M. Mehdi İlhan (Hrsg.): Amid (Diyarbakır). 1518 detailed register. (= Publications of Turkish Historical Society. Serial 14, Bd. 10). Ankara 2000. ISBN 975-16-0889-9 (Anatolie, Sandschak Diyarbakır)
  • Anton Velics de Laszlofalva (Hrsg.): Magyarorszagi török kincstari defterek. Budapest 1886 ff. (Hongrie)